El dia es comença a obrir
I els arbres
A banda i banda veig Montserrat i La Mola, despertant també
Arribo al Cementiri de Torresana
No ho sabia, el track passa pel barri on havia treballat uns mesos l'any 1984
Hi ha avituallament i tot
Fins aquí el recorregut és gairebé sempre per pista ampla o per carrers asfaltats. Hi ha pocs trams verds, l'únic petit oasi el trobo passat el barri de Torresana però dura poc: el quitrà torna ràpidament gairebé fins al peu de La Mola.
Com que estem en Setmana Santa, hi ha una professó: milions de persones pugen al cim, algunes molt a poc a poc i naturalment sense deixar passar ningú, passant de tot i de tothom.
Aprofito per fer fotos de Montserrat i de La Mola, que ja són molt a prop
Tot i la corrua de formiguetes que hem pujat, estranyament a l'església no hi ha ningú parlant o menjant, cosa que celebro
A la baixada per l'altra vessant no hi ha tanta gent, tot i que trobo uns quants avis que no sé com han pogut arribar fins allà. Em fan patir una mica: la baixada no és difícil, però hi ha llocs on rellisques i et pots trencar un maluc amb o sense osteoporosi.
Montserrat ben a prop i la Casa Nova de l'Obac ben diminuta
Per pista i pujant, veig la Casa de l'Obac
Una mica més de pista i acabo de pujar a la Casa Nova de l'Obac, on no m'aturo
Aquí la ruta deixa de ser pistera i es torna espectacular: passa per un corriol (que és el de la MM) preciós i llarguíssim que no s'acaba fins Vaquerisses
Després de passar per Monistrol
La pujada final a Montserrat és també molt maca, potser més que la que vaig fer amb el Rapyd i Miscolores.
Haureu vist que titulo la sortida com a "Ruta dels 4 Monestirs", en realitat és la Ruta dels Tres Monestirs, però com que els treballadors del Cremallera fan vaga i m'he d'esperar més d'una hora i mitja per agafar-lo, decideixo baixar a peu. No ho vull fer per on he pujat i m'atanso per carretera fins el Monestir de Sant Benet: ja són quatre
Allà agafo el PR C-19 (Camí de l'Àngel) i no sé si és perquè fa baixada, o perquè em trobo molt bé o perquè és un corriol preciós, se'm fa curt i em sap greu acabar-lo.
Un cop a Monistrol, m'atanso a l'estació del Cremallera, on em diuen que he d'anar a l'estació Monistrol Centre, que és a l'altra banda del riu.
Quan compro el bitllet, arriba el tren i he de fer una cursa de 200 m llisos que ni en Pietro Menea (EPD) hauria pogut en el seu millor moment. Sembla mentida com aguanta el cos després de tantes hores d'esforç...
La sortida m'ha agradat tant que no m'importaria repetir-la en companyia. També m'agradaria la Vilassar-Montserrat que em sembla vol fer en Miscolores.