Fòrum BTT i carretera

Seguint amb la intenció de millorar una mica la forma, aquest dissabte vaig pujar i baixar els ports del costat de casa, com un hàmster, però amb poca gràcia. Se'm va fer una mica llarg, però ja em vaig començar a trobar millor. Us faig una petita crònica, més que res per no oblidar-ho i també per presumir davant dels nets, els fills ja no em fan cas.
La primera pujada del dia va ser, com de costum, la de la Conreria sortint de Tiana. Aquí ja soc a la carretera de Badalona, després de deixar la bonica pujada de la de Tiana:


M'agraden molt les paelles, de marisc, de pollastre, de costella, mixta... Les de la carretera, també. Aquí tenim la foto de la que hi ha uns metres abans d'arribar al Seminari, grandiosa. No digueu que no és bonica:


Si no hi ha trànsit, és un plaer fer-la per l'esquerra, llàstima que això de que no hi hagi trànsit es força estrany-
La baixada de la Conreria a Sant Fost és molt divertida, també amb unes quantes paelles i força fresca si la comparem amb la pujada a banda de mar. Es fa tan ràpid que no hi ha temps ni de pensar en les fotos, això ho deixarem per la pujada. De Sant Fost vaig anar a la Vallençana, altre temps la meva pujada preferida, ara potser no tant. Aquí estic arribant al revolt de la Pedrera, que han anat reomplint tots aquests anys. Tres revolts més i ja seré al cim


Un cop a Badalona, vaig voler tornar a pujar la Vallençana, i ho vaig fer per la banda del Tanatori i de Can Ruti. Hi ha escales que pugen al cel; aquestes, les del Tanatori potser baixen a l'infern de la desesperació a més d'un familiar


Uns metres més enllà tenim l'hospital colossal, fruit d'uns temps en els quals no hi havia res i s'havia de fer tot


Després de baixar la Vallençana, vaig tornar a Sant Fost, i em vaig aturar a la font salvavides que hi ha amagada en un racó:


A la urbanització Mas Llombart, vaig passar per la pseudo Hoz de Jaca. No hi ha foto de la pujadeta, prou feina tenia per fer-la, només n'hi ha de l'entrada de la urbanització:


La pseudo Hoz ens deixa al costat del Seminari, només cal planejar una mica. D'allà vaig anar a la rotonda del Mas Ram, per tornar a fer la pujada de la Conreria, ara des de la banda de Badalona. A la cruïlla amb la carretera de Tiana hi ha l'entrada de la Cartoixa de Montalegre, on uns homes s'enterren en vida buscant unes altres escales que els portin a Déu, no sé si amb massa èxit, esperem que sí:


I passada la paella de la segona de les fotos d'avui, tenim les esses que ens porten al Seminari, també molt boniques de fer:


I el cartell de la Conreria, que ningú pugui dir que no hi vaig pujar:


La baixada ja no va ser tan fresca com la primera vegada, però les baixades sempre s'agraeixen i aquesta en particular. Un cop a Sant Fost ara vaig tirar cap a Vilanova del Vallès, per fer el Coll de Cera. Abans, però, em vaig tornar a aturar en una altra font salvavides, la de Vallgorguina


Ja justet de força, vaig encarar el Coll de Cera, amb unes altres paelles memorables. Aquí us poso la primera, ja passada:


Després de baixar el Coll de la Font de Cera, amb més paelles que no vaig fotografiar, vaig anar a petar a la N II, fent un tram molt estret i amb molta circulació. No és gens agradable, sort que és curt. Per pujar a casa vaig fer la carretera de Tiana, on hi ha l'ultima paella del dia. Podeu veure com n'estava de suat, de manera que anava mullant l'asfalt:


Uns metres més i ja vaig ser a casa, on em vaig menjar una síndria enorme i em vaig beure tot el que hi havia a la nevera i el que no.
I això és tot, si algun nét ha arribat fins aquí tindrà un premi.