I ja que faria la tornada en tren, vaig aparcar al costat de l'estació de Sabadell Nord, on hi ha aquesta bonica font
Després d'uns minuts ja havia deixat enrere Sabadell i, pujant pel lateral de la carretera on hi havia molta gent caminant, corrent o fent gimnàs en els diferents punts que hi han habilitat, vaig arribar a tocar de Sant Julià d'Altura, on volia enllaçar amb el trac clàssic Badalona-Manresa del Bttbadalona
Després de córrer una mica massa, ja que em vaig cansar en debades, pels corriolets que porten cap a Matadepera, vaig arribar a la plaça de la font de fusta donada pel municipi austríac de Mariapfarr, agermanat del de Matadepera, on vaig omplir el camel
Una mica més amunt, vaig passar pel davant de l'església
I després d'algun tram d'asfalt vaig arribar a la pista que puja al Turó de les Roques Blanques. Quan hi anem en BTT fem ziga-zagues per pujar, anant a peu es pot tallar per unes escales força costerudes i que carreguen força les cames. Els núvols també carregats, però d'humitat, no deixaven veure el Tibidabo; la plana quedava difuminada
A la Serra del Troncó em vaig desviar una mica del trac per baixar, i molt, a la font. El camí és poc transitat, sort n'hi ha de les pedres que ajuden a seguir-lo i que en alguns llocs estan posades a les branques
La font és a peu de la pista ampla que passa més avall i la veritat és que em va decebre una mica: no me l'esperava així
La pujada de retorn és una mica feixuga, el temps perdut (uns quaranta minuts) també em recava força però vaig seguir endavant, camí de la Torrota de l'Obac
Aquí era al punt més alt, em quedava planejar una mica i baixar fins la Casa Nova
I enfilar cap l'Obac Vell
Es veu que encara no estava escarmentat de l'exploració de la Font del Troncó, ja que em vaig desviar novament, ara per anar al Pou de Glaç
al Turó Roig
i a la Font de la Portella, on no hi rajava aigua
Ja tornat al trac, en el camí vaig trobar alguns bisbes
I també un bon cardenal
I aquesta mantis que es volia barallar amb mi
Tenia por de no trobar aigua a les Fonts de Rellinars, però afortunadament vaig poder reomplir
Aquí també em vaig desviar una mica del trac i vaig tirar per un corriolet que passa pel costat de la riera
per anar a la Balma del Molí, on feia temps que hi volia treure el nas
de tornada a la pista vaig passar per La Fàbrica
i per l'església de Sant Pere i de Sant Fermí
Els que heu fet la BDN-Manresa sabeu que a partir d'aquí ve una bona pujada, primer fins Casajoana, on hi ha un punt d' aigua
i després fins el coll de la Morella, des d'on es careneja per anar a Sant Jaume de Vallhonesta seguint el Camí Reial
Les ruïnes de l'hostatgeria tenen un aire de misteri engrandit per la solitud de l'indret
L'ermita restaurada i la font són l'únic que se'n salva
Des de la font gairebé ho veiem tot
Ara passarem pel ventre de l'edifici
Després de Sant Jaume vaig corriolejar pel Serrat dels Trons on no vaig poder evitar aturar-me una mica per apreciar la brisa fresca que s'havia girat, plantat al bell mig del silenci només trencat per algun tro llunyà que venia de la banda de Montserrat i pensant com n'és de meravellosa la natura.
Passat aquest moment d'embadaliment vaig tornar a la realitat, ara en forma de corriol molt maco també però una mica perillós per als turmells donada la quantitat de pedres que hi ha. S'hi ha de baixar ben concentrat per evitar problemes i porta a El Pont de Vilomara, on hi ha el pont medieval
i el tram de PR que ens atansa al caprici natural que és el Pont de les Arnaules
Passat el pont hi ha una pista polsegosa i poc transitada que ens pujarà fins al pas per sobre de l'autopista. Aquí estava força cansat i afamat i aquestes móres, dolcíssimes per cert, em van reviscolar una mica
Ja em quedava molt poc per arribar a Manresa, m'anava distraient fent fotos de les moltes barraques de pedra, ara abandonades, que anava veient
Els trons llunyans d'abans ara eren més propers
I fins i tot van caure unes gotes que no van arribar a mullar la pols del camí ressec després de l'estiu
Els camps i vinyes d'abans ara s'han transformat en parcs solars, es fusionen les cabanes del passat amb els panells del futur
Després de fer un bonic corriol vaig trobar aquesta figuera, que em va donar la mica d'energia que em feia falta per seguir
Ara venia una baixada a la carretera transitadíssima, on vaig tornar a deixar el trac, aquest cop per motius de seguretat personal. La desviació va ser un encert: vaig seguir les marques el camí de Sant Jaume i després de travessar el barri de Sant Pau, amb una església ben austera
vaig passar cap la Balconada, amb baixants d'aigua a la dreta
i vistes de La Seu
de Montserrat
del Pont Vell
de Sant Ignasi
La Cova
i de tot
Ja només quedava baixar per travessar el riu pel Pont
Amb el sol baix que il·luminava Sant Ignasi
i agafar el rapidíssim tren que m'havia de portar a Sabadell Nord