La bassa està buida, els camps sense calçots
Seguim en direcció Can Gili, i deixem la pista abans de baixar al torrent de can Gili. Podem triar per on passarem, a nosaltres ens agrada el corriol que surt més a la nostra dreta, però tots porten al mateix lloc. Aquí estem al trencall
Seguint corriolet amunt, arribem al Camí del Mig i el travessem per passar per un dels corriols que voregen el Turó de Can Codina i ens dirigim al Coll de Vendrans pel corriol de la barraca de vinya
Encara es veuen les restes dels arbres cremats l'any 1994:
L'Oriol encara no havia vist el "nostre" forat
Pugem per Can Comulada, la nostra intenció és arribar al Turó d'en Galceran
Veiem més arbres cremats, aquest especialment brillant, com si l'haguessin lacat
Al Mirador hi ha molts caminants, és un punt on s'hi concentra molta gent. Després del Turó de Nou Pins, el de veritat, ja no trobem tanta aglomeració. Seguim pujant i baixant i, un cop als Ginestells decidim que no pujarem al Galceran, ja que sembla La Meca en hora punta del dhu-l-hijja. Així doncs, quan arribem a la pista del Camí dels Nou Pins (el tallafocs), decidim baixar-hi. No passem pel Padme Line, no fos cas que algun bttbadaloní desfrenat se'ns tirés a sobre, anem tirant fins a trobar el corriol de Can Bellús, des d'on es pot veure d'on venim, el Turó de Nou Pins i Els Ginestells
El corriol de Can Bellús ens portarà a la pista que puja del Torrent de Montcerdà, quan hi arribem tirem amunt i en poca estona arribem al Sot d'en Miqueló:
Aquí hi ha una cruïlla; a la dreta aniríem al Turó d'en Galceran
I n'estem fugint, de manera que tirem a l'esquerra, en direcció Conreria
Baixem pel corriol de la nostra esquerra, que està marcat amb pintura vermella, i arribem al Torrent de Montcerdà
Pugem a l'Ermita de l'Alegria, la part final de la pista és de sauló compactat
La font
Dos dels xiprers
I la xemeneia de can Brossa
Passem pel costat de can Riber (ara Finca Grau-Hollenstein), on en un cartell ens avisen de tot el que ens pot passar si deixem el camí:
Com passa a cada sortida, no podien faltar fotos del que ha perpetrat algun homínid, just a l'entrada del corriolet que ens pujarà novament al Turó de Can Codina
El pou, dels d'abans. Tants n'havia netejat el meu sogre!
Desfem el camí inicial i tornem a Can Roca, aquí veiem el mas pel darrere
Ara fa molta calor, sort que ja estem arribant, sinó l'Oriolet se'ns quedaria nuet com un ocellet, a força d'anar-se traient capes de roba
I ja a Can Roca, veiem aquest cotxe i desitgem que la felicitat d'avui els duri molt
El track de la sortida
ELS NOU PINS I ELS GINESTELLS SORTINT DE CAN ROCA