No sabia on anar i em decideixo per aquesta sortideta petita. M’inspiro en la crònica dels de bttmania, però agafo el track dels de Tiana, per no haver de passar per la pedrera de Sant Bartomeu. L’alternativa no m’ha agradat: he hagut de passar per un tram de tres km. d’una carretera molt estreta, en obres i força transitada. A més, amb molt vent de cara. No he seguit tampoc el track dels tianencs, ja que he tornat pel coll de Cera i el Seminari.
87.17 Km
8 hores 46 minuts en moviment
57 minuts 33 segons aturat
54.5 velocitat màxima
9.9 mitjana en moviment
9.0 mitjana total
Agafo el tren de les 6:35 (el primer). Va ple, de gent i d’alcohol de garrafa a mig pair. La gent està o mig adormida o adormida del tot, fora d’alguns negres que estan més atents. Una senyora d’uns 60 anys dorm amb els peus al seient del davant i la noia del seu costat quan vol baixar ha de saltar per sobre de les seves cames. A Premià baixa molta gent i puc asseure’m. Cada cop baixa més gent, i tot i que en pugen alguns, el tren es va buidant. Jo aprofito per esmorzar: dues llesques de pa, ja que a casa només m’havia begut dos vasos de llet. En arribar a Blanes la senyora dormilega (tot i que de tant en tant es mig despertava i bevia Cocacola) s’adona que s’ha passat d’estació i em demana perdó molt compungida. Arribo finalment a l’estació de Tordera, una mica abans de les 8 del matí. Poso en marxa el GPS i el track comença allà mateix. El segueixo perfectament, ja que és molt exacte. Passo per Tordera, on estan muntant les parades del mercat. Agafo el GR, que deixaré poques vegades en les hores properes. Com que la sortida és llarga, m’ho prenc amb calma i amb molt plat petit i pinyó gros. Vaig planejant, amb una mica de pujada fins que deixo l’ampla pista per on passava i pujo per un caminot trencat on he de baixar a peu. Aprofito per trucar a casa i quan el pendent disminueix torno a la bici. La pujada és força intensa, però com que sabia que per arribar a l’ermita de l’Erola havia de suar, no m’ho sembla tant i tant. Hi arribo força aviat i em sorprèn per la seva petitesa. En el mateix moment arriba un altre btter en sentit contrari –baixant- i s’atura a la porta. Crec que ni m’ha saludat; s’ha posat a la porta força estona. Jo m’esperava per fer la foto i llavors he vist que es senyava. He pensat que ja marxava, però llavors s’ha posat a pixar al costat mateix de l’ermita. He fet la foto quan ja acabava de pixar i me n’he anat ràpidament. En aquest tram he trobat molts bikers que baixaven, en direcció contrària a la meva i m’han saludat tots. Poc després he arribat a l’església d’Hotsavinyà. Tampoc m’esperava trobar-la tan ràpid. D’aquí he anat cap al Montnegre, després d’inflar la roda del davant que tornava a desinflar-se: hauré de canviar la càmara. El Montnegre es diu així pel color del seu bosc, però jo tinc la teoria que és pel color força negre de la seva terra. Pujant cap a Sant Martí del Montnegre (que no he vist, tot i que estava molt indicat) he trobat uns excursionistes. Com que no em sentien, he tocat el timbre i un d’ells m’ha felicitat per portar-lo. Del Montnegre he baixat fins a Vallgorguina i de Vallgorguina he anat al Santuari del Corredor, pujant pel camí que hem fet a peu aquest any amb la Margarida. La pujada és dura, però contrariament al que diuen els de bttmania sí que hi ha força llocs on descansar cames i cul (el que feia més falta: el cul el tenia força adolorit; les cames no tant). He trobat molts cotxes i alguns que pujaven a peu i quan faltava poc per arribar a dalt un matrimoni grandet que pujava amb cotxe m’ha preguntat si anaven bé i si faltava molt, dient-me “esto no se acaba nunca, se hace muy largo”. Jo els he dit que faltava un km. (tot i que en faltava menys) i que a mi se’m feia més llarg encara. L’home m’ha convidat a enganxar-me al seu cotxe i una mica més i m’envia a la vorera. Un cop a dalt, els he passat quan anaven a peu cap al Santuari i ens hem tornat a saludar. He baixat fins a l’àrea de lleure, on m’he menjat un entrepà de llangonissa i he repostat d’aigua. He seguit la pista fins arribar a Can Bordoi, que és una casa enorme i sembla que de gent de diners. He trobat un tram de carretera asfaltada (la que va a la urbanització de Can Massuet-el Far) que m’ha portat a la carretera de Dosrius que he travessat per passar pel mig del bosc per uns corriols força macos. El problema ha vingut quan m’he quedat de sobte sense bateries al GPS i en posar-les no hi havia senyal. Afortunadament, he captat el senyal en una bifurcació i he pogut seguir. Però l’alegria ha durat poc, ja que l’he tornat a perdre, aquest cop força estona, i quan l’he tornat a tenir he anat a parar a un camí una mica més ample, amb varies bifurcacions. M’ha costat força estona trobar la ruta, ja que el senyal era dèbil i anava molt separat del track dels Saltamarges. Després d’un acte de fe, he vist que anava pel bon camí, tot i que la coincidència no era massa bona. Finalment he arribat a la carretera de Dosrius, que ja no he deixat fins al poble. De Dosrius he anat, també per carretera (perillosa: estreta, amb obres i força transitada) fins a la riera d’Òrrius, que he remuntat després de perdre’m força estona primer per un camí que pujava i després per un paral·lel a la riera que es moria després d’una estona. He deixat la riera per agafar un camí que m’ha portat fins a Òrrius després de força pujada i diferents dreceres perdedores. Ha estat el tram que m’ha agradat menys de la ruta. A Òrrius he pujat fins a l’església, on m’he menjat el segon entrepà i he tornat a repostar aigua. La ruta passava per la riera, on vaig passar fa temps quan vaig anar-hi des de Cabrils. Pensava que pujaria pel mateix lloc i m’he perdut dues vegades, ja que el GPS no estava gaire fi. Després d’una estona de pujada he arribat a Ca la Mort, on he vist el cotxe abandonat que hi ha i ja he seguit per llocs coneguts. Anava força ràpid, de manera que la mitjana de velocitat anava augmentant. He posat plat fins i tot i les cames responien bé. Al Coll de Cera he hagut de baixar, com de costum, però no més que altres cops i el tram fins als 9 Pins que altres cops se m’ha fet etern l’he passat molt bé. Fins i tot he pensat en allargar la sortida, ja que em trobava molt bé, però com que ja portava moltes hores, he decidit acabar i baixar per carretera fins a casa. Crec que m’ha faltat molt poc per aconseguir els 10 km/h en moviment.
Ara em queda la TRANSCAT, en dues etapes?.
Ermita de l'Erola, amb pixaner
Hortsavinyà
Coll de Can Benet
Església d'Òrrius
Hi ha track al Wikiloc:
Tordera, Tiana