Vaig sortir a les 5h20', aproximadament. Alguns tornaven de la revetlla, això em va fer perdre una de les fotos del dia: un gat "jugant" amb un ratolí de bosc que es va poder escapar quan va arribar un cotxe amb uns joves una mica perjudicats. Per pujar a la pista carenera vaig agafar el Camí de Baix d'Alella, on em vaig trobar altres cotxes que no anaven massa del dret, per cert. A Alella no hi vaig veure massa restes de petards, només alguna malifeta, com aquesta tapa trencada i rebentada per dalt
Encara era fosc, els núvols que tapaven la lluna plena no ajudaven gaire i feia un vent fins i tot una mica massa fresc.
Tot i anar ràpid no vaig entrar en calor fins la pujada de la Coma Clara, que vaig fer tallant pel dret en alguns dels revolts del camí. Un cop més, vaig trobar llaunes abandonades. Si s'ha pogut portar fins allà plena, no es pot tornar a casa buida?
Una mica més amunt, al Mirador de Premià, sortien uns tímids raigs de sol
No vaig fer foto del Dolmen, ja el teniu molt vist. Anava per feina, volia mantenir una mitjana superior a 6 km/h i per fer-ho havia de trotar al pla i les baixades, caminar ràpid a la pujada i no badar massa. Però com que quan es camina es veuen coses que no es veuen en BTT, em va cridar l'atenció aquesta alzina (crec) que hi ha a la vora de Ca l'Arcís o de Ca la Mort, ara no ho recordo i em vaig aturar per fer-li la foto
El bosc estava preciós, amb els colors de la primavera, els núvols al cel i el sol que anava fent clapes daurades. A la foto no es veu, és clar
A Sant Bartomeu no em vaig aturar ni per centrar la foto, encara em quedava molt i havia d'apujar la velocitat
Per anar a Parpers vaig passar pel caminet de la trialereta que porta a la pista de la Pedrera i després pel corriolet lateral que em va distreure una mica
Passat el coll vaig agafar també els corriolets laterals i tant em van agradar que em vaig passar i no vaig tornar a la pista per on ho havia de fer sinó pel camí que puja de l'altra banda de la urbanització Sant Carles. Sense ganes d'improvisar més, em vaig centrar en el track que portava, pensant que no era dia d'aventura, i així vaig arribar on la família d'aquest noi el plora amargament
Sense més novetats, i menjant-me un entrepà de truita boníssim, vaig arribar a Can Bordoi. Portava aigua, gairebé no l'havia tastat des que n'havia posat una mica a la Font del Botxer, i només em vaig aturar uns segons per treure'm una pedra de la sabata
Anava bé de temps, però em quedava la pujada al Santuari del Corredor, uns set quilòmetres, tot i que amb alguns descansos com el que hi ha a l'església/restaurant de Sant Andreu del Far
i a la Casa del Bosc, on hi ha una font que no coneixia, tot i que no vaig veure si és potable , queda pendent per un altre dia
A L'Àrea de Lleure hi havia esclatat una bomba de neutrons i tots els cossos dels lleuristes estaven desintegrats
I al Santuari, també
No m'hi vaig entretenir massa, només el temps just per omplir una mica d'aigua, la suficient per poder arribar a Mosqueroles. Fins Santa Maria gairebé tot és baixada i això em permetria anar ràpid. Vaig deixar la pista que porta a Vallgorguina una mica més avall de les teules plenes de líquens de Can Trull
Com que no sabia si hi hauria molta aigua al riu, vaig passar per la variant de Can Calces. Es fa una mica més de volta, però és més segura i hi ha un tram amb uns xiprers preciosos
Em vaig perdre una mica a la urbanització, no portava el track i la memòria falla, vaig estar de sort i quan ja creia que aniria a parar a la carretera molt abans del poble vaig trobar el bon camí. Després de planejar una mica entre camps i horts vaig arribar a la vora de Santa Maria, on si hi aneu heu de vigilar no us facin una foto
De sempre que he volgut passar per aquest pont sobre la Tordera, que queda una mica més baix que el de la carretera. Anant en bici no havia pogut, dilluns m'hi vaig atansar. No és gran cosa, però és molt millor que el dels cotxes
Passat el pont vaig enfilar la pista que puja fins Mosqueroles. Ara ja feia calor i aquesta pista és una mica feixuga de fer. Encara portava bé la velocitat, per sobre de 6 km/h, però potser per la calor, pel cansament o per pensar que encara em quedava molt, la mitjana va començar a baixar. Em vaig intentar empassar un entrepà de xocolata, però se'm feia una bola. Amb paciència i glopejant aigua vaig aconseguir gairebé acabar-me'l. Havia de menjar, més endavant em faria falta. Després de passar força calor i de fer una clara a l'atapeït restaurant Cal Net de Mosqueroles i d'omplir amb una mica de feina el camel a la font envaïda pels cotxes, vaig començar la pujada final amb una mitjana de 6 km/h pelats
Amb tanta pluja hi havia trams de la pista ben verds i l'estany d'en Viada era ben ple
Aquí vaig perdre la segona foto del dia: una guineu que va travessar apressada el camí molt a la vora d'on estava passant. A part d'això, també em va sorprendre una mica que la pista del GR-5 estigués força malmesa en alguns punts, sobretot abans i després de l'estany, es veu que hi ha plogut molt. Dilluns no plovia, però hi havia una boira que s'anava fent cada cop més espessa, de manera que a Les Guaitadores no em vaig aturar ni a mirar.
Els 6.2 km finals asfaltats es fan millor a peu que amb bici, i vaig anar pujant-los tan ràpid com podia, passant una mica de fred fins que em vaig posar els manigots, que va ser quan va sortir una miqueta de resol
Tot el dia havia fet vent, i fresc. Pensava que a dalt en faria molt més però vaig estar de sort i no en vaig haver de patir gaire
Tot i tanta estona de pujada, la velocitat mitjana no havia baixat massa, al cim portava 5.7 km/h, això em va animar a córrer a la baixada per veure d'augmentar-la una mica. Com el dia de Sitges, em vaig haver d'aturar a fer una mena de mousse allà al mig, abans de l'aparcament, es veu que hi he agafat costum. En fi, un cop ben descansat vaig reprendre la marxa, passant per trams de GR-5 molt macos
i per l'antiga casa d'en Pitarra
Fins aquí havia trotat gairebé sempre, ja que pràcticament tot és baixada, a partir d'aquí ja hi ha algun pla i pujada i vaig caminar una mica. La velocitat només havia pujat a 5.8, i ja estava força cansat. Però havia d'agafar el tren de les 21:30, que era l'últim amb correspondència amb un rodalies de la costa i havia d'afanyar-me, encara em faltava força per arribar. Aquí no portava track, vaig anar seguint els indicadors del GR fins que ja molt a la vora de Sant Celoni vaig veure que el camí s'enfilava muntanya amunt. No estava preparat per pujar per un corriol i fer qui sap quin itinerari, vaig anar pel camí clàssic que porta a la via del tren i que va baixant tot i que es desvia una mica de Sant Celoni. A les 21:15 ja era dins del poble, però a l'estació no hi acabava d'arribar mai. Vaig haver de córrer tot el que podia i a les 21:25 aproximadament ja era a l'andana, cansat però content. Crec que va ser aquesta correguda final la que em va fer passar a 5.9 km/h, que no està gens malament després de fer 93 km.