De la plaça de l'església, on vam aparcar, fins la Pedra hi ha molt pocs quilòmetres, uns dos o tres. Per anar-hi es puja pel costat de la urbanització de Can Tàvec, seguint una pista que s'enfila una mica
Arribem a una mena de "rotonda", entre els turons de Can Tàvec i del Mas Miquel, on veiem dues codines, una d'elles sembla voler jugar amb el peu de la Margarida
Només travessar la rotonda, entrem al bosc i gairebé ja veiem la Pedra
Aquí la tenim de més a prop
És d'una grandària similar a la de Can Gol, i una mica més gran que la de Can Planes
Una mica més avall de la Pedra Foradada trobem aquest blocs de pedra
Diuen que abans l'un era damunt de l'altre i es movia, fins que va caure i va quedar així. Sembla el cap d'un animal moribund
I aquesta sembla talment un pit, amb mugró i tot
No és gens petit, aquí el veiem amb la Margarida al costat
Per arrodonir una mica la ruta, vam improvisar una mica, baixant avall per la fresca trialera que porta al Pitch & Putt, que alguns ja coneixeu. Amb tanta humitat, els bolets treballen de valent la fusta morta, i és que en el cicle de la vida tot s'aprofita
Una mica més avall trobem la Verge, el Nen Jesús i dos dels tres Reis ben ornats amb roses naturals gairebé acabades de collir
Ja arribant a Vallromanes trobem les restes d'aquesta porta. Són quatre pilars, els del mig més alts que els exteriors. Sembla que només n'hi hagi dos, l'heura ha tapat totalment els que queden més a prop del poble. Algú sap de què són?
Després de la volteta som gairebé al punt de partida
Com que el Sol és encara ben amunt, seguim improvisant i ara pugem pel corriol de Can Cirera, també ben fresquet. Aquesta és l'entrada de la finca
Des del Coll de Clau, on venen verdura, veiem el mar que es confon amb el cel
Pugem pel corriolet paral·lel a la pista per anar cap als Extraterrestres i ens trobem aquest dofí que se'ns acosta juganer
Aquest, en canvi, ens ensenya el cul
Una petita morsa ens ve a trobar surant al capdamunt d'una ona
I el mascle brama, reclamant l'atenció i marcant territori
I tot l'harem s'agrupa al seu costat, amb una mica de por
Pensava que la Margarida no havia vist els Extraterrestres, però em va dir que sí que hi havia estat. No sé, potser com que em faig tan pesat sempre que hi passem fent-hi l'aturadeta, ho ha vist tantes vegades en foto que ja pensa que hi ha estat de veritat
Passem pel Coll de Can Gurguí i seguim en direcció a la font i ens adonem que sort en tindrem del senyor Wert, ell solet ens arreglarà tots aquests problemes que tenim amb la g i la j
Passem de llarg de Can Gurguí i seguim per pista fins Can Martí de Dalt, el mas abandonat per on passa la "Ruta Perfecta"
Deixem la pista per agafar el bonic i fresc corriol que ens atansarà al mas de Sant Isidre, on trobem la pista que baixa a la Riera de Vallromanes, entre camps abandonats plens de flors
Ja a la riera, a tocar del poble, ens trobem un altre cartell que ens crea algun dubte. És Can Tabac o Can Tàvec? És Can Gurgui o Can Gurguí? Potser ni amb en Wert ni amb ell i en Mini-Wert junts en tindrem prou per sortir de la nostra ignorància
I això és tot, ha estat un passeig relativament curt, d'uns 14 km i 650 m de desnivell, que ens ha permès veure moltes coses que tenim ben a prop i que no coneixíem tot i que hi havíem passat molts cops ben rabent pel costat.