Pujant al Turó d'en Galzeran, a l'entrada del corriol que hi baixa
Volíem pujar al punt més alt, però veient que està ple d'un grup que celebra un aniversari, fem la foto i marxem
La boira encara no ha escampat, Montserrat s'intueix al fons
Ja som al jacuzzi dels porquets, a punt de revolcar-nos-hi
El corriolet ens porta al Dolmen de Castellruf
Pugem al poblat ibèric de Castellruf
Encara no ha escampat la boira, La Mola i Montserrat ens esperen per quan fem la Ruta dels tres monestirs
Baixem per on hem pujat, ja que la baixada per l'altra banda està molt erosionada i força bruta, tot i que fa uns anys hi vaig pujar avui no semblava prudent passar-hi, i ens encaminem per pista al mirador de la Pedrera
Per baixar al cor de la pedrera, deixem la pista i passem pel corriol que surt a l'esquerra. Arribem a la part baixa i on no hi ha cap perill ens avisen que n'hi ha, més val tard que mai
Abans hi podíem entrar, ara hi han fet un tancat perquè ningú prengui mal: som a la panxa del bou
Anem fins la Font Sunyera
Després d'una petita marrada (he confós el camí ja que el que abans era una pista ara s'ha tancat força), arribem al mirador de La Pedrereta, on la Margarida ens fa una exhibició d'aptituds de cabreta. Faig la foto quan puc, tot i la pujada de pulsacions
Un tramet molt agradable de pista estreta ens porta a la Font de Sant Domènec i el Ca
Si ens fan fora de casa, ja tenim on anar
Aprofitem el pas d'uns caminants per fer una petita aturada, menjar uns panellets i observar els ocellets
Pugem per un tram de pista que abans estava molt trencat i ara està relativament bé fins l'estany daurat, on ens fem uns fotos i les cabretes passen per llocs relliscosos sense por de relliscar
Refem una mica el camí, ja que ara ja no hi ha ningú, i pugem fins la Font de la Teula
Desfem altre cop el camí per anar a la Font del Ferro
I ja posats a veure fonts, anem camí de la de la Dinamita, per un corriol molt ombrívol que em porta molts bons records
No ens podem entretenir gaire a la Font, ja que hi ha una família o dues o tres amb nens i anem per feina
Pugem pel costat de les restes de la "fàbrica", que diuen va explotar
Deixem el corriol i tirem amunt per pista fins a retrobar el punt per on hem baixat. Fa força calor, estem pujant bastant i s'agraeixen els trams amb ombra, de manera que passem pel "meu" corriol, que ens porta a la pista per on havíem començat la nostra caminada, on ens espera el Zoe i ja ho tenim fet per avui.
Ja saps quina és la foto que més m'agrada 
. Hehehe.