L'Alegria, pujant pel corriolet del Torrent dels Grills
El Coll de Vendrans i la vinya
Can Fàbregas, l'Alegria i l'església de Sant Cebrià en línia recta
Les restes del foc de fa gairebé 19 anys
La vinya del Turó d'en Galzeran, ensangonada per la tardor
Fugint algun cop de les pistes i corriols coneguts, vaig fer cap a la Font de Can Gurri i, com que era a la vora, vaig pujar amunt per passar pel Corriol d’en Salva. Sempre que fem aquest corriol en Btt en un creuament que hi ha tirem avall i anem cap a Vallromanes però aquest dia volia improvisar i vaig tirar recte amunt. A part de conèixer un nou corriol, no em va sortir bé del tot ja que vaig anar a parar just on havia agafat el Corriol d'en Salva. Per no desfer el camí, vaig seguir pista amunt , passant pel Dolmen de Can Gurri
Santa Maria de Martorelles
El Dolmen de Can Gurri
Seguint per la pista, vaig anar al Coll de la Font de Cera des d’on em vaig atansar al corriol de Can Cirera, que em va portar a Vallromanes, on vaig fer un mos. Per pujar al Castell, vaig passar pels corriols de la Trinxa, molt bonics tant de pujada com de baixada, corriolets que em van deixar als peus de Can Corbera
Uns pastissets enganxats al tronc caigut al corriol de la Trinxa, pujant de Vallromanes
Pujant cap a Can Corbera
El mini-generador eòlic de Can Corbera funcionant a ple rendiment tot i fer poc vent
La pujada al Castell de Sant Miquel no la vaig fer pel dret, sinó per la pista ampla que surt per sobre dels cirerers; la baixada fins Can Girona sí que va ser ben dreta primer, fins enllaçar amb la pista del Mirador del Vallès.
La torre enrunada -i plena de pintades- del Castell de Sant Miquel
Més restes del Castell
El balcó del Vallès. Montserrat, proper objectiu
La Mola, per on passaré el dia que vagi a Montserrat
Aquí vaig provar de baixar per un corriol que primer prometia molt, però que després s’anava perdent fins quedar en no-res, de manera que vaig donar la volta per tornar a la pista i baixar a Can Girona, des d’on vaig prendre els corriols que em van pujar al Dolmen de Castellruf. Pel meu corriol, i el del cementiri del còlera em vaig atansar al Seminari de la Conreria, on em vaig tornar a aturar una mica per menjar i agafar aigua.
Les amanites creixen espectacularment
El Castell ja queda lluny
Dolmen de Castellruf
Tiana, en primer terme i Montgat al fons
El cementiri oblidat del còlera o, millor, dels pobres i oblidats
El guardià del corriol
Fent els corriolets habituals, vaig atansar-me primer a la Coscollada de l’Amigó i després al Poblat ibèric de la Malesa. Sadollat de l’energia positiva d’aquest bell indret, vaig baixar pel corriol de les canyes fins a tocar de Can Ruti, des d’on vaig pujar a la Font de l’Amigó.
Can Ruti i la Tèrmica del Besòs al fons
El màgic poblat de la Malesa
La gent, per dir-ho finament, és PORCA.
La Font de l'Amigó, una mica borrosa (pulsacions altes i poca llum) però no n'hi ha cap més.
Corriolejant amunt i avall, vaig tornar al Seminari i, ja una mica cansat, vaig baixar cap a casa passant per la Cartoixa i el corriolet de Can Sent Romà, on vaig saludar el ruquet Macaret
La Cartoixa de l'Alegria, una mica trista
El ruquet Macaret, curiós, sempre ens ve a trobar
I ja només quedava pujar a la carretera i baixar cap a casa
Resumint, es tracta d'una sortida força dura, amb molts corriols de pujada i algun de baixada. El pas pel castell de Sant Miquel és el més complicat, amb algun esglaó sobretot de baixada. També en trobareu algun baixant del poblat ibèric de Les Maleses, però res que no es pugui passar fàcilment. En la resta del trajecte, fora d'algun lloc puntual, caminareu o bé per corriol fàcil o bé per pista en bon estat. Si mireu el mapa, veureu que no es va directament al castell sinó que es van donant voltes, ja que es tractava de fer una ruta de més de 40 km. a banda i banda de Tiana i que tingués desnivell i corriols. Vaig anar improvisant sobre la marxa, primer fugint dels caçadors i després fins i tot provant corriols que no coneixia, com el que està marcat amb el waypoint "NO", que promet molt però s'acaba perdent. Aquest és el recorregut que en va sortir, si el voleu fer tingueu en compte el temps, jo vaig trigar força tot i que vaig anar per feina, caminant ràpid i sense aturar-me massa.
El TRACK