2011-10-01 IX BDN-TURÓ DE L'HOME
Publicat: 12 oct. 2024, 13:04
I aquí la "mini-crònica" 
des de la reraguarda:
Són coses que poden passar però que no són normals: trobar-nos a les 6:40 del matí més de 60 ciclistes disposats a fer aquesta sortida, que no és gens fàcil, no és gaire lògic. Però que això es vagi repetint any rere any, encarà en té menys de lògica. I que l'endemà d'haver-la fet ja estem pensant que només ens queden 364 dies per tornar-hi, ja desafia les lleis de la física (les noves, que les antigues es veu que ja no valen) i de la química. Però és que ens agrada la BTT i trobades com la d'ahir encara ens fan enamorar-nos més d'aquest esport que ens té tan enganxats i a qui li hem d'agrair els grans moments de felicitat que ens dóna, i que si els posem al costat dels moments de patiment guanyen per golejada.
Així doncs, comencem la nostra jornada amb un detall del Domingo, el nostre crack de Bttbadalona, que ens ha portat una safata d'unes pastes boníssimes. Aquí tenim el detall, en mans de dos altres cracks de Bttmania, en Chus i l'Andreu, a qui dec, gràcies a les seves cròniques i fotos de bttmania.org, el fet d'estar pujat a la bici sempre que puc
Mentre esperem la Mamma-Silvesterbike, que ens portarà els dorsals, és el moment de trobar-nos els de cada dissabte, els que no coincidim tant, els nous d'enguany i els que fa molt temps que no ens veiem.
Ja arriben els dorsals (millor seria dir frontals) que ha dissenyat en Surfer i ha plastificat en Silvester. A alguns els bategem adequadament per l'ocasió
Ja ben posats els frontals amb les brides del Gordi, comencem la sortida amb una mica d'endarreriment però amb bon ritme tot i que ens espera molt de camí. Fa goig la pujada al Dipòsit
I en Diesel, la nostra ànima i mirall, al capdamunt del Dipòsit ens fa la foto de grup
Amb tants ciclistes és inevitable alguna avaria, ahir n'hi van haver unes quantes i en Lluís va ser un dels que les van patir
Mentre el seu germà arregla el bony del seu tubeless, en silvesterjm aprofita per una mica de tapeig
A l'ermita de Sant Bartomeu no hi cabia una agulla
I a partir d'aquí ve la part nova del recorregut, preciosa, que ens portarà a Can Bordoi per corriols que s'han treballat els exploradors Silvester i Diesel i que ens van agradar moltíssim a tots.
Dos dels nous amics passant cap al Coll de Parpers
No cal GPS, hi ha companys que es queden a les cruïlles que podrien portar conflicte i la ruta està ben senyalitzada
A can Bordoi els que anàvem al darrera no vam tenir massa temps per descansar, ja que es feia una mica tard i encara quedava molt trajecte per fer. Pels que no em conegueu, sóc el pesat que en els descansos sempre estava donant pressa per sortir als que no corrien tant. Us demano disculpes: m'hauria agradat que tothom pogués reposar més i menjar tranquil·lament però crec que era necessari fer-ho per poder arribar a dalt de tot i baixar amb llum.
I així, amb una mica de pressa, vam encarar la pujada al Santuari del Corredor, on l'Andreu també va haver de recuperar el seu tubeless. Mentre l'Andreu solucionava el problema, vam trobar al Btv, que ens venia a veure amb el seu fill. Xavi, sempre t'ho dic: torna al btt, deixa la "mala vida"!
Sé que això serà difícil, potser haurem de coincidir amb la flaka quan arregli la meva Gitane
I ja solucionat el problema mecànic, de mica en mica, pedalant i pedalant, arribem al Santuari del Corredor, que era una festa i no només de la bicicleta, oi Guillermo?:
I com en tota bona festa, no hi podia faltar el pastís i el cava. Moltes felicitats! I moltes gràcies pel detall i l'humorada de portar l'ampolla fins al cim (spoiler)
Ens fem la foto oficial de la sortida
I sortim ràpidament per no fer tard.
Aquest tram és una baixada per una pista un pèl trencada però gens difícil que ens portarà ràpidament a la carretera de Granollers. Però la roda del davant d'en Sacarni diu que no: es rebenta i el fa caure. A part de la rascada, de resultes del cop en Ramon té una contractura que no el deixa moure la cama. Sort en tenim d'en Icesurft, que és FISIO (en majúscules) i amb les seves "manetes de plata" li arregla el problema. Primer li fa un suau massatge amb Fisiocrem
Com que no n'hi ha prou, passa a l'atac amb una tècnica un pèl més agressiva, que consisteix en donar cops de puny sobre la cuixa afectada. Una llàstima no haver pogut filmar la tècnica reparadora ja que li estava aguantant la cama per sota al Ramon i no tenia les mans lliures. El cas és que al tercer cop de puny en Ramon diu que ja no li fa mal, no sabem si és de veres o per evitar un nou cop. Passada la sorpresa inicial, en Ramon, que li ha agafat gust al càstig, vol que l' Ice segueixi pegant-lo, però aquest no li fa cas i amb una tira de pneumàtic plena de làtex s'acaba el problema. Moltes gràcies, Ice
La resta de la baixada em va semblar molt bonica, amb els troncs vermells de les alzines sureres acabades de pelar. No vaig fer cap foto ja que l'incident ens va fer perdre força temps, però a la memòria queden les imatges precioses de la baixada... i com de lluny ens queda el nostre objectiu
Abans de passar el gual de la Tordera, en Carlos, un altre crack, acarona el poni que sempre està allà esperant-nos
Ahir va fer molta calor i això, el bon ritme que vam portar i els quilòmetres que anaven passant es comencen a notar. L'aturada a Mosqueroles, amb el punt d'aigua fresca i bona ens va perfecta per poder fer la part final de la sortida, que és molt dura
Alguns s'ho muntaven bé, sempre a la fresca relaxats i amb un refresc a la mà, oi José Luis?
El nombrós grup dels Llorones, amb qui no vaig poder parlar massa ja que anaven al davant, mai falta en aquesta sortida
]
Aquest és el Domingo, el responsable de la intendència inicial, que necessita un vestit nou de barrufet
Sense massa demora (si més no pels últims en arribar a Mosqueroles) ens tornem a posar en marxa. A partir d'aquí ja només pugem, no hi ha cap tram planer fins al cim
Els percentatges són alts i la calor no ajuda gaire. Això fa que alguns pugin patint molt, caminant a estones per relaxar els músculs. El nostre objectiu és arribar a l'estany d'en Viada, ja a 1000 m, on descansarem i ens refrescarem. L'Hugo, sempre content, ho fa mentre els peixets li fan massatge a les cames
I en Ramon, amb la cama reparada, s'afegeix al bany
Mentre alguns descansem i mengem una mica
L'Icesurft no té massa temps per ell ja que ha de tornar a arreglar problemes físics. Ara el pacient és el Miki, a qui se li han carregat molt els abductors. Aquí sí que hi ha vídeo, el podreu veure al final si teniu paciència i aguanteu els 12 minuts que dura. Només dir que el tractament és delicat comparat amb el que va "rebre" en Ramon abans
En Miki, assenyadament, decideix no continuar i esperar als primers que baixaran del cim per seguir GR-5 avall fins Sant Celoni. Nosaltres seguim amunt, ara el nostre objectiu és arribar al Mirador de les Guaitadores, que és a uns 1150 m. Abans d'arribar-hi, ens trobem al Primo, que ha pujat des de Sant Celoni i ja està baixant
Anem guanyant altura amb tenacitat i vencent algun moment de debilitat amb l'ajuda de tots i arribem al Mirador
A la foto falta en Chus, que s'havia quedat una més enrere per una necessitat fisiològica, i aquí el tenim arribant
A partir d'aquí, la pujada és molt dura, sort n'hi ha de l'asfalt que ens la facilita una mica. Ahir, a més, gairebé no hi havia boira i el fet de tenir la referència del cim també ens va servir d'ajuda. Ara el nostre proper objectiu és el mirador que hi ha entre els kilòmetres 3 i 4 on anem pujant ajudant-nos els uns als altres
No hi ha bona visibilitat, donada la calitja anticiclònica, però ens aturem per fer-nos la foto
Ara el nostre objectiu és arribar a la marca dels quilòmetres i anar-los superant un a un, pam a pam. Hugo, si en vols algun més te'l passo per MP:
En Joaquim, un nou amic a qui esperem veure ben aviat, avui ha anat a Montserrat, n'hi ha que mai en tenen prou!
Es fa llarg, però ens anem acostant al cim
El cel es tapa una mica, però aviat els núvols s'esvaeixen i el sol ens acaba de donar la força i determinació per arribar a dalt a bon ritme
Des de dalt de tot, en Lluís ens anima amb els walkies i ens ajuda en els últims metres de la pujada. Pedalem una miqueta més i per fi ja som a dalt, on brindem amb el cava que ha tingut el detall de pujar en Silvesterjm i ens fem la última foto de grup
Tots baixem pel GR-5, que és la cirereta final de la sortida. No tenim massa temps i anem fent via ràpidament però sempre en grup. Aquí estem a la trialereta que enllaça amb la carretera, ja amb el sol a punt d'adormir-se
Sóc patidor de mena, ho reconec. Ahir vaig patir molt. Primer perquè creia que no arribaríem a dalt, després a la baixada patia pensant que una avaria ens podria fer anar malament de temps. I quan vam haver d'arreglar aquesta punxada encara vaig patir més
Encara teníem marge, però poc: una altra incidència ens faria arribar a les fosques, i per això vam anar tirant avall sense pausa i serrant les dents a les poques pujades que hi ha
...fins que ens vam haver d'aturar per una punxada d'en JFR. Sort que porta líquid i ho vam mig solucionar inflant la roda. Per cert, mentre en Jordi inflava la roda es va aturar una família que pujava en un cotxe per si necessitàvem ajuda: hi ha molta més gent bona del que sembla.
Llavors va ser quan en Martin va encendre un focus del Camp Nou que portava sobre, es va fer de dia i de sobte vaig deixar de patir.
I així vam arribar a Sant Celoni, on ens vam refrescar una mica i alguns vam tenir la sort de menjar un entrepà de pernil de Teruel que aixecava els morts (gràcies, Ramon) i gairebé ens vam emportar un casc de regal. Potser l'any vinent ens toqui a la rifa, però per que passi això, hi hem de ser. No hi faltareu, oi?
P.S.: com que la crònica m'ha quedat curta, faré un petit vídeo per allargar-la, si us sembla bé.
Aquí va el vídeo:
IX BDN-TURO DE L HOME
des de la reraguarda: Són coses que poden passar però que no són normals: trobar-nos a les 6:40 del matí més de 60 ciclistes disposats a fer aquesta sortida, que no és gens fàcil, no és gaire lògic. Però que això es vagi repetint any rere any, encarà en té menys de lògica. I que l'endemà d'haver-la fet ja estem pensant que només ens queden 364 dies per tornar-hi, ja desafia les lleis de la física (les noves, que les antigues es veu que ja no valen) i de la química. Però és que ens agrada la BTT i trobades com la d'ahir encara ens fan enamorar-nos més d'aquest esport que ens té tan enganxats i a qui li hem d'agrair els grans moments de felicitat que ens dóna, i que si els posem al costat dels moments de patiment guanyen per golejada.
Així doncs, comencem la nostra jornada amb un detall del Domingo, el nostre crack de Bttbadalona, que ens ha portat una safata d'unes pastes boníssimes. Aquí tenim el detall, en mans de dos altres cracks de Bttmania, en Chus i l'Andreu, a qui dec, gràcies a les seves cròniques i fotos de bttmania.org, el fet d'estar pujat a la bici sempre que puc
Mentre esperem la Mamma-Silvesterbike, que ens portarà els dorsals, és el moment de trobar-nos els de cada dissabte, els que no coincidim tant, els nous d'enguany i els que fa molt temps que no ens veiem.
Ja arriben els dorsals (millor seria dir frontals) que ha dissenyat en Surfer i ha plastificat en Silvester. A alguns els bategem adequadament per l'ocasió
Ja ben posats els frontals amb les brides del Gordi, comencem la sortida amb una mica d'endarreriment però amb bon ritme tot i que ens espera molt de camí. Fa goig la pujada al Dipòsit
I en Diesel, la nostra ànima i mirall, al capdamunt del Dipòsit ens fa la foto de grup
Amb tants ciclistes és inevitable alguna avaria, ahir n'hi van haver unes quantes i en Lluís va ser un dels que les van patir
Mentre el seu germà arregla el bony del seu tubeless, en silvesterjm aprofita per una mica de tapeig
A l'ermita de Sant Bartomeu no hi cabia una agulla
I a partir d'aquí ve la part nova del recorregut, preciosa, que ens portarà a Can Bordoi per corriols que s'han treballat els exploradors Silvester i Diesel i que ens van agradar moltíssim a tots.
Dos dels nous amics passant cap al Coll de Parpers
No cal GPS, hi ha companys que es queden a les cruïlles que podrien portar conflicte i la ruta està ben senyalitzada
A can Bordoi els que anàvem al darrera no vam tenir massa temps per descansar, ja que es feia una mica tard i encara quedava molt trajecte per fer. Pels que no em conegueu, sóc el pesat que en els descansos sempre estava donant pressa per sortir als que no corrien tant. Us demano disculpes: m'hauria agradat que tothom pogués reposar més i menjar tranquil·lament però crec que era necessari fer-ho per poder arribar a dalt de tot i baixar amb llum.
I així, amb una mica de pressa, vam encarar la pujada al Santuari del Corredor, on l'Andreu també va haver de recuperar el seu tubeless. Mentre l'Andreu solucionava el problema, vam trobar al Btv, que ens venia a veure amb el seu fill. Xavi, sempre t'ho dic: torna al btt, deixa la "mala vida"!
Sé que això serà difícil, potser haurem de coincidir amb la flaka quan arregli la meva Gitane
I ja solucionat el problema mecànic, de mica en mica, pedalant i pedalant, arribem al Santuari del Corredor, que era una festa i no només de la bicicleta, oi Guillermo?:
I com en tota bona festa, no hi podia faltar el pastís i el cava. Moltes felicitats! I moltes gràcies pel detall i l'humorada de portar l'ampolla fins al cim (spoiler)
Ens fem la foto oficial de la sortida
I sortim ràpidament per no fer tard.
Aquest tram és una baixada per una pista un pèl trencada però gens difícil que ens portarà ràpidament a la carretera de Granollers. Però la roda del davant d'en Sacarni diu que no: es rebenta i el fa caure. A part de la rascada, de resultes del cop en Ramon té una contractura que no el deixa moure la cama. Sort en tenim d'en Icesurft, que és FISIO (en majúscules) i amb les seves "manetes de plata" li arregla el problema. Primer li fa un suau massatge amb Fisiocrem
Com que no n'hi ha prou, passa a l'atac amb una tècnica un pèl més agressiva, que consisteix en donar cops de puny sobre la cuixa afectada. Una llàstima no haver pogut filmar la tècnica reparadora ja que li estava aguantant la cama per sota al Ramon i no tenia les mans lliures. El cas és que al tercer cop de puny en Ramon diu que ja no li fa mal, no sabem si és de veres o per evitar un nou cop. Passada la sorpresa inicial, en Ramon, que li ha agafat gust al càstig, vol que l' Ice segueixi pegant-lo, però aquest no li fa cas i amb una tira de pneumàtic plena de làtex s'acaba el problema. Moltes gràcies, Ice
La resta de la baixada em va semblar molt bonica, amb els troncs vermells de les alzines sureres acabades de pelar. No vaig fer cap foto ja que l'incident ens va fer perdre força temps, però a la memòria queden les imatges precioses de la baixada... i com de lluny ens queda el nostre objectiu
Abans de passar el gual de la Tordera, en Carlos, un altre crack, acarona el poni que sempre està allà esperant-nos
Ahir va fer molta calor i això, el bon ritme que vam portar i els quilòmetres que anaven passant es comencen a notar. L'aturada a Mosqueroles, amb el punt d'aigua fresca i bona ens va perfecta per poder fer la part final de la sortida, que és molt dura
Alguns s'ho muntaven bé, sempre a la fresca relaxats i amb un refresc a la mà, oi José Luis?
El nombrós grup dels Llorones, amb qui no vaig poder parlar massa ja que anaven al davant, mai falta en aquesta sortida
]Aquest és el Domingo, el responsable de la intendència inicial, que necessita un vestit nou de barrufet
Sense massa demora (si més no pels últims en arribar a Mosqueroles) ens tornem a posar en marxa. A partir d'aquí ja només pugem, no hi ha cap tram planer fins al cim
Els percentatges són alts i la calor no ajuda gaire. Això fa que alguns pugin patint molt, caminant a estones per relaxar els músculs. El nostre objectiu és arribar a l'estany d'en Viada, ja a 1000 m, on descansarem i ens refrescarem. L'Hugo, sempre content, ho fa mentre els peixets li fan massatge a les cames
I en Ramon, amb la cama reparada, s'afegeix al bany
Mentre alguns descansem i mengem una mica
L'Icesurft no té massa temps per ell ja que ha de tornar a arreglar problemes físics. Ara el pacient és el Miki, a qui se li han carregat molt els abductors. Aquí sí que hi ha vídeo, el podreu veure al final si teniu paciència i aguanteu els 12 minuts que dura. Només dir que el tractament és delicat comparat amb el que va "rebre" en Ramon abans
En Miki, assenyadament, decideix no continuar i esperar als primers que baixaran del cim per seguir GR-5 avall fins Sant Celoni. Nosaltres seguim amunt, ara el nostre objectiu és arribar al Mirador de les Guaitadores, que és a uns 1150 m. Abans d'arribar-hi, ens trobem al Primo, que ha pujat des de Sant Celoni i ja està baixant
Anem guanyant altura amb tenacitat i vencent algun moment de debilitat amb l'ajuda de tots i arribem al Mirador
A la foto falta en Chus, que s'havia quedat una més enrere per una necessitat fisiològica, i aquí el tenim arribant
A partir d'aquí, la pujada és molt dura, sort n'hi ha de l'asfalt que ens la facilita una mica. Ahir, a més, gairebé no hi havia boira i el fet de tenir la referència del cim també ens va servir d'ajuda. Ara el nostre proper objectiu és el mirador que hi ha entre els kilòmetres 3 i 4 on anem pujant ajudant-nos els uns als altres
No hi ha bona visibilitat, donada la calitja anticiclònica, però ens aturem per fer-nos la foto
Ara el nostre objectiu és arribar a la marca dels quilòmetres i anar-los superant un a un, pam a pam. Hugo, si en vols algun més te'l passo per MP:
En Joaquim, un nou amic a qui esperem veure ben aviat, avui ha anat a Montserrat, n'hi ha que mai en tenen prou!
Es fa llarg, però ens anem acostant al cim
El cel es tapa una mica, però aviat els núvols s'esvaeixen i el sol ens acaba de donar la força i determinació per arribar a dalt a bon ritme
Des de dalt de tot, en Lluís ens anima amb els walkies i ens ajuda en els últims metres de la pujada. Pedalem una miqueta més i per fi ja som a dalt, on brindem amb el cava que ha tingut el detall de pujar en Silvesterjm i ens fem la última foto de grup
Tots baixem pel GR-5, que és la cirereta final de la sortida. No tenim massa temps i anem fent via ràpidament però sempre en grup. Aquí estem a la trialereta que enllaça amb la carretera, ja amb el sol a punt d'adormir-se
Sóc patidor de mena, ho reconec. Ahir vaig patir molt. Primer perquè creia que no arribaríem a dalt, després a la baixada patia pensant que una avaria ens podria fer anar malament de temps. I quan vam haver d'arreglar aquesta punxada encara vaig patir més
Encara teníem marge, però poc: una altra incidència ens faria arribar a les fosques, i per això vam anar tirant avall sense pausa i serrant les dents a les poques pujades que hi ha
...fins que ens vam haver d'aturar per una punxada d'en JFR. Sort que porta líquid i ho vam mig solucionar inflant la roda. Per cert, mentre en Jordi inflava la roda es va aturar una família que pujava en un cotxe per si necessitàvem ajuda: hi ha molta més gent bona del que sembla.
Llavors va ser quan en Martin va encendre un focus del Camp Nou que portava sobre, es va fer de dia i de sobte vaig deixar de patir.
I així vam arribar a Sant Celoni, on ens vam refrescar una mica i alguns vam tenir la sort de menjar un entrepà de pernil de Teruel que aixecava els morts (gràcies, Ramon) i gairebé ens vam emportar un casc de regal. Potser l'any vinent ens toqui a la rifa, però per que passi això, hi hem de ser. No hi faltareu, oi?
P.S.: com que la crònica m'ha quedat curta, faré un petit vídeo per allargar-la, si us sembla bé.
Aquí va el vídeo:
IX BDN-TURO DE L HOME