Fòrum BTT i carretera

Crec que hauré de tornar a canviar el nom del fòrum. XC/CX va bé?
Sortida molt maca, llarga i dura , amb un bon dinar, no a Ca l'Anna sinó a Ca la Rosa de Tregurà. Sort que teníem un tram de baixada després... Alguns diuen que l'espectacle gairebé pirotècnic que va passar una mica més amunt, camí del Coll de Jou, va ser culpa de l'aigua de Camprodon; jo puc assegurar que no: va ser de la teca

S'ha de felicitar al Lluís, el responsable del track, i també se l'hi ha de demanar que ens en proposi moltes més d'aquest estil.

Hi ha moltes fotos, jo encara no he vist les meves de la màquina de fotografiar.
Com sempre, no faran justícia a l'espectacle que allà la natura ens ofereix d'una manera tan generosa, però si en surt alguna mig bé la posaré per aquí, junt amb les que robi del WhatsApp per rescatar-les de l'oblit.
Si d'aquesta manera els que estan una mica mandrosos s'animen a agafar la bicicleta ja haurà valgut la pena l'estoneta invertida per fer-ho. I si els que no hi van poder anar se'n poden fer una idea per tornar-hi un altre dia, encara millor.

gràcies Pere
saps que aquesta sortida la portava temps remenant i mai arribava el dia.
Es un privilegi viure a 1 hora i pico de la Serra Cavallera
sbk

La Serra Cavallera és preciosa i hi ha una pista per la qual hi vaig passar fa uns 10 anys que va planejant vora els 2000 m de la qual en conservava molt bon record i hi volia tornar. Quan en Lluís em va dir que estava preparant una ruta XC per la zona em va agradar molt la idea, però aquest diumenge una mica més i no hi puc tornar, ja que a vegades en la família de sang fem plans a més dies vista que en la família ciclista, però afortunadament es van poder canviar aquests plans i hi vaig poder pujar. Després de molts dies extremadament calorosos, amb temperatures i humitat altíssimes, diumenge vam encertar de ple: ens va fer un dia relativament fresc, tot i que la suada final pujant a Coll de Jou va ser intensa.

Aquí la crònica, amb fotos d'en Lluís, Paco, Xus i meves; els vídeos d'en Domènec segurament els posarem un altre dia:

Primer no les tenim totes: s'escapen gotes i el cel està ben negre mentre pugem per la carretera en direcció a Pardines


Pocs metres més enllà, ja en una pista inicialment asfaltada, anem guanyant altura




La pujada és intensa, però tret d'un moment en el qual ens aturem per posar-nos l'impermeable, anem fent via






En una estoneta hem fet 20 km i hem pujat dels 1000 als 2000 m, estem ben contents


No podia ser d'una altra manera, el paisatge és grandiós, gairebé tant com en Xus


I la pista, perfecta, ens deixa córrer com uns nens a la cota 2000


Arribem al refugi, on ens aturem una mica per descansar, fer fotos i mirar d'arreglar el suport de la Go-Pro, que acabaria petant




En Sonic tan aviat fa posar a la vaca


com al Silvester

I és que la vida dels models és molt dura, s'ha de treballar hores i hores per a que surti una bona foto

(..../Continuarà/...)

Després de la Passarel·la Gaudí i de que la vaca no ens fa massa cas, toca baixar.
Si la pista ha estat força bona fins aquí, ara la cosa canvia i en Silvester pateix amb la seva Santa Cruz, una mica incòmoda per aquest tipus de terreny. Tot això, comença a baixar amb determinació






La baixada es constant fins la Creu de Fusta, a uns 1600 m, punt de reagrupament


i de reparacions: un tall al lateral del neumàtic del Paco fa que vagi perdent aire, sort que el làtex ho va aguantant


El suport de la Go-Pro, en canvi, ha dit prou i no es podrà reparar


Seguim baixant, ara ja per pista encimentada, i ens aturem a Ca la Rosa de Tregurà del Mig a fer un petit entrepà:






La mestressa, la Rosa, segueix igual que fa 10 anys quan hi vam anar per primer cop


Fa molta amistat amb en Domènec, a veure com evoluciona la cosa


Sort que encara hem de baixar una mica, si haguéssim de pujar no sé si hauríem pogut després de menjar tan poques calories.
La baixada és ràpida i per carretera fins a Camprodon, on agafem una pista encimentada que s'enfila de valent, l'antic camí d'Ogassa. Potser per l'alegria del dinar, potser pel ciment, potser pel ritme tranquil, la pista es deixa fer força bé, tot i que la humitat i el sol, quan surt a estones, ens fan suar de valent




Seguint el rastre de suor d'en Xus, arribem a Sant Martí d'Ogassa, amb la seva bella (i vella) teulada de pedra


En Paco i jo ens quedem una estona, intentant inflar la roda que segueix perdent aire i tot i anar els últims quan veiem aquest arbre no podem passar de llarg i ens hi abracem per compartir la nostra energia positiva amb la seva, molt més gran que la nostra, i connectar amb la terra




En l'últim tram de pujada, ja gairebé arribant al Coll de Jou, en Domènec pateix una mica: massa feina i alguna lesió no l'han deixat sortir en btt tot el que voldria i avui, amb la suada i la quilometrada, ha tingut un avís de rampa. Afortunadament ja gairebé som al Coll


amb un cel espectacular


i la llum, que va cap al Paco


I comença la baixada fins a Bruguera, que serà gairebé tan espectacular com el cel










El prat estava amb il·luminat amb la llum daurada justa per ser un espectacle visual, llàstima que amb la càmera moribunda no hagi quedat com cal. Si hagués passat la foto per algun programa potser hauria fet justícia a la realitat, però no val la pena, el millor que es pot fer és anar-hi i veure-ho en persona

Un cop a Bruguera, xarrem amb un vilatà que ens confirma que l'aigua es pot beure tot i que té molta tosca i a ell li va fatal pels ronyons, s'acaba la pista encimentada i una miqueta l'encant però seguim baixant, ara per carretera uns 3 o 4 km fins arribar al parking, on no em cal ni buscar les claus del cotxe, ben posades tot el dia


En poques paraules: una ruta preciosa de CX/XC, que esperem que ben aviat tingui continuïtat.

Aquí podem trobar el Rastre de la ruta
SERRA CAVALLERA

i el recorregut amb el Relive d'en Xus, amb fotos i tot:
RELIVE SERRA CAVALLERA

I també podem admirar la Santa d'en Lluís, que podríem dir que és la culpable de la sortida:

Moltes gràcies Pere per l'estupenda i detallada crònica il·lustrada!

Encara recordo la monumental suada per arribar a Sant Martí d'Ogassa: humitat relativa 100%

Ruta exigent i més si li vas fotent canya tal i com demana una sortida tipus CX.


Fins la propera,

homaaaa
la Serra Cavallera va estar a l'alçada de la companyia
sbk

silvesterbike ha escrit: ↑

19 set. 2017, 14:14

homaaaa
la Serra Cavallera va estar a l'alçada de la companyia
sbk

i això que no hi era un servidor.

Felicitats per la sortida.