Pugem a bon pas en direcció a la pista de la Cornisa. Fa fresqueta però la pujada és intensa i aviat entrem en calor
A punt d'arribar-hi trobem la nostra futura casa, per quan els deutes ens facin canviar de residència. És un loft, orientat al mar i als quatre vents, ideal per parelles, amb molt jardí, i ara que els fills ja marxen de casa ens va perfecta
Per aprofitar la catifa tova de fulles de pi després de la pluja d'ahir, passem pel caminet que hi ha a la banda esquerra de la pista i que està preciós
Aquests són els únics bolets, uns pebrassos, que hem vist. Semblava que seria un any bo pels boletaires però la sequera i les altes temperatures de setembre i octubre ho han espatllat molt. A veure què passa ara després d'aquesta llevantada, potser la cosa boletaire s'anima
No sabíem si baixar o no a Vallromanes, finalment hem decidit tirar cap als extraterrestres, passant pel corriol de la dreta dels tres que hi porten. Allà hem trobat aquest dofí que ha vingut a saludar-nos
i aquest caprici de la natura que no sé pas que és
I més animalons juganers que ens venen a trobar
La foto als extraterrestres no podia faltar
No ens fa falta aigua, però la font ha estat un bon pretext per fer una altra foto
Al Mirador hem pogut veure coses ben maques
Com maca és la masia de Can Riera
que és al costat de l'ermita de Sant Mateu
De l'ermita hem baixat fins la Font
Des d'on es veia el Turó ben tapat i segurament ben nevat
I algun arbre apoderat per la molsa
Hem anat en direcció a la Creu d'en Boquet, però quan hem arribat a la pista carenera hem tirat cap al Mirador de Premià, on teníem aquest vista preciosa
Per baixar a Alella hem passat pel corriol de l'Andrés, també molt maco de fer
A Alella hem fet una mica de turisme, passant per l'església
i algun dels carrerets tranquils i bonics perpendiculars a la carretera
Només ens queda pujar a l'escola del Pino per acabar la sortida. Ah!, i hem estat de sort: no ens ha caigut ni una gota en tot el trajecte.