2017-07-22 Dosrius per corriols

Respon
Missatge
Autor
Avatar de l’usuari
Pere
Administrador
Entrades: 221
Membre des de: 04 juny 2017, 23:59
Ubicació: Tiana

2017-07-22 Dosrius per corriols

#1 Entrada Autor: Pere » 23 jul. 2017, 11:34

Aquesta sortida és una repetició de la que vaig fer l'any 2016, abans d'una llarga aturada per feina. La recordava molt dura, però com que volia aprofitar el dissabte, l'únic dia que podia ciclar d'aquest cap de setmana, m'hi vaig tirar de cap.
Es tracta d'anar fins Dosrius enllaçant corriols, tant de pujada com de baixada i tant a l'anada com a la tornada, tot i que a la tornada hi ha una mica més de pista ja que les opcions corrioleres, com per exemple baixar a Òrrius, són massa dures per fer amb la quilometrada que es porta al damunt.

No fa massa calor, relativament si ho comparem amb les últimes calorades, és clar, i això em dóna ànims. Per pujar a la cornisa, passo per Can Sentromà i pel corriol de la Cartoixa. Aquí he acabat la primera part i estic abandonant els xiprers de la pista per fer la segona part del corriol
Imatge

Ja soc a dalt, al Seminari de la Conreria, mai prou valorat el favor que ens fan amb la seva font
Imatge

No podia faltar una visita al cementiri dels pobres, els empestats no només per aquella malaltia sinó per sempre, fins a la fi dels temps
Imatge

En poca estona ja sóc als 9 Pins, que són uns quant més
Imatge

Amb la calitja ja es veu que això de la poca calor anirà canviant
Imatge

Pujo per les esses de la vinya fins la torre de guaita, on no hi ha ningú. Ja se sap que els incendis tenen un horari, el cap de setmana comencen més tard
Imatge

Arribo al corriolet del "jacuzzi dels senglars" i tot just al moment d'entrar passa primer un noi que primer camina però afortunadament es posa a trotar al cap d'un temps. Accepto que no em deixi passar, el que ja no em fa tanta gràcia és que es tiri un pet sorollós i pudent a mig camí. Sort que ja cap al final del corriol s'adona que estic al seu darrere i em deixa passar, i sort també que no sóc massa "pendensieru".

Baixo pels corriols de Can Girona, que no estan tan macos com a l'hivern però deunidó
Imatge

Ja arribant a Can Girona em trobo aquesta catifa de flors de les acàcies del tancat, el que faltava per embolicar el regal que són aquests corriolets
Imatge

Pujo per poder agafar el corriol que acaba tot just on comença el de l'Scott, i torno a pujar per tirar cap a Can Corbera. Un tramet de pista em permet veure el poc que queda de Can Gurri, no fa pas tant encara habitat
Imatge

Imatge

Després del pujadot del costat de la Font de Can Gurri, agafo el corriol d'en Salva, perfecte al començament i una mica més complicat a la part central
Imatge

Enllaço amb la trialera de la Trinxa i faig cap a la caseta, cada cop més deteriorada
Imatge

Qui em coneix sap que no bec massa, però tot just arribar a Vallromanes acabo els 1,5 l que porto al Camel. Sort que tinc la font, on m'aturo i menjo una barreta vainilla de Nutrisport, boníssima
Imatge

Per pujar de nou a la cornisa passo pel que abans era el corriol de Sant Isidre. Sabia que ara la primera part és una pista
Imatge

però no que la segona part ja estès destrossada. Aquí amagat hi ha el que abans era una bonica ziga-zaga corriolera
Imatge

Sort que per pista arribo a dalt i no he de donar la volta, però s'haurà de buscar una alternativa millor. Al corriol de Can Gurgí també hi han fet una bona repassada, però afortunadament només a la primera part; crec que la cosa no seguirà, ja que hi ha una fita tot just on s'acaben els treballs forçats forestals, i de moment el tobogan encara està com sempre. Després de remuntar una mica arribo a la Creu de Can Boquet
Imatge

Segueixo per Cal Senyor i agafo més endavant el corriol de Ca La Mort, on també hi han fet treballs forestals a la part final
Imatge

Marededeusenyor per on em poso!
Imatge

I el que falta encara per caminar
Imatge

Afortunadament només són uns metres, però passo per aquí per si algun dia algun endurer que faci la ruta hi troba el gust :roll: .

Aviat arribo a la Cabana del Moro
Imatge

I després d'una llarga i divertida trialera faig cap a la Pedra de les Orenetes
Imatge

Imatge

Que no és gens petita
Imatge

Sóc molt a la vora de la Pedra Foradada i faig una petita marrada per atansar-m'hi
Imatge

Desfaig una mica el camí per agafar una sèrie de corriols força entretinguts que em porten a la carretera d'Òrrius, on m'aturo per descansar una mica i fer la segona barreta del dia. Pensava que d'aquí a la Torrassa faltava poc, però comprovo que estic equivocat quan arribo a la carretera de Parpers i agafo els corriols de la clàssica La Roca-Dosrius, 80% corriols. Aquí estic a la part més bucòlica, després vindran les pujades
Imatge

Aquest arbre semblava que tenia molt poder, però quan una mica més de dos milions de gotes d'aigua (no en va caldre més, algunes eren a la platja descansant) hi van caure al damunt, poc va poder fer
Imatge

Amb la calor intensificant-se per moments pujo una mica tocat cap a la Torrassa del Moro, deserta a aquestes hores. Caram amb aquest Moro, tot és seu en molts quilòmetres: que si Cabana, que si Torrassa...
Imatge

Faig la trialera de les arrels, que trobo especialment difícil, i pujo una mica per baixar el Dragon Khan i atansar-me a Dosrius. Ja gairebé hi sóc, encara raja aigua per la riera
Imatge

i els plàtans estan ben verds i sense malures, no com a Tiana
Imatge

M'aturo una mica per descansar i fer una gerra fresca de clara que em retorna una mica
Aquí posaré la foto quan em funcioni l'ordinador :roll:
No va encara, n'he hagut de buscar un altre. No calia per una foto tan dolenta, però ja que hi estic posat la poso
Imatge

I després d'uns minuts de pausa i d'omplir d'aigua fresca i bona a la font del poble, comença la pujada per anar a trobar els corriols de Can Bruguera.
A mitja pujada sempre m'aturo en aquesta casa. Està clar que abans les coses no es feien com ara
Imatge

i que els cotxes eren més petits que els 6x6 actuals
Imatge

Després d'una bona suada per fi comencen els corriols de baixada, amb alguna pujadeta traïdora pel mig
Imatge

Arribo a la riera d'Argentona i passo pel costat de l'estació del gas, que pel poc soroll que fa sembla treballar a poca intensitat
Imatge

Passo per un tram de pista molt bona i ombrívola, cosa que agraeixo molt aturant-me on sempre
Imatge

Imatge

Més que res ho faig per agafar forces ja que el tram que em queda, pujar fins a la pista de la pedrera, és força dur i calent. Vaig fent com puc, caminant en dues de les pujades més salvatges i potser perquè estic mentalitzat de que el tram és molt llarg i difícil arribo a dalt abans del que esperava.

Passo pel corriol paral·lel a la pista
Imatge

i arribo a l'ermita de Sant Nobita, més abandonada que mai
Imatge

Estic cansat, tinc la panxa remoguda i no puc menjar, no m'entraria. Sort que porto un gel Etixx i me'l prenc, tot i que no m'agrada gens fer-ho, per poder seguir endavant pel Vietnam i les seves mines d'aigua
Imatge

Imatge

Amb l'ajuda del gel tinc esma per pujar a Sant Mateu, amb els seus cavallets rosegant l'últim bri de palla que queda
Imatge

Baixo per pista fins al Mirador de Premià, amb poca visibilitat pel núvol de contaminació d'aquests dies. Aviat, quan els cotxes siguin elèctrics per exemple, tindrem un aire millor
Imatge

M'aturo en plena baixada per comprovar que la Font del Botxer, gràcies a la feina desinteressada de l'ADF de Teià, encara raja. Un fil d'aigua, però suficient
Imatge

I a mitja baixada passo pel Corriol dels Extraterrestres, per saludar a San Pedro Bendito del Buen Amor
Imatge

El foc de l'altre dia a penes ha travessat el corriol de l'Andrés, a la banda dreta hi ha poca vegetació afectada
Imatge

Una mica més enllà la cosa empitjora
Imatge

Imatge

Però, gairebé miraculosament, s'acaba
Imatge

Bé, no és miraculosament, és pels bombers. No es veu gaire en la foto, però està tenyit de l'aigua vermella que tiren per apagar. Una bona feina, sí senyor!
Imatge

I és que els impostos a vegades serveixen per tenir bones coses, com el sistema de prevenció d'incendis.
Pensant en tot això arribo a Alella i pujo a casa pel Camí del Mig, una mica emboscat abans de Can Roca, però NO, NO TENIM POR
Imatge

Quan arribo a casa no trobo les claus. Toco el timbre i em fan ensenyar la poteta
Imatge

Naturalment, no em deixen entrar: tan negra no pot ser de ningú més que d'un llop.
Sort que faig memòria i recordo on les havia posat
Imatge

I és que la meva tija no és pija com una Thomson qualsevol :lol: però és multifunció amb els seu imant prodigiós i quan no portes butxaques va perfecta. Em rento una mica i em poso al llit: he acabat trinxat.
I ja està, si heu arribat fins aquí teniu molta paciència.

Aquí està penjat el rastre de la sortida:
RASTRE CORRIOLS DOSRIUS
Sempre pot ser un gran dia! Busquem el motiu!

Avatar de l’usuari
Xavi M.
Entrades: 69
Membre des de: 06 juny 2017, 22:08
Ubicació: Sabadell

Re: 2017-07-22 Dosrius per corriols

#2 Entrada Autor: Xavi M. » 23 jul. 2017, 20:50

Pere ha escrit:
23 jul. 2017, 11:34
I ja està, si heu arribat fins aquí teniu molta paciència.
I amb aquesta meravellosa crònica, com vols que no arribéssim al final?

Felicitar-te per la ruta i que vulguis compartir-l amb nosaltres, ah i un altre dia no hi vagis sol, algú possiblement t´hi hagués acompanyat, jo no ja que segurament hagués tingut un casament gitano :lol: :lol:

Salut i pedals.

Xavi Mañà
Mai discuteixis amb un imbècil, primer et farà rebaixar al seu nivell i després et guanyarà per experiència.

Respon

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant