2006-10-11,12,15 Can Maimó (llarga)

[Pere]

DIA 11-10-06

8,19 km total
47 min 37 seg en moviment
17 segons aturat
36,1 velocitat màxima
10,3 mitjana moviment
10,03 mitjana total

Ruta habitual.
No veig cap animal de quatre potes.
M’ho prenc amb calma. Al punt més alt hi arribo als 38 minuts.



DIA 12-10-06

11.01 Km totals
1 hora 27 min en moviment
10 minuts 13 segons aturat
33.4 velocitat màxima
7.5 mitjana moviment
6.8 mitjana total

13 graus de temperatura, però surto amb màniga curta, valent com un home.
Provo camins nous: passo pel camí de la cadena de la granja del Camí del Mig. Es puja força, fins arribar a una cruïlla amb torres elèctriques, on he pujat cap a la dreta. Queda pendent explorar l’esquerra. He hagut de pujar a peu ja que no es podia ciclar. Hi ha caminets que m’ha semblat baixen al camí del mig. He fet cap al Rocar, on he empalmat amb el corriol habitual. A Alella he agafat el coriol que surt quan s’arriba al camí que puja de Can Teixidó i voreja la vinya. És un corriol molt maco i fàcil –tret d’un lloc- que desemboca en un camí que dóna per baix a un torrent i un carrer asfaltat i per dalt a la vinya on estan construint una mena de casa amagada en un marge. Primer he pujat fins a la casa, però veient que el camí s’acabava he anat avall. Allà he agafat un corriol de pujada i he trobat un senyor molt enfadat –amb raó- amb els caçadors. M’ha dit que si tirava cap a l’esquerra faria cap a Tiana (cap a la dreta anava a la urbanització) i he anat pujant, amb alguna dificultat però bé, fins a trobar la part de dalt de la casa que fan de la vinya. No he pogut seguir més amunt ja que el caminet es perdia en mig d’un tros totalment llaurat, de manera que he tornat a passar pel camí un altre cop. Ara he tornat pel corriol del començament fins al camí que porta a Can Teixidó. L’he explorat, però no segueix: es perd en les cases. He donat mitja volta i he seguit pel camí habitual.
No he fet més ja que hem de sortir a caminar amb l’Oriol, si el temps –plou una mica- ho permet.


DIA 15-10-06

44.13 Km totals
4 hores 33 minuts en moviment
24 min 24 segons aturat
47.4 velocitat màxima
9.7 mitjana moviment
9.3 mitjana total

Pujo pel carrer de les Flors, i baixo per la riera des d’on agafo el carrer que puja fins al darrera de l’església. D’allà passo a la Cartoixa i pujo fins al Seminari. Segueixo pel camí habitual fins a la trialera de la Font del Ca, però no l’agafo: baixo per la pista (que està força trencada per les pluges) i així arribo més ràpid a la font. Arribo a Santa Maria i pujo per la pedrera fins al peu de Castellruf. Baixo en direcció a la Font de la Mercè, passant també de la primera trialera. És un error greu: una mica més i m’estavello ja que la baixada és molt forta i la bici no s’atura tot i que la roda de darrera va patinant. No caic per sort a la part final. Les cames m’han tremolat força estona. No hi tornaré a passar més: m’estimo més la trialera. A la següent rampa he anat a peu. He agafat el corriol habitual, també baixant en la rampa forta, i he fet cap un altre cop a Santa Maria de Martorelles. He anat pujant en direcció al castell i a can Girona, com sempre, però he passat pel castell per variar. La pujada és forta però la pujo molt bé: la barreta que m’he cruspit a Castellruf m’ha anat molt bé. Del Castell he baixat a l’antena i, també per variar, no he passat pel camí habitual, sinó pel que surt a mà esquerra de la cruïlla d’abans d’arribar a la vinya. Per aquest camí he fet cap a una urbanització i de la urbanització he anat a parar al Golf. Del Golf he ant a Vallromanes, on he agafat aigua i m’he cruspit una altra barreta. He pujat pel camí habitual i he baixat pel caminet –solitari però ple de bolets pebrassos enormes i alguna cuagra- fins a la riera de Can Maymó. He pujat per la ruta maymonil molt bé, gens cansat, tot i que he hagut de posar el peu a terra més que res pels xaragalls en un lloc. Les cames m’anaven molt bé, suposo que per les barretes, i he decidit no menjar-me la tercera (me l’havia de cruspir al dolmen) per innecessària, tot i que començava a tenir gana. He fet força ràpid aquest tram fins al Coll de Cera, on no he pogut pujar la segona pujada –però no per falta de cames- però no estava gens cansat. El trencacames fins als 9 Pins l’he anat passant força ràpid, igual que la baixada per carretera fins a casa, on he arribat a les dues i vint.
No he vist fauna (no m’estranya: es senten més trets que a la guerra), però m´he trobat molt bé.
La mitjana que he fet és pràcticament la mateixa que la de la setmana passada, però la sensació ha estat molt millor. Fins i tot m’he passat molta part del trajecte pensant en la Ruta del Cister en un dia (120 km) per a l’estiu vinent, començant en Vallbona de les Monges.

El track al wikiloc:
CAN MAIMO