2013-10-29 Selenika amb Pino i Juan

[Pere]

La veritat és que hi va haver un moment que vaig pensar que arribaríem sobre les 5:30, però allò no s'acabava mai (al track sortien 111 km, i en vam fer 118) i la part final era força més dura del que semblava mirant el Perfil. Mentre els minuts del rellotge corrien vertiginosament, nosaltres avançàvem cada cop més a poc a poc i al final vam estar 9 hores pedalant i gairebé 2 hores aturats, quan vam arribar a Navarcles ja s'havia acabat la primera part.

Aquesta és la gràfica del meu GPS, amb el desnivell una mica infladet



Quan en Pino va proposar la sortida i em vaig apuntar desconeixia com seria, la veritat és que pensava que hi hauria molts corriols, alguna trialera bèstia i poca pista. De mica en mica alguns em vau fer veure que no, que era molt pistera i quan vaig entrar al web ho vaig acabar de comprovar.
Com que quan em vaig apuntar també pensava que no estaria gaire bé físicament, tenia l'esperança que a la sortida passés el mateix que amb el recorregut i estès equivocat, però no va ser així i ràpidament vaig veure que en Juan i en Pino em despenjaven sempre quan la pujada s'enduria i no podia seguir el seu ritme; d'haver-ho intentat hauria acabat petant i vaig haver de regular una mica.

Aquí estem a l'església de Sant Pere de Viladecavalls


Des que havíem sortit de Navarcles passàvem per pista en bon estat gairebé sempre i els corriols de la zona els vam deixar per un altre dia. Vam trobar moltes cabanes de pedra seca, ara perdudes al mig del bosc i abans refugi dels pagesos




Aquesta ermita també s'ha quedat oblidada enmig del no res


Som al Mas La Careta, a uns 600 m d'altura i portem uns 25 km. Havíem hagut de pujar fort per arribar-hi i amb l'excusa de la foto amb les muntanyes de Montserrat al fons ens vam aturar una mica


Aquest tram de ruta el coneixia ja que aquesta primavera l'he fet en els dos sentits de marxa. Segueix el Camí català de Sant Jaume de Vic a Manresa i va pujant en direcció a la Serra de L'Estany sempre per bona pista. Pujant, pujant, vam arribar als 800 m, cota en la qual vam deixar el Camí per anar en direcció a Olost.
Després d'uns quants quilòmetres de pujades i baixades, ens vam aturar per menjar una mica al costat d'aquest mas en obres


I aquí tenim el resultat d'una hibridació natural, sense coses de transgenètica, un Pinus carica o un Ficus pinaster, encara no ho sé del tot


Després d'assaborir les figues, ens vam trobar la primera trialera en baixada del dia, ben senyalitzada ja que encara no han tret els cartells. De fet, en vam trobar uns quants, sobretot als corriols, i vam intuir com de ben senyalitzada estaria la cursa




No portàvem massa aigua i ens vam desviar una mica fins Olost, on vam trobar una font que no ha sortit a la foto però que ens va anar molt bé per omplir el bidó. Després de passar pel costat d'Oristà, vam anar pistejant per un terreny que picava cap avall i que ens feia creure que arribaríem d'hora a Navarcles. Teníem temps fins i tot de fer fotos a les oques que esbufegaven al Pino mentre els feia la foto pel damunt del filat




Molts cops anàvem veient ermites a banda i banda de la ruta, potser quan fem La Romànica en Btt (o a peu) ens hi podrem acostar una mica més, diumenge passàvem de llarg


Ui, això s'està fent més llarg que la Selenika, demà acabaré de posar les fotos.

[Pere]

Després de molts quilòmetres de pista s'agraïen els petits trams de corriol que trobàvem


Però ràpidament tornàvem a la pista seca, que no era tan de baixada com ens pensàvem. Abans d'arribar al Coll de La Gallinera, on vam aturar-nos per menjar un entrepà, vam haver de passar a peu per un dels trams, ja que a més de la forta pujada hi havia molta pedra i no calia malgastar les forces inútilment. Passada aquesta pujada la ruta seguia pujant i baixant enmig del bosc, passant molt de tant en tant per algun mas com aquest


Potser per la calor o potser per un sobre de carbohidrats que m'havia posat al bidó i que em va fer venir molta set, el cas és que em vaig quedar pràcticament sense aigua. Normalment bec poc i no tinc aquest problema, però diumenge tot i portar kamelbag vaig haver de fer molts quilòmetres pràcticament sec, sort en vaig tenir de la que li vaig "pispar" al Pino, que com tothom sap ni beu ni sua.
Aquí el tenim, menjant-se una magrana amb pell i tot


Després d'uns trams de corriol en pujada que s'havien de fer a peu i que crec eren una mica innecessaris a aquelles alçades de la ruta, vam passar per sobre d'aquest pont tan bonic però tan mal fotografiat




I per algun corriolet ciclable, ara sí


Aquí en Pino va provar d'arreglar una punxada amb cinta americana, però no n'hi va haver prou i finalment va haver de posar una càmera. Pensava que seria molt complicat i brut, però ho va fer tan polidament, amb l'ajut del Juan, que no es va ni perdre una gota de làtex


Entre la punxada i la duresa inesperada de la ruta ja vam veure que arribaríem a misses o a partits dits i com que de força tampoc és pot dir que n'estiguéssim sobrats, vam abaixar una mica el ritme i ho vam deixar per perdut.
Havent fet tants quilòmetres, quan vam passar per aquest mas ens va fer la impressió que ja hi havíem estat al matí, però no era veritat: al GPS només hi havia una línia


Després de passar pels defores d'Artés, on no vam trobar aigua, vam tornar a enllaçar amb la pista del Camí de Sant Jaume. Aquí estem a Les Tàpies, ja amb el sol força baix




Encara havíem de trobar algun corriol trencat en pujada, força divertit de fer tot i que potser una mica mal situat en una ruta d'aquestes característiques, el cas és que vam anar fent la viu viu fins que vam tornar a Sant Pere de Viladecavalls, on l'aigua de la font que a l'anada no havíem ni mirat ens va anar molt bé per omplir els bidons i refrescar-nos una mica.


El cel era ben maco, tot i que no es veu massa bé potser us en podeu fer una idea, sempre que sigueu imaginatius




I aquí el detall naïf del dia. No sé què és, potser algú m'ho podrà dir


I després d'un bonic tram al costat de la riera


i de fer uns quants quilòmetres més dels previstos vam arribar a Navarcles, on ens vam asseure per fer un beure abans d'anar cap a casa ben portats pel Pino, que condueix amb guants de seda, i escoltant els gols i els penaltis a la ràdio.