Quan era jove i estiuejava a Vilanova de Bellpuig una de les sortides que al meu germà i a mi ens agradava fer en bicicleta de carretera -llavors no teníem BTT- era anar fins la resclosa del pantà de Camarasa.
Algun cop havíem tirat uns quilòmetres més enllà per la bona pista que després va ser la carretera de Fontllonga, però sempre havíem de tornar ja que se'ns feia tard, en aquells temps sempre tornàvem a dinar a casa, no com ara que ens hem tornat més voltadors.
Fa pocs anys, refent un track d'una cursa dels "Ermitanyos", vaig retrobar-me amb l'espectacle visual que ens ofereix la zona, pujant a l'ermita de Sant Jordi i tornant a Balaguer per Sant Llorenç de Montgai.
Amb aquests antecedents, era inevitable que guardés aquesta sortida per fer-la en Btt o a peu, i diumenge passat vaig tenir la sort de fer-la amb molt bona companyia, la de la Margarida.
Vam arribar a Camarasa sobre les 9:20 del matí. Feia fresca, uns 12ºC, una mica d'aire però molt de sol, un dia ideal per caminar. Els primers metres es fan per la carretera de Camarasa a Balaguer, molt poc transitada i que planeja en aquesta part per la banda esquerra de la cua del pantà de Sant Llorenç de Montgai. Mentre sentim els ocells que refilen, comencem a veure crestes
i montsecs que només la força de la natura pot crear
La font raja força
Al Pont d'Escalera passem a l'altra banda del riu,
Deixem la carretera per pujar per bona pista en direcció al Coll d'Orenga, veient les crestes del Conill
amb el Mont-Roig al fons
Ara les veiem de més lluny
Baixem del coll per un corriolet que sembla molt bonic de fer en Btt i que ens baixa fins la riba del Segre
La primavera plujosa i fresca ens ho ha deixat tot molt verd
El riu, ple d'aigua, busca més espai
Després d'una aturadeta en una ombra a la vora del riu per menjar-nos un bon entrepà, seguim riu amunt i al Pont del Pastor, que és el de la carretera que ens portaria a la presa del pantà de Camarasa, el travessem
En aquesta paret del Mont-Roig hi ha la Cova del Tabac
El riu, incansable, segueix fent la seva feina
Passem per un caminet asfaltat que ens porta a l'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa. A la nostra dreta tenim els penya-segats del Mu, on molts escaladors pugen parets amunt.
El camí de ferradura que comunicava Alòs i Camarasa va quedar soterrat quan es va construir una minicentral elèctrica una mica més amunt de l'aiguabarreig, fa uns anys es va recuperar construint un pas elevat
RL]El salt d'aigua no és massa alt, però la remor és forta, segurament amplificada per l'eco a la paret del Mu. No vull pensar com seria la de les cataractes del Niàgara, per exemple
També es va fer una passera una mica més endavant
Aquest és el camí que hem anat seguint
Pugem per unes esses impossibles i guanyem alçada ràpidament
Les parets del Mu ens tornen les paraules i un ocell aquàtic -a veure si el veieu- fuig destorbat
Trobem una altra passera, aquesta una mica més curta i ens fem la foto
Ara el caminet es transforma en una pista. Sentim crits, mirem amunt i veiem dos puntets que pugen
Amb una mica de zoom es veuen millor, són gairebé al mig de la paret
Trobem animals esfereïdors, però no tant com ho seria el foc que els va crear
Ja veiem el que queda del castell d'Alòs
A l'àrea de lleure de la Font de l'Espadella mengem un altre entrepà, aquest cop ben entaulats
Al Foc de Rotlle no és permès de fer-ne, de foc
El que abans foren camps, amb parets de pedra que s'enfilen muntanya amunt, aprofitant raconetes impossibles, ara estan abandonats. En queden les roselles, ben ufanes
Als defores d'Alòs trobem aquesta font d'aigua fresca però un pèl crua
Hem menjat, tenim aigua i no ens atansem al poble: encara ens queda molt, hem de pujar fins als 550 m i després baixar a Camarasa. Creuem el riu pel pont de la carretera i seguim per bona pista riu avall, desfent el camí que havíem fet però per l'altra riba
La Margarida és una mica cabreta i sempre que veu una pedra amb mica de perill, s'hi enfila
Després d'una estona de riberejar la pista ens porta amunt fent llaçades pel Barranc de la Carbonera, enmig de la Serra del mateix nom
Arribem fins als 550 m i comencem a baixar, veient aviat l'ermita de Sant Jordi
Estem en terra de voltors
Després de molta estona de pista, passem per un corriol molt bonic i ràpid, ideal per fer en bici, que ens atansa a Camarasa
Aquesta part de trajecte també és molt maca, el que passa és que venint d'on venim potser no ho sabem apreciar del tot
Una baixadeta més i ja som al poble
Encara hi ha orenetes
També, com a Teià, hi ha gatets que s' amaguen rere la gatera. El forn de pa on ens compràvem les coques de vidre amb el meu germà ha canviat, però. És llei de vida, però jo encara esperava trobar-lo com era abans i potser per això el nou no em va agradar.