SORTIDA AL DOLMENS DE CÉLLECS
Ermita Alegria-Cartoixa-Conreria-Coll de Cera-Dolmen Roca Toni-Sant Bartomeu de Cabanyes-Turó de Céllecs
És dimecres; surto sol ja que la Margarida té problemes al genoll. Surto a les 9:40 de casa. Fa bastant vent: molesta i es nota que fa dies que no surto (per la pluja no sortia des del dilluns de la setmana anterior). Arribo al Mirador amb la intenció de fer fotos del paisatge. Allà trobo un noi de Puiggrós que sembla tenir moltes ganes de voltar. Em diu que el camí pel que vull passar per anar als dolmens és molt dolent (el PR que surt del GR) i que és millor anar fins a Sant Bartomeu de Cabanyes, tot i que ell es va perdre buscant-los (va fer cap a la riera). Quan arribo al PR provo de pujar, però l’aspecte no és gaire bo: xaragalls, estret, pujada... Giro i torno al GR. Arribo a Sant Bartomeu i passo de llarg, tan petita és l’ermita. A la carretera, trobo un indicador i torno. Menjo una mica (Dos plàtans i ametlles) i pujo per la pista que va cap amunt per no fer cap a la riera. Pujo molt; hi ha moltes pistes. No sé per on anar. A la fi, arribo a la torre de guaita. No hi indicació ni del sender PR ni de cap dolmen. Tiro cap avall i arribo després de tornar a pujar a un punt que és ple d’antenes i repetidors. No hi ha indicació de dolmens. Segueixo i finalment trobo un indicador que diu que 2 km.més enrere hi ha un dolmen. Decideixo no girar, pel cansament i l’hora. Penso que trobaré el poblat ibèric. Baixo (molt). Hi ha moltes branques i arbres degut a la llevantada. La pista sembla que se’n va cap al Vallès, per això quan trobo un corriol amb roderes de bici que sembla va cap al mar hi tiro. Baixo bastant bé fins al final, que és molt trencat. Arribo al GR (per on havia passat!). Segueixo fins a la font de Sant Mateu. D’allà, caminant, fins a l’ermita. Baixo per la ruta de l’esquirol fins a la pista. Arribo al coll de Cera ja una mica cansat. (I encara queda!). Pujo fins als nou pins, patint, i baixo per la carretera. Son les 14:40. He fet 48 km. No he vist dolmens. Serà difícil veure'ls un altre dia, ja que puja molt i és molt perdedor.
Montserrat des del Mirador camí del Dolmen
El Masnou, Badalona
Íd
Montserrat
Dolmen de la Roca d'en Toni
Neu al Montseny
Sant Bartomeu de Cabanyes
Íd
Més neu
No ho sembla, però és neu
La Roca del Vallès
La Roca, sense allunyar
No ho sembla, pero pujava molt
Al fons, el Tibidabo
Ídem
La pista s'endinsa al bosc
Montserrat surant sobre la boira
Sense allunyar
La torre de vigilància d'abans
Pedra, Pedra, però cap dolmen
La neu, altre cop
Baixaré per aquí
Mar de muntanyes i Tibidabo al fons
La foto de l'indicador. S'han oblidat del poblat
Vinc d'allà
Un dels molts arbres damnificats per la llevantada
Font de Sant Mateu
Vinc d'aquí
La neu, al fons
Bassa per aprofitar el rajolí d'aigua que surt de la font
Ermita de Sant Mateu
Hostatgeria annexa a l'ermita
L'ermita pel darrera
