Anant a buscar el camí de la llera del riu, en una paret mig tapada per l'heura que separa la carretera de la via del tren, hi havia unes quantes escultures d'ocells que hi podien viure
Ja al camí, vam sentir uns esbufecs forts al darrere. vam pensar que era algú que corria i estava molt cansat, però quan ens van passar vam veure que eren els gossos que aquest senyor portava lligats a la bici. Després d'una estona d'haver-nos passat vaig intentar avançar-lo per fer-li la foto de cara però corria molt i no el vaig poder atrapar, amb raó estaven cansats els gossets
La Margarida també el va perseguir
Un bon ramat
Un paisatge encisador, amb anuncis i tot
Es podrà pujar a dalt?
Sembla que sí
Un bon espai per la BTT
Un dels canals de rec, ple de verdet i d'alguna llauna
Un camp de carxoferes, el principal conreu del delta. Al juny no és temps de carxofes, per això les que havien quedat per collir estaven en flor
Un altre ramat, aquest tampoc és de persones
I ja som a la Caserna dels Carrabiners, que servia per reprimir el contraban, especialment de tabac, i vigilar la costa. Veient el que en queda sembla mentida que fos ocupada (per la Guàrdia Civil, el Cos de Carrabiners va ser dissolt després de la guerra) fins l'any 1970
I ben aviat vam trobar el Semàfor, edifici que es va construir per regular el trànsit marítim costaner, evitar accidents i recuperar víctimes, objectes o embarcacions naufragades
La tornada se'ns va fer una mica feixuga, per la calor i la monotonia del paisatge. Sort dels avions, els aneguets i les tortugues, que ens van distreure una mica
Després d'una bona estona ja tornàvem a ser a Sant Boi, ben acalorats i cansats. I és que el millor temps per caminar (la primavera) ja havia passat
