Estic arribant al Canal d'Urgell, les sèquies (sicles a partir d'ara) baixen ben plenes: s'ha de regar molta extensió de terreny
El camí em porta al punt on del Canal surt la Sicla Auxiliar Tercera (el Canalet a partir d'ara)
D'aquest engranatge en depèn la verdor del marge dret del Canal, terra endins
La comporta d'una de les sicles que omplen d'aigua els trossos on mai hi plou. Estic al Km 95
La línia que separa dos mons
A l'esquera el secà de Les Garrigues, cremat pel sol
I a la dreta el Pla d'Urgell, amb l'aigua que va provocar el canvi de tot un territori
L'aigua llisca suaument
Com els ànecs i les polles d'aigua que s'amaguen quan em veuen
He deixat fa molt poc la banqueta del Canal, per passar per un camí que m'ha de portar al poblat ibèric dels Vilars. L'olor de l'alfals acabat de segar, els cants de les guatlles (7x8, 7x8 van fent) em fa recordar el meu pare, el seu botet i el seu filat, ara prohibits afortunadament. El botet (un reclam per imitar el cant del 7x8) estava fet amb un os del braó, foradat, i amb una bossa de cuir cosida; picant-hi rítmicament amb els dits imitaves el 7x8. Pensant en aquestes coses em distrec i em passo de llarg el poblat, que era l'objectiu de la meva caminada.
Arribo al Pantà del Carreró, em quedo amb les ganes de saber quants litres hi caben
Vaig tirant Carreró amunt, fins que m'adono que m'he passat el poblat. No passa res, ja hi tornaré i probablement tan d'hora estarà tancat (qui no s'aconsola és perquè no vol, com diria el meu avi). Travesso la carretera d'Arbeca i segueixo camí amunt, fins arribar al Pantà de l'Aixaragall, que està ple d'ànecs tot i que no els sé fotografiar: quan tinc obert el mòbil (em costa Déu i ajuda) ja són sota la sicla o amagats entre les canyes
Ara tiro a l'esquerra, agafo el camí de l'Aixaragall per veure la sicla aixoplugadora i anar a la capella de Sant Miquel de les Borgetes
La sicla passa per sota del camí, unes lloses de pedra la tapen
Desprès d'un desviament a la dreta i de pocs metres de recorregut arribo a la capella de Sant Miquel. Múltiples taules precintades pel risc d'incendi i unes quantes graelles on abans de la pandèmia s'hi hauran cuit molts quilos de carn
L'ermita
De costat, amb tanques per evitar que la gent pugi a la teulada
Pel darrere
La finestra
Arbeca, al fons
Torno per on havia vingut, al pantà segueixo recte, camí del Canalet. Travesso el Camí de Miralcamp. Ara fa més calor, una mica de pujada, no hi ha alfals acabat de segar i sí unes quantes granges de tussinos. No és tan bucòlic com abans però tot és orgànic. Hi ha moltes interseccions de camins, però veient els plàtans del Canalet no em puc perdre. Arribo a la Turbina dels Fondets, on raja l'aigua que s'escola del Canal
Salvant les distàncies, em recorda una mica les Fonts de Rellinars després d'haver plogut
El Salt del Duran
Des de dalt, on s'hi banyava el pare quan era un nen, no sembla que l'aigua pugui tenir tanta força
Travesso el pont per anar a buscar la banqueta dreta del Canalet.
Ara hi ha pocs plataners, quan era un nen n'hi havia a banda i banda, en dues fileres per riba i passàvem en bicicleta pel caminet del mig entre les soques. Els van talar pràcticament tots, per canviar arrels que subjectaven la terra per lloses de ciment, però no és veritat del tot: en aquest tram ni hi ha plàtans ni ciment. Afany destructor? Curtesa de mires per no apreciar el que podria haver estat un passeig preciós amb ombra?
Abans d'arribar a la carretera d'Arbeca, un altre salt, aquest més modest
Arribo al Pantà de la Pleta, on de nen hi anava molt sovint. Hi havien tirat Black bass, una perca americana força depredadora de tot i molt resistent, i hi anava amb el meu germà a pescar-les. No m'agradava massa pescar, el meu germà n'era més entusiasta, però picaven força i això m'hi tornava a portar
Uns metres més amunt, arribo a la Turbina. A l'altra riba hi ha la Casella
I aquí tenim les comportes que fan passar l'aigua per la turbina
El salt és molt més alt que el del Duran, però tota l'aigua va a la turbina
Volia tirar més amunt, fins al Canal Principal, però estic una mica cansat i opto per fer drecera passant per la fàbrica de pinsos Gatnau, tancada de ja fa molts anys, drecera que em porta al Camí de la Plana, on unes hores abans hi havia vist sortir el sol. Un altre dia posaré les fotos de quan sí que hi vaig passar, fa uns mesos, quan tot era verd.
La ruta d'avui és al wikiloc:
VILANOVA, SANT MIQUEL DE LES BORGETES, VILANOVA
I una petita addenda:
Hi vaig estar aprop, el poblat està encerclat en blau, la línia en vermell és per on vaig passar
Com canvia el color del territori amb o sense aigua:
I una imatge dels canals d'Urgell
