La sortida consisteix en fer alguns dels petits colls del Maresme, normalment per la cara més fàcil.
El primer, la Conreria. Bé, mitja Conreria, ja que vivint a Tiana mitja pujada està feta. Amb la calma, que dissabte passat vaig pujar molt ràpid i em vaig quedar sense aire als pulmons. La baixada cap a Sant Fost, molt poc transitada a aquelles hores me la prenc també amb calma, recordant que en Lluís va caure abans de les paelles. Enfilo la carretera de La Roca amb un ritmet bo, penso, i dic penso perquè m'avancen tres-cents mil ciclistes que deixo passar "perquè ells només fan pla i jo faré molt més que ells". Vaig pujant des de Vilanova del Vallès cap al Coll de Font de Cera i quan em sembla que pujo molt rodó em passa una altra marabunta de gent. Aquí ja no tinc massa excuses, faig el cor fort i aguanto el tipus com puc.
Ja a la Nacional II hi ha tant trànsit que me'n surto i tiro cap a Cabrils. No hi ha més remei que tornar a la N II, on torno a trobar milions de cotxes: som animals gregaris i tots sortim a la mateixa hora. Deixo la N II i pujo cap a Òrrius, bastant bé, o això em sembla.
M' aturo a la Font de l'Hort d'en Puig i Cadafalch a beure una mica i omplir el bidó. No és massa bona, però és necessari per poder seguir
Baixo cap a la Roca del Vallès per pujar per Parpers, una pujadeta fàcil i bonica, bastant ombrívola
A dalt hi ha la benzinera abandonada, com moltes es quedaran si no espavilen i posen PdR per cotxes elèctrics:
Volia passar per Bordoi primer, però veient com bufa el vent, em sembla millor fer el Collet, on m'aturo a agafar aigua a la font, aquesta és més fresca i potser més bona i tot
Fa molta calor, l'aigua em va molt bé, i vaig passant ràpidament per anar a buscar la pujadeta de Can Bordoi. Passada la primera rampa, que fa una mica d'ensurt, no té res i es fa molt bé.
Veient el cartell de La Torrassa, penso en les bicis "gravel", que no acabo d'entendre massa. Potser si en portés una m'hi atansaria i faria una clara, ara m'he de conformar amb una foto
I ara ja no em queda cap més pujada tret de la d'Agell, que és molt suau però que m'he de prendre amb molta calma ja que estic bastat cascadet.
Agell enllà tot és baixada o N II. Per sort, no ha canviat el vent i el tinc una mica de costat i a favor, de manera que vaig fent sense massa entrebancs. A Montgat pujo per la carretera de Tiana, on m'aturo a la Font del Ronyó només per fer una foto
Només faig una foto ja que la clara, amb solera, la faig a casa:
I això és tot. Només dir que després de mirar l'Strava tinc un petit desencís, ja que em pensava que havia fet més desnivell. No pot ser que estigui tant "esho gá" i hagi fet tan poca cosa. En fi, seguirem lluitant.