14-08-06
Ruta molt dura copiada (ampliada) dels de bttmania.
59.86 Km totals (una mica més: uns dos km)
6 hores 25 minuts en moviment
1 hora 08 minuts aturat
41.4 velocitat màxima
9.3 mitjana moviment
7. 9 mitjana total
No tinc tracklog de la sortida per un problema amb el GPS i això que avui m’hauria anat bé ja que he variat força la ruta inicialment prevista, ja sigui voluntàriament o per equivocacions. Per exemple, he anat a dalt de la Tossa de Montbui, amb Castell i Ermita) a l’ermita de Sentfores (amb la seva font), a l’ermita de Santa Maria de la Roqueta (no he vist el castell –una paret- proper), al Castell de Queralt i els de bttmania no ho van fer.
Surto de Santa Maria del Camí i fa fresca, gairebé fred, i això que són les 9 tocades. El GPS no marca el meu rastre. No he sabut el perquè fins a casa, però el mal ja estava fet: no s’ha gravat el meu track, només s’han gravat els meus waypoints.
Arribo a un caminet amb marques de pintura blava que porta a la Tossa i decideixo pujar-hi. Fa molta (moltíssima pujada) i acabo deixant la bicicleta al mig del bosc, però hi pujo a peu. Quan sóc pràcticament a dalt, veig que hi ha una carretera que hi puja, molt ampla i bona. Però m’ha agradat més passar pel bosc.
Desfaig el camí, ara més estona sobre la bicicleta i torno a la ruta marcada pels maniàtics, que va passant per camins fins que, de sobte agafa un corriol poc marcat i que es va complicant molt i molt.
El terra d’aquesta comarca sembla guix, però afortunadament no hi ha pols ja que ha plogut (i crec que força).
Arribo a un lloc que em costa baixar fins i tot a peu. És una mena de barranc de guix que travessa el corriol. Un cop a baix, travesso una riera amb restes d’aigua i vaig pujant i pujant per un camí que sembla molt solitari. També he de travessar un rostoll, ja que el camí s’acaba i comença al camp de blat. La ruta és molt dura, amb pujades contínues, a voltes molt costerudes. Sort que no hi ha pols i que la temperatura no és molt alta. Després de força estona, el camí es fa més passable i arribo a un lloc on fins i tot està enquitranat en algun tram. Vaig pujant i baixant fins passar el Coll de Guix, una mena de poblet amb dues o tres cases; el camí es fa força bo i es suavitza més, tot i que encara puja i baixa. Arribo al trencant de l’ermita de Sentfores, i m’hi atanso. Trobo aigua a la Font de la Mare de Déu, que és al costat i em va perfecte ja que no en portava massa. Torno a la ruta, que em porta, sempre pujant i baixant, fins a Sant Martí de Tous, que té un castell habitat i privat: he de fer la foto per fora.
El proper punt d’interès és l’ermita de Santa Maria de la Roqueta, que visito després de desviar-me de la ruta maniàtica. La pujada és força dura, però no és molt llarga i hi faig cap sense adonar-me’n. Torno al camí, que es comença a fer pesat ja que sempre és igual: pujades i baixades trencacames. Semblava que tot seguiria així fins al final, però no: de sobte comença a pujar molt i molt just al costat d’una casa (Cal Caselles) amb uns quants cavalls i un poni que mengen palla al costat del camí. Després d’una dura pujada, arribo a un indicador que marca Agulla de Miralles i Castell de Queralt. Em desvio per anar a l’agulla, però s’hi ha de pujar a peu (15 min segons el rètol).És el punt més alt de la ruta. Seguint arribaria al castell de Querol, però la distància –i la baixada que hauria de desfer- em sembla massa (2 km segons el rètol), per això torno a la ruta marcada, que baixa molt. Em salto un trencant de la ruta, però me n’adono després d’una baixada molt forta i com que trobo un cartell que mena al Castell de Queralt (m’he pensat que era a un km. però realment era la ruta 1) decideixo pujar-hi. He trigat molt (una baixada forta i uns dos km llargs, amb pujades molt dures), però estava decidit a arribar-hi. He anat seguint els indicadors fins arribar a una cruïlla sense indicador. Allà m’he trobat a dos bikers que pujaven a peu, que m’han dit on era el castell (molt a la vora). També m’han comentat que al costat de l’ermita de Santa Maria de la Roqueta i ha una paret que és el Castell de Roqueta. Agraït, els he deixat ja que ells tiraven pel camí per on jo venia. Després d’un tram costerut he vist ja les parets enrunades del Castell; també he vist amb sorpresa l’ermita de Sant Jaume, on m’he aturat a menjar l’entrepà que portava. He provat de passar per un camí que semblava anar en bona direcció per retrobar la ruta, però després de baixar molt (especialment una baixadeta amb milers de pedrotes) ha anat girant cap a la direcció contrària, de manera que he hagut de desfer-lo, baixant de la bici en el tram més complicat.
Ara ja no estava per més provatures i he decidit tornar al punt on havia deixat la ruta (un corriol estret marcat com a GR), tot i la pujada que m’esperava. Un cop al GR hi havia tantes pedres que he hagut de baixar força estona de la bici. Després d’aquest tram amb milions de pedres he enllaçat amb un camí que, després d’una estona llarga de pujar i baixar (més baixades que pujades, però ja estava cansat) arriba a la carretera que ve de Valls. Un cop a la carretera tot ha estat baixada fins arribar pràcticament al cotxe.
Ernita de la Tossa
Castell de la Tossa
Montserrat des de la Tossa
He pujat des d'aquí
La Tossa des de baix
Sense apropar
Des de la banda dreta
El castell sense apropar
Estic on toca el sol
Continuació del caminet
Ple d'arbres caiguts
Ermita de Sentfores
Cabana de pedra seca
El castell i l'església al fons
El castell des de l'altra banda
Orgànic 100 %
La fauna
El Perfil
