Castell de Sant Miquel

[Pere]

Crec que estrictament no podríem haver fer aquesta sortida, ja que hem trepitjat una mica els termes municipals de Vallromanes i Montornès, però com que estàvem a la "frontera", els caminets no hi entenen d'aquestes coses i no ho hem fet amb mala intenció, la donem per bona. Ha resultat una mica llarga i tot i passar per molts corriols on habitualment no hi ha ningú, hem trobat força gent, cosa que ara no agrada massa però que en altres temps sí que ens hauria alegrat força: sempre és millor veure les famílies a la muntanya que no als bars bevent de valent.

Per estalviar la pujada de Tiana a la Conreria, ho fem amb el Zoe, que aparquem just quan s'acaba el ciment del GR, i anem passant pel "nostre" corriol, ben tovet després de la pluja de dissabte



Enllacem amb la pista que va en direcció a la Font de Can Gurri, mentre la humitat es va esvaint



Baixem pel corriol que va a la font





La baixada és molt bonica i ombrívola, la vaig descobrir en una Neorural de la qual en tinc molt bons records





Ja som a la Font de Can Gurri, sense aigua com és habitual, però neta, com no ho és tant









Pugem una mica per anar a veure el Dolmen de Can Gurri







Desfem una mica el camí per buscar el corriol d'en Salva, preciós com sempre



Fem la variant llarga i baixem fins la pista que puja de Vallromanes on veiem la pedra que la màquina ha fet caure a l'entrada del corriol de la Trinxa


Ja es veu el Castell de Sant Miquel, el nostre objectiu.



També en tenim d'altres, a veure si hi podem tornar algun dia



Pugem per la pista que voreja el castell i, després d'agafar tanda en una màquina de tickets, passem pel corriol que ens portarà a dalt. Trobem les restes de l'església



I la torre, que no sembla que estigui per resistir massa més



Per no trobar la marabunta altre cop, passem pel corriol que baixa en direcció al "Balcó del Vallès", menys transitat però més llarg i pendent que l'altre. D'aquí surt el corrriol



I aquí tenim les cabretes en acció





I ja tenim les vistes del Vallès... i de més enllà



Després d'un bany al jacuzzi olímpic dels porquets



Ens aturem per eixugar-nos i menjar uns panellets de coco boníssims, com no podia ser d'una altra manera ja que els ha fet la Margarida



Passem pels corriols de Can Girona en sentit contrari a com ho vam fer l'altre dia, pujant fins Castellruf. Fa calor i els colors pugen de valent a la cara



Aquí tenim l'analista de dades





Vist des d'aquí, el castell és més maco, tot i que a la foto poc es veu



Fem una altra visita al Dolmen de Castellruf





Agafem el "corriol interruptus" per pujar al jacuzzi dels porquets, ja que tenim ganes de tornar-nos a banyar després de la calor que hem passat. Primer toca tirar-s'hi d'esquena



I després, de cara


I ja pràcticament ho tenim tot fet, tornem al nostre Eldorado particular on ens espera una altra setmana de feina, alegries i penes.


El track a wikiloc:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme ... l-60576769