Ja que passaven pel corriol de l'Andrés, ahir m'hi vaig atansar des de Tiana, passant pel Camí d'Alella, on vaig veure que tot i la crisi hi han posat aquest pal indicador
No crec que en poc temps el nostre sistema d'indicadors s'assembli al d'Holanda, però és un bon començament i espero que de mica en mica es vagin posant senyals a les cruïlles.
Seguint el meu camí, arribo al cementiri d'Alella, encara amb les flors de Tots Sants
Flors efímeres, gairebé com la vida
Els xiprers, més duradors, hi posen el contrapunt
El dia és preciós, no fa gens de calor, es sent l'olor dels garrofers, el cel i el mar són un quadre
la vinya s'ha encès per la tardor
i l'atzavara sembla que busqui el cel
Amb aquest espectacle al sarró, agafo la variant del corriol de l'Andrés, que resulta ser un corriolet molt maco que s'encamina cap al capdamunt de Teià. En un lloc una mica planer trobo aquest petit pebràs
Alternant corriols ben arreglats per l’ADF Teià i pujades impossibles m'atanso al Sant Crist del Turó Salve Regina.
Trobo un corriolet, pel qual no va passar la Trinxa, que sembla molt maco i té moltes roderes però l'he de deixar ja que encara em falten molts quilòmetres i he de seguir el track, queda pendent d'explorar un altre dia.
Després de pujar molt i molt, enllaço amb el GR-92 passat el Mirador de Premià i passo cap a Sant Mateu per anar cap als corriols del Tobogan. Baixo pel que té senyals de pintura blanca i pujo molt en direcció al GR novament.
Fa sol però comença a ploure. Afortunadament la temperatura és molt suau i l'aigua no molesta gens. Porto impermeable però no se m'acut posar-me'l, em trobo perfecte sota les gotes d'aigua
Al costat de l’Hípica de la zona de Can Maymó agafo un corriol molt maco que no havia vist mai i que em deixa al costat de la pista que va al Coll de Porc. Aquí em creuo amb algun caminant i amb molts ciclistes, un d'ells és en Martín,
En Martin m'acompanya una estona i mentre caminem junts, m'explica que també fa la Trinxa, vet aquí com de petit és el món. A l'entrada del corriol de la Transmaresme que baixa cap a Òrrius ens acomiadem, fa baixada i ell ha de passar-s'ho bé saltant una miqueta. Però el món és tan petit que a Òrrius em trobo al Manolito, que ha acabat la temporada de flaca i fa ciclocros
M'agrada aquesta pedra que hi ha abans d'agafar la pista que puja cap a Sant Bartomeu
Ahir el silenci era especialment intens, era la calma abans de la pluja. El track no passa per la variant de la dreta, que penso és més maca, però el segueixo ja que el track és el rei i no puc improvisar fent una ruta tan llarga.
Travesso la pista de Sant Bartomeu i passo per la de Céllecs, que deixo aviat per agafar un corriol a l’esquerra que em porta a la tanca de la riera del Xaragall, al costat de Can Nadal. Pujo per pista i la deixo després d’una bona pujada per agafar el corriol de Can Lloveres, que em portarà fins el Torrent de Can Maymó. Amb les temperatures altes i la humitat d'aquest dies, els bolets estan de sort
Per cert, no entenc la mania de trencar els no comestibles. Són éssers vius, no cal tocar-los, deixem-los al seu lloc que no molesten ningú.
Mentre rondino mentalment, torno a corriolejar, ara per arribar a Cal Marxant. M'alimento de tot el que trobo a mà, ja fa estona que camino i hi ha gana. Fixeu-vos com he escurat aquest os
Passo per la rotonda i pujo al dipòsit, baixant ja cap a Vallromanes. Veient que el track fa unes voltes per la part alta, com l'any passat, penso que faré una mica de turisme, però no, he tingut la sort de passar per un nou corriolet, encara marcat amb les cintes de la Trinxa.
Quan he arribat a Vallromanes he vist que la part inicial del track se m’havia esborrat, suposo que per falta de capacitat del GPS, per portar massa tracks com a Track Log.
Després de buscar-lo inútilment, i sabent que a la Trinxa havien passat pel "mini-tobogan" decideixo pujar-hi pel corriol de Can Cirera. Ja a casa he vist que he fet una bona retallada, semblo un polític, però ho he compensat força passant pel GR-92 per anar a Tiana.
A l'entrada del corriol de Can Cirera m'ha entristit força trobar aquests paquets de tabac, que sembraran la llavor de la malaltia en algú, potser un adolescent
Mentre pujo penso com pot ser que els nois comencin a fumar cada cop més joves, i quina és la malaltia que els espera: càncer de gola, de pulmó... Per treure'm aquestes cabòries del cap, baixo una mica per la pista de la Coma Clara per agafar el corriolet que porta al Coll de la Font de Cera. A la urbanització d'Alella he trobat la vara que va perdre el Tio de la Vara
Enmig d'una humitat del 350% que torna a presagiar pluja, arribo als 9 Pins
Baixo per les Esses i pel Torrent de Montcerdà. Ja a Tiana, m'aturo a la font del safareig
Un safareig ben petit per cert, es veu que a Tiana no sempre hem lligat els gossos amb llonganisses
I ja al costat de casa i sota la pluja em trobo aquest gatet arrecerat que em mira encuriosit
Han passat 8 hores i quinze minuts, he fet 46 km amb 2000 metres de desnivell. estic trinxat, sí, però immensament feliç.