2006-2, 3 i 4ª setmanes

[Pere]

Sortim la Núria i jo abans de les 9h. Ella havia quedat amb una amiga i dos kumbes per donar una volta, però com que feia mal dia finalment se n’han desdit i l’he acompanyat. Només arribar al Port i començar a esmorzar, ha començat a ploure. Semblava que seria poca cosa, però a la tornada hi ha hagut moments en què queia força aigua. A més feia una mica de fred. Uns guants llargs haurien anat força bé. Hem anat tirant ràpidament fins a la pujada de la Riera de Sant Jordi, on la Núria ha acusat l’esforç i la falta d’entrenament i ha hagut de pujar a peu. Hem anat tirant com hem pogut fins a arribar a casa. Llavors, com que semblava que als 9 Pins no hi havia núvols i jo encara tenia una mica de temps (podia tornar fins a les 12:30, ja que estàvem convidats a Can Roca pels pares de la Margarida) he decidit pujar-hi. He passat pel camí habitual últimament: Camí del Mig a l’esquerra per la cadena, Vistalegre, Alegria, Riera de Can Gosch. He anat pujant a ritme lent, el terra moll després de la pluja d’abans d’ahir i d’avui no ajudava, amb la idea de pujar el pujadot impossible. Hi he arribat més cansat que altres dies, però he agafat la pujada amb ganes. He passat el primer cep i, amb dificultats, he passat el segon. He seguit amunt, amb patiment, però en n lloc on pensava que ja era a dalt la roda se me n’ha anat a l’esquerra i he hagut de baixar. Faltaven 30 passes només per arribar a dalt de tot (comptades). He seguit pujant, amb una mica de sensació de fracàs fins que he pensat que estava molt bé i que ja cauria. Llavors he decidit tornar a provar-ho. He pujat fins als 9 Pins (no massa bé: estava una mica cançoner) i he baixat per les zetes per a tornar-ho a provar. Aquest cop només he arribat al primer cep i he girat cua. He anat baixant fins a trobar el caminet que porta a la casa del Julià i la Mariona i m’hi he arribat, aturant-me abans de la plaça. Allà he tornat a refer el camí i ho he tornat a provar, però aquest cop m’he quedat al segon cep, que no està gens malament, però en aquell moment m’ha semblat poc. He anat pujant fins al GR i he tirat cap a la carretera pel camí que em va ensenyar el Salva. He baixat fins al camí que porta a la Cartoixa, on he deixat la carretera. He passat pel corriol que em van dir tant el Salva com el Juan José (que no sembla massa transitat però no està mal) i he fet cap a la finca Sentromà i d’allà a la carretera. He pujat una mica i he trobat el trencant que m’ha portat als nous pisos de Tiana. He passat per la biblioteca i l’Ajuntament i he arribat a casa sense més novetats.



29,4
3:13
6’58’’
43,8 vel màxima
9,1 mitjana moviment
8,8 mitjana total


Surto a les 9 h del matí. Passo per la pujada de Can Gosch. Com que fa dies que no practico i tinc cruiximents de treballar al jardí, no pujo gaire bé. Tot i això, arribo fins bastant amunt, però he de baixar. Passo pel GR, on m’ajunto amb uns que van pujant però els deixo per anar al Turó d’en Galzeran, d’on baixo per la vinya. Passo pels 9 Pins i baixo per les zetes per tornar a pujar la pujadeta. Allà em trobo a uns saltamrges (l’Oliver, el Reixac...) que em diuen que un d’ells està picat i vol pujar la pujada. NO pot: es queda on jo m’havia quedat. A mi em passa igual, però segueixo amunt a peu. I ells segueixen avall. Miro però ja baixen. Jo tiro cap al Seminari pel nou camí. En arribar a la cruïlla, decideixo baixar pel carrer nou que han fet a la urbanització. Investigo una mica i faig cap a la font dels Castanyers, on s’acaba el camí. Giro cua i baixo per un corriol molt maco en direcció a Sant Fost. Veig un cartell que indica Sant Cebrià de Cabanyes i hi passo, però no hi arribo: pujo per la pista que porta al vigia B, ja que no tinc gaire temps: hem de dinar a BCN. La pista és molt costeruda, i tot i que em trobo millor que al començament, he de posar el peu a terra dues vegades. Del vigia passo al Seminari i baixo per la Cartoixa i per la carretera de Tiana.