El temps insegur d'aquest dies no aconsellava allunyar-nos gaire de casa i per això ens vam animar a seguir-la. Ens vam acostar a l'estació de metro de la Casa de les Aigües, on comença la caminada
Fa molt de sol i, com l'altre dia, un airet fresc que convida a caminar. Ben aviat deixem els carrers asfaltats per pujar a la Torre del Baró
Passem ara per un tram de corriols preciosos, amb alguna part trista: el foc, sempre amatent, ha acabat amb la vida dels pocs pins que quedaven
Paradoxalment el foc ha permès que milions de flors puguin viure
Ja tinc menjar per uns quants dies
A la cruïlla on sempre ens fem la foto quan hi arribem des de Badalona
Primer feia molt de sol però el dia s'ha anat espatllant i l'airet fresc és fins i tot una mica molest
Aquesta és una petita modificació de la ruta del Capità, la pujada al Turó del Maltall de Magarola, bonic corriol que ens permet deixar una mica enrere el trànsit intens de la Carretera de les Aigües, plena de vianants i ciclistes que aprofiten, com nosaltres, la mica de treva de la pluja
Al Turó hi ha un Vèrtex geodèsic
Una vista preciosa a banda i banda
[
...i un banc de fusta on ens mengem un entrepà boníssim. Amb energia renovada reprenem la marxa, i gairebé se m'escapa la Margarida
Amb una mica de fred passem per la pista que ens porta a la font pública que hi ha al Coll de l'Erola i seguim amunt pel senderó de les arrels, on podem apreciar el pare dels pins responsables de les arrels
A la carretera del Tibidabo agafem el corriol que porta a la Font de la Salamandra i immediatament trobem la Pedra de les inscultures, que resta oblidada al marge del corriol
Baixem a la font de la Salamandra, ortigant-nos una mica
Sort que no fa calor i l'ortigada s'oblida ràpidament mentre, en una altra variació del track original, ens atansem al Tibidabo pel darrere
A la colònia del Tibidabo trobem un 600 com el que havia tingut el meu pare i amb una matrícula gairebé idèntica. Sembla mentida com un disseny que té més de 50 anys ha resistit tan bé el pas del temps
Quan la nostra filla era petita vam pujar a aquest tren i mentre va durar el trajecte es va fer un tip de riure dient que es deia Collserola Coll, són les sortides dels fills que no s'obliden mai. Ahir, mentre fèiem la foto els passatgers ens saludaven i tots vam tornar una mica a la innocència dels primers anys
]Al cim del Tibidabo tenim la Basílica del Sagrat Cor de Jesús
Al costat, una mica més avall, hi tenim un representant dels temples moderns que substitueixen els religiosos, el de les comunicacions i internet, la Torre de Collserola
Baixem del Tibidabo i ens hostatgem a l'Hotel Florida
Una mica mandrosos després del descans i del menjar de l'hotel, agafem l'avió per tornar al nostre track, ara ja amb un cel més net de núvols i sense tant de fred
Mira que havia passat cops pel costat dels Jardins del Viver de Can Borni i mai hauria dit que és un lloc que val tant la pena visitar. Només entrar trobem la cisterna, que s'omple amb l'aigua que raja contínuament de la Font de Can Borni
L'aigua va baixant pendent avall, entre diferents espècies d'arbres i arbusts ben senyalitzats
Retornem a la pista i trobem un altre Punt Geodèsic i moltíssimes flors
Hem passat molta estona per la Carretera de les Aigües, ara la Torre Agbar ens reclama l'atenció amb el reflex del sol en els seus vidres
Seguim baixant, a cops per llocs amb pendent elevada i a cops per llocs més tranquils
I amb molt bona vista de la nostra platja
Després d'aquesta passejada pel cel, arribem a l'estació de Penitents, on ens enterrem una mica en la nostra penitència particular per tornar al punt de partida i a la realitat.