però a l’inrevés (és que n’hi ha que no sabem on tenim la mà dreta).
Ens ha sortit una mica més de 31 km i un desnivell de 441 m.
Avui les pistes, a part de més costerudes, tenien trams bastant més pedregosos i alguns en força mal estat. També hem passat per algun corriol i per tres passeres de fusta sobre el riu Gaià, on hi havia força peixos. Però no hi ha hagut cap problema: quan no podíem passar o pujar sobre la bici, ho fèiem a peu.
Ens han agradat molt les móres que hi havia en abundància en diversos trams del GR 7-2 abans d’arribar a Alió i hem descobert part de l’Alt Camp, amb els seus conreus d' oliveres, ametllers, cirerers i avellaners.
Un punt no massa favorable ha estat un tram que hem fet per la carretera C-246 abans d’arribar a Vilardida, ja que és molt transitada i una mica estreta. També s’ha de vigilar força quan es creua aquesta carretera a Alió: ningú, ni camions ni cotxes, respecta la limitació de 40 km/h.
Sortim de Santes Creus.
L'Oriol a punt de reprendre la marxa
A la boca del llop.
Passejant entre parets de pedra.
Parlant de pedres, aquí n'hi ha de totes les menes.
Carrer Major d’Alió. Era Festa Major i estava ben engalanat. Fixeu-vos que les garlandes estan fetes amb ampolles d’aigua, pintades i retallades, amb el tap com a centre de la flor.
Aparcar cada dia costa més.
Al Columbari de Vila-Rodona.
A sota de la muralla vella.
Un dels passos per sobre el riu Gaià.
Final de trajecte. Som al darrera de Santes Creus.
