Per això dissabte, quan havíem substituït els termòmetres pels fornòmetres, i després de molts dies de no fer-ho, vaig tornar a la carretera. Primer vaig baixar arran de mar, per pujar tot seguit el Coll de la Font de Cera. Hi ha molt trànsit, però passat Alella la cosa es civilitza i és molt agradable de fer. En el perfil es pot veure que no puja massa i que és curtet
La baixada fins Vilanova, passant per Vallgorguina, és molt ràpida i, si es tenen bones cames es pot agafar molta velocitat. Dissabte vaig anar tranquil, ni poc ni massa, per no cansar-me gaire ja que volia fer moltes pujades i la que venia a continuació és la més complicada: la del Coll de Sant Bartomeu. Allà vaig començar força bé, però molt aviat vaig defallir, sigui per la calor o pels dies que no agafava la bici o pel desnivell, que és força important, o per tot. Aquí va la gràfica
Total, que vaig acabar força perjudicat i amb poques ganes de seguir endavant. Sort que la baixada és força bonica i em va permetre guanyar una mica d'ànims, no massa, però els necessaris per pujar el següent coll del dia: el Coll de Can Bordoi, que és força suau i amb un important descans just abans d'enfilar l'última recta
La baixada cap al Vallès és curta, en molt poc ja ets a la carretera de Granollers. Aquesta també és molt transitada, i s'ha de vigilar força amb l'aspiració dels camions que et passen ben arran. Sort que la vaig deixar ràpidament, ara per pujar al Collet, que fent honor al seu nom, és molt fàcil; només la primera pujada és important i després es va fent amb una mitjana d'un 4% i no arriba als 3 km
La baixada és suau i ens torna a portar a Dosrius. Un cop a Dosrius, vaig refer un tram del camí de l'anada per poder pujar al Coll de Parpers, que és una mica més llarg i dur que l'anterior, però no massa com podeu veure a la gràfica:
A La Roca del Vallès, que és on ens porta la baixada del Coll, vaig omplir el bidó (per segon cop; el primer abans de pujar al Collet: la calor apretava de valent) i vaig anar tirant cap a Vilanova.
No em volia aturar, però el Paki i els seus Magnums ametllats a 2 € tiren molt i hi vaig fer una aturada tècnica, de supervivència.
A la represa no em trobava massa bé i vaig deixar passar dos trens que m'haurien ajudat força, però no podia seguir el ritme no massa alt que portaven. Un altre dia serà, dissabte no el tenia massa bo.
Tot això em va fer decidir que la pujada a la Conreria seria l'última del dia. No m'agrada massa, la trobo llarga i el pas per Sant Fost és una mica lleig i molt transitat, però sempre hi acabo passant ja que és la via més ràpida per arribar a casa. Aquest és el perfil
Un cop a la Conreria ja només em quedava baixar una mica i ja era a casa, ben acalorat.
Quan tinguem la trackonoteca penjaré el track. No cal, perquè per carretera no et perds, però fa il·lusió penjar-n'hi algun.
De moment poso el perfil
I això és tot, bé encara no. Falta el Relive, que encara no es veu, però ningú se n'assabentarà
:
Doncs sembla que funciona. Esperarem una mica a veure si caduca i es deixa de veure o no. Que ho farà, és la 1ª llei de la informàtica.