Hem passat pel Camí del Mig en direcció a la Virreina. L'hem deixat perquè està molt brut en la part que puja al celler Alta Alella, fent una petita volta pel mig de les vinyes, un dels pocs trams de pujadeta de la sortida. De l'Alta Alella hem anat al cementiri, on avui no hem entrat, i del cementiri hem anat baixant per trobar el Camí de Baix, que ens ha portat a la Virreina. Allà hem tirat cap a Can Roca i cap a casa.
Poso unes fotos que són del dia 24 de juny del 2006, casualment aquell dia vam fer la mateixa sortida amb l'Oriol; avui l'hem fet amb la Núria.
La cabana de vinya ens recorda que abans tots aquests boscos estaven conreats, ara serveix per tirar-hi brossa
Els magraners s'aferren a la vida en els marges dels camins, amb poqueta cosa en tenen prou per alegrar-nos la vista amb les seves flors espectaculars
Ja tenim les móres localitzades
A la dreta, els hivernacles
Plens de futures plantes de flor
Ara no hi ha gaires conills, es van anar morint per una malaltia que els provocava hemorràgies, fa 14 anys n'hi havia tants que en alguns llocs cap al tard feien una fressa considerable
Les fites, instruments oblidats per marcar les propietats
El Camí del mig passa pel mig d'aquesta vinya
Fa uns anys estava força tapat, ara encara n'està més i no hi hem passat
Arribem a les vinyes del celler Alta Alella
L'aranya va teixint, esperant el seu torn
Aquesta canal ja no hi és. Ara és un mur de pedra, hi hem sortit perdent
Una pujadeta i ja som al cementiri d'Alella. Avui no hi hem entrat, però val la pena. Ho deixem per quan ja tinguem la vacuna
Alguns no tenen un enterrament tan luxós:
Pensant en aquestes coses, arribem al Camí de Baix a les afores d'Alella, on tornen els camps, en aquest cas de verdures alternades amb vinya
I ara us poso tres fotos dels protagonistes de la sortida de fa catorze anys:
El nen
La noia
I l'amor
