Està força neta i hi baixa molta aigua
Ben aviat arribem a la Cartoixa, amb els xiprers del camí donant-nos la benvinguda
Seguim per la pista fins la carretera i passem al Cementiri dels oblidats, una trista fossa comuna amb una tapa de pedra
Ep, potser no n'estan tant d'oblidats, hi ha flors!:
La pedra és de dimensions modestes
Passem per la pista carenera fins l'entrada del Corriol de l'Oriol
Al Coll de Font de Cera, fem la visita al recordatori d'un bon vivant. Li han deixat de tot: cava, cervesa, vi, aigua, tabac....
No podien faltar els panellets de coco. Crec que surto a caminar només per poder menjar-me'ls
Ja gairebé a Alella, trobem aquesta vinya amb els ceps protegits d'una manera que de lluny, semblen creus d'un cementiri
Aquí estem pujant cap al cementiri d'Alella
Avui hi podem entrar, m'agraden molt els xiprers que hi ha
També hi veiem alguna làpida curiosa, per la similitud amb el meu cognom
Passem per una de les vinyes de l'Alta Alella, on encara queden alguns pàmpols ben vermells i comença la sessió de fotos
Els que son tan alts passem per alguna incomoditat: per tocar el picaporta ens hem d'ajupir molt
Molt a la vora del Rocar ens sorprèn el que queda d'aquest senglar. Pols som i en pols ens convertirem
I ja anant a buscar el Zoe aquests xiprers de la Riera de Tiana em donen la benvinguda
Ara només faltaria que no portés la clau del cotxe.....