2006-07-16 Santa Maria, Vallromanes, Can Maymó

[Pere]

SANTA MARIA MARTORELLES-VALLROMANES-CAN MAYMÓ

40.74 Km totals
4 hores 11 minuts en moviment
12 minuts 53 segons aturat
47.7 velocitat màxima
9.7 mitjana velocitat
9.2 mitjana total
La ruta és una barreja d’altres ja fetes, amb més pujades i més durada.

Surto de casa ben d’hora. Fa vent, de cara i penso que el dia no serà massa agradable per anar amb la btt. He de passar per la Cartoixa per la quantitat enorme de cotxes que passen per la carretera. M’ha anat bé: abans d’arribar-hi, ja he vist tres conills, tot i que un altre cotxe m’ha passat una mica abans del convent. Afortunadament, ha donat mitja volta i ha tornat enrere. Això m’ha permès veure un altre conill (aquest més gran) un cop passada la Cartoixa. No m’ho creia: tot just començar i ja n’havia vist quatre. I dos pu-puts. Pujo al Seminari, l’aire desapareix afortunadament i enfilo pel camí de la Margarida, sense novetats fins arribar entre la Font del Ca i la Font Sunyera, on he vist un altre conill (5). Passada la font, n’he vist un altre (6). He pujat per la Pedrera, en direcció a Castellruf, on n’he vist un més (7). Una mica més amunt, n’he vist un altre. Aquest era petit i estava al mig del camí. Ha corregut una mica i s’ha quedat quiet al costat del camí. Jo m’he aturat al seu costat, molt al seu costat. No es movia; jo tampoc. Passats uns minuts, m’he acomiadat d’ell i he pujat de nou a la btt. Llavors ha marxat. Encara n’he vist un altre, aquest era més grandot. Avui ha estat el rècord mundial: 9 conills, 2 pu-puts i molts coloms.
La pujada a Castellruf m’ha semblat més forta que l’altre dia, però l’he superat sense problemes. Patia una mica per un soroll que m’ha començat a fer el pedal de l’esquerra, pensant que podria quedar-me tirat. El sorollet ha anat continuant, a cops no tan intens, però cap al final més fort, però sense més complicacions. He tornat a passar pel caminet que porta a la Font d’en Gurri i de la Font cap a Vallromanes, pel corriol que passa pel mig del Golf. No m’he aturat ni a agafar aigua (he sortit de casa amb un litre i mig) i he anat pujant per la ruta de Can Maymó, força dura, però potser no tant com la recordava. He hagut de posar el peu a terra un cop (en una pujada amb molta pedra), en part pel cansament i en part per perdre la bona direcció per les pedres. De Can Maymó he anat fins al Dolmen de la Roca d’en Toni, on he agafat la pista. Ja feia molta calor. Les ulleres tan brutes no em deixaven veure la pista, de manera que he hagut d’aturar-me per netejar-les. Quan he arribat al trencant de Vallromanes, he baixat una mica per passar pel corriol que porta on fan les festes raves, així he evitat una mica de sol i m’he divertit una mica més que per la pista. Al Coll de Cera he hagut de baixar, com sempre, en les dues pujades. Em quedava una mica d’aigua encara, però ja molt poca. La calor era ben forta. La pujada de la urbanització m’ha costat una mica menys, gràcies a una mica (molt poc) d’aire que venia d’esquena. El camí fins a la vinya se m’ha fet molt llarg, però l’he passat amb “professionalitat”, tot i que sense aigua. Però he arribat sense més problemes a dalt de tot. Ja només havia de baixar. He passat per la carretera-farmàcia-biblioteca. A les 11h 5min ja era a casa, ben suat.

FAUNA: 9 (nou) conills. Rècord mundial, de moment.

Hi ha track al Wikiloc
Santa Maria, Vallromanes, Can Maymo