I ben aviat hem arribat a la Font del Grill, que només raja si movem la palanca
Pugem una mica fins la pista i tornem a baixar per veure la Font del Senglar
Hi ha una zona on abans hi podíem seure, menjar i descansar tranquil·lament
Pugem al segon mirador, un balconet:
A punt de deixar Teià i pujar en direcció a Can Gurguí
Aquí la tenim, molt neta i endreçada avui:
La bassa ens ha recordat les d'Holanda, sembla que d'aquí en treuen les sopes de verdures Knorr
Passem pel Tobogan, ens pensàvem que tot serien flors i violes
Però trobem serps
Dracs mutants
I una Hydra que ens amenaça
Sort que la Margarida no té por de res i ens fa veure que és vegana
Selfie maldestra, a la sisena ha sortit això:
A la vora de la Font de Sant Mateu "el vent" provoca una caiguda de pètals que només podreu veure siteniu bona vista
A la Font, contràriament al que es podia esperar, hi havia molt poca gent
A la bassa els Homo sapiens hi han tirat de tot, plàstics, palets...
Pujant cap a l'ermita, ens hem assegut en aquesta pedra que té una mena de seient en forma de trona i hem menjat uns bastonets: era hora de dinar
Hem pujat pel darrere, fugint una mica de la gentada
Foto apressada (i força minimalista)de l'Ermita i la rectoria, ara restaurant dels socis de la hípica
Buscant-lo una mica, s'hi pot arribar. Els H. sapiens, també han passat per aquí i han arrencat la placa
Foto una mica inoportuna
Ara, sí:
Baixem a la pista de la cornisa pel corriol endurer que tant m'agrada i remuntem una mica per la pista en direcció al Mirador de Premià. Avui m'he fixat per primer cop en el broc de la Font del Botxer, una granota que es camufla prou bé
Avui feia mal dia per veure el paisatge al Mirador
Agafem la pista que surt del costat del Mirador i baixa al Jardí de la Fiona
La pista baixa fent llaçades fins al Crist de Teià
Trobem una font, no sé si en construcció o en deconstrucció
I un punt pels bombers, es nota la feina de l'ADF de Teià
Les Pedres d'en Flores
Seguim baixant i trobem la Font de Les Perdius
Ara som a la Ferreria del Vedat
Ens hem perdut la Font del Vedat, es feia tard. També hem passat de la Font dels Ajupits i d'alguna més... però ens hem trobat una balena (també vegana, afortunadament):
I uns bolets de pedra gegants
Hem remuntat una mica, abans de baixar fins al punt de partida:
Ben a prop del Cementiri, trobem la Font del Pericó d'en Canal, amb les seves tres piques
I el pi i el xiprer preciós que ens assenyalen la seva ubicació:
Ja som al darrere del cementiri
Aquesta és l'entrada antiga, no m'agrada que hagin escapçat els xiprers:
Anem cap al centre, entre cases antigues, algunes malauradament abandonades
I, ben cansats i una mica afamats, arribem al cotxe i anem cap a casa, que ja és hora.