Després de deixar els pisos de Can Gaietà, pugem a l'Alegria, amb l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum) ben florit i els xiprers (Cupressus sempervirens) que ens donen la benvinguda mirant al cel
La font de l'Alegria, potable i funcionant:
I la creu forjada, ofrena a la Verge de l'Alegria
Una mica d'història de l'ermita
I parlant del cel, aquí ens avisen de com en són de feliços els que moren en la gràcia del Senyor, Aviat hi anirem a parar, em demano el nínxol de baix i espero no baixar més encara i pujar ben amunt
Pugem pel Camí dels 9 Pins, que s'enfila de valent. A la tanca de fusta de Ca l'Andreu, deixem la pista dels 9 Pins i partir d'aquí seguim pujant una estoneta, però més suaument. Ja baixant, ens trobem una de les tanques que van posar fa uns anys, quan van introduir les vaques de l'Albera
Les bicis fan malbé les pistes, no com els cavalls que són molt respectuosos (i ecològics) i només fan uns foradets de dos metres amb les peülletes:
Tocava pujar o planejar per corriol fins al Turó del Bessó, la tria era fàcil:
Quan s'ha acabat el corriol, hem fet la volta al Turó del Bessó, més que res perquè feia dies que no hi passàvem; un cop al Coll de Vendrans hem tirat pel corriol Pujaremcomamics per anar cap al Rocar, veient com surten els peus americans dels ceps que abans hi havia on ara tot és matoll i pins
Al Rocar hem baixat una mica per enganxar el corriol de la barraca de vinya. Aquí tenim el laberint, vist des de dalt i amb un nen que s'ho passava molt bé donant-hi voltes
I aquí la barraca, que avui és compartida
Abans d'arribar al Coll de Vendrans, hem tirat a l'esquerra per baixar pel corriolet que baixa al Torrent dels Grills. Hem trobat aquesta mangala, que hem deixat ben visible per si torna el propietari, o algú a qui li aprofiti
Avui hem fet la foto del racó dels roures per la banda de dalt:
I hem vists aquests conillets (Antirrhinum majus), que no han quedat massa borrosos tot i que es gronxaven al vent
No hem baixat al torrent, hem remuntat una mica pel corriol que porta al Camí del Mig, però avui en comptes de baixar-hi hem pujat per corriol al Turó de Can Codina, i així ens hem estalviat un petit tram d'asfalt.
A la part de dalt de la Casa Alta, hem seguit corriolejant, ara en direcció Can Gili, on aquesta nit s'havia mullat la xarxa de l'aranya
I ja a casa, després de passar per Can Roca, el roser m'ha recordat que aviat celebrarem el dia de Sant Jordi, enguany també l'haurem de celebrar en la intimitat, esperem tornar a la normalitat algun dia
Podeu trobar el track al wikiloc:
CORRIOLS DE TIANA 10 KM