73.5 KM
8 hores 9 minuts en moviment
1 hora 7 minuts aturat
59.2 velocitat màxima
9.0 mitjana moviment
7.9 mitjana total
Volia fer Ribes-Vic, però no vaig arribar-hi.
La idea era anar amb cotxe fins a Vic, per així poder tenir més temps i no perdre l’últim tren, i així ho vaig fer. Després d’esperar-me una mica i esmorzar, vaig agafar el tren fins a Ribes, on vaig arribar a les 9:20 aproximadament. A l’estació va baixar molta gent, fins i tot un ciclista que semblava estranger amb alforges que va passar muntat en la seva bici. Jo vaig esperar-me, ja que la gent feia un tap (molts anaven a Núria amb el Cremallera) i quan la cosa va estar més lliure vaig començar la ruta. Feia fred (després vaig saber que estàvem a 13 graus); estava tremolant tot, fins i tot les dents em petaven (una mica potser pels nervis), però no em vaig posar roba ja que m’esperava força pujada (el coll de Jou). Vaig passar al ciclista, que estava aturat al costat de la carretera. Jo anava regulant, com l’altre dia a Tordera, amb la calma com diria la Natàlia, de manera que el ciclista em va passar i em va despenjar ràpidament. Això va fer que deixés una mica de la calma i llavors el ciclista i jo anàvem més o menys al mateix ritme, fins que es va aturar (crec que a orinar) i el vaig passar. Al cap de poc, em vaig aturar per orinar, però no el vaig veure més fins a Bruguera, quan estava fent una foto i em va passar. Passat Bruguera es comença a pujar fort i el ciclista es va aturar a treure’s la roba, moment en el que el vaig tornar a passar. Fins ara només ens havíem dit adéu, però aquest cop vaig preguntar-li on anava. Va resultar ser de Teià i estava fent també el Meridià Verd. Vam pujar junts el Coll de Jou, que se’m va fer curt (potser per la companyia o perquè me l’esperava més dur). Quan vam ser a dalt, hi havia un grup de ciclistes i el meu company es va aturar per preguntar-los si coneixien la ruta. Van resultar ser de Vic: llavors els va preguntar per si hi havia un alberg, ja que volia fer les dues etapes seguides. Jo m’estava esperant, ja que pensava que seguiríem la baixada junts, però vaig veure que anava a la seva (corria molt més que jo). El vaig passar ja que estava cordant les alforges, però després em va tornar a passar. Jo vaig anar fent, aturant-me a Sant Martí d’Ogassa, que és una ermita molt cuidada i maca amb ruc i tot, i de Sant Martí vaig anar fins a Ogassa – que queda una mica llunyet-, on em vaig aturar a la font per fer-li una foto. No vaig esmorzar, ara penso que va ser un petit error: si hi torno hi esmorzaré. Ogassa és un poble costerut, ple de gent i ciclistes quan hi passo. I un dels ciclistes és el meu company,que està altre cop aturat a la vora. Jo baixo per la carretera i no acabo de trobar la ruta: pujo i baixo varies vegades per la carretera. Finalment, una mica per casualitat, pujo per un corriol que em porta a la via del carbó, que és la ruta bona, tot i que el GPS hi ha un moment en el que no m’ho deixa veure i he d’aturar-me i girar una mica per comprovar-ho. Aquesta via sembla plana al començament, però té uns forts desnivells a la part final, abans de enllaçar en una altra que està enquitranada i per on hi passa molta gent en bici o a peu. La via no dura gaire, ja que la deixo ràpidament i agafo un tram de carretera després de passar el riu Ter al costat de la colònia Llaudet. Després de la carretera el camí es comença a enfilar. Torno a trobar un ruc, que fotografio. Ja tinc gana, però com que hi ha força pujada, decideixo no menjar fins a que s’acabi, però no s’acaba mai, de manera que menjo al coll de Sentigosa, al costat de la placa on faig la foto del meridià, al límit entre les tres comarques Ripollès, Garrotxa i Osona . No m’entretinc gaire, perquè es tard i segueixo fins Vallfogona del Ripollès, on faig un parell de fotos. A Vallfogona sembla que s’ha acabat la pujada, però és un error: venen rampes amb molt desnivell i en alguna he d’anar a peu. Abans, però veig sis rucs més. Passo pel costat d’un mas i darrera d’un Land Rover (n’hi ha molts, tots vells) surt un gos –lligat- rabiós que borda de sobte amb mala gaita. Jo ja estic prou baldat, només m’hauria faltat el gosset corrent al meu darrere. Passat el mas, la pujada s’acaba per uns moments, la vista és molt maca i faig dues fotos. Segueixo pujant i pujant i em trobo un tractor ple de fem de vaca, portat per un senyor acompanyat d’una noia que van parlant. Va molt a poc a poc i ocupa tot el camí, de manera que he d’estar una estona al seu darrera. Finalment, el passo en un dels llocs amb més desnivell i precisament una mica abans d’on m’havia de desviar del camí principal. La bifurcació no es veu gaire clara i això junt amb el fet que la pista principal segueix bastant paral·lela a la que havia d’agafar em fa perdre uns minuts importants, ja que després d’una estona giro i torno al punt de la desviació, on s’han aturat (una mica més avall) els pagesos per descarregar la femta de la vaca. Pensava que ja havia pujat prou, però encara falta una mica fins arribar a la creu de l’Espinal, el punt a partir del que comença la baixada –molt trencada primer- fins a Vidrà. Com que no em vull matar, baixo a peu i llavors veig un ciclista que està pujant. Em sembla que és el meu company, però què fa pujant?. Resulta que s’ha perdut (porta Road Book) una mica més avall i està refent el camí. No es troba gens bé, em diu si em faria res mirar-li si té febre: no en té. Pugem els dos (a mi el GPS tampoc em marcava a sobre exactament) i mirem si hi ha un altre camí. Veiem que no i seguim avall, fins que veig que el camí és el correcte. És una forta baixada, amb ziga-zagues i llocs força humits i amb fang. El meu company baixa primer al meu davant, però s’atura en una cruïlla per preguntar-me si va bé. Llavors vaig baixant sempre al seu davant, tot i que el terreny és força complicat. Quan arribem a un lloc on la pista em recorda l’empedrat que vam trobar al costat de Santa Margarida de Cabagès, li dic que ja falta poc, que m’ho conec per haver-hi passat a peu i que arribarem a Vidrà ràpidament. A la baixada corre molt, però a la pujada flaqueja (jo, també; però no tant). Li comento que si vol el puc portar amb el Voyager, però em diu que no, que ha trucat a la dona per a que el vingui a buscar a Vidrà. A punt d’arribar-hi el track guia s’esborra. Primer penso que s’han acabat les piles i m’aturo (el meu company no em sent ja que porta música i segueix corrent), però veig que no, que funciona però amb una mica menys de track: el GPS està ple i es va esborrant. Segueixo molt preocupat fins a Vidrà, on trobo el meu company i la dona. Ens presentem (Quim Miralles) i ens canviem el telèfon. Quedem per fer la segona etapa el proper diumenge o dissabte. Li dic que m’he quedat sense bateria i m’ofereix el Road, però no goso quedar-me´l: penso seguir per carretera fins a Sant Quirze i d’allà arribar-me fins a Torelló. Però és molt tard i les cames comencen a fer figa. Afortunadament passen amb el cotxe, els dic que m’he quedat sense track i em porten amb el cotxe fins a l’estació.
Un cop a casa, veig que el que ha passat: el track que he gravat dels de Badalona te dues parts, està partit en dos aproximadament a l’alçada de Vidrà i s’ha començat a esborrar per la part de baix del primer, ja que el tram inicial es conserva fins a Vallfogona i el final hi és tot fins a Vic. Ara el que he de fer és mirar de guardar-me rutes i veure com ho puc fer per evitar problemes en properes excursions llargues.
Escric això el dijous, quatre dies desprès i sembla que no podré fer la sortida, ja que ahir va ploure molt i avui hi torna, però si fes sol intentaria repetir la primera etapa, deixant el cotxe a Roda de Ter i anant a l’estació de Vic en la bici, ja que el temps és bastant just: el dia cada cop és més curt.
Bruguera
Des de l'altre costat
Primer ruc a Sant Martí d'Ogassa
Sant Martí d'Ogassa
La teulada és de pedra
Font d'Ogassa
Túnel de l'antiga Via del ferro i del carbó
L'acabo de passar, és el Ter al costat de la Colònia Llaudet
Segon ruc (de quatre potes)
Sóc a la Collada de Sentigosa, entre el Ripollès i la Garrotxa
Vallfogona de Ripollès
Tercer ruc
Quart i cinquè
N'hi ha tres més
Sóc en camí de la Creu de l'Espinal, encara falta patir
Hi ha track al Wikiloc:
Ribes de Freser,Vidra