100 km
3500 desnivel +
80% senderos y trialeras
Si queréis disfrutar de todo esto.
SABADO 8 de JULIO a las 7:00
En el RIO,
al final Avd Pallaresa, debajo puente B-20
AVISO, ES UN POCO DURILLA. EHHHHH
La Llorona 2017
Re: La Llorona 2017
T'has oblidat de dir que el 90% dels corriols són en pujada
Seriosament: una sortida IMPRESSIONANT i IMPRESCINDIBLE.
Fa dos anys vaig tenir la sort de fer-ne una part i no m'he cansat de recomanar-la a tothom. Corriols pujant i baixant i trialeres sense parar, tot gravat al disc dur d'en Juanma, que selecciona els millors recorreguts que cap de setmana rere cap de setmana fa per Collserola
Sempre pot ser un gran dia! Busquem el motiu!
Re: La Llorona 2017
90% de subida 
, pues no lo había notado yo eso
, pues no lo había notado yo eso Re: La Llorona 2017
Rutot acabat. Jo també
Per fer-lo cal estar en una forma en la qual no estic. Així com a la del 2015 vaig gaudir molt, a la d'enguany he patit moltíssim.
Gracies a tots els companys per la seva paciència i ajuda en tot moment.
Quan surti de la UVI miraré de posar algunes fotos i el track
Per fer-lo cal estar en una forma en la qual no estic. Així com a la del 2015 vaig gaudir molt, a la d'enguany he patit moltíssim.
Gracies a tots els companys per la seva paciència i ajuda en tot moment.
Quan surti de la UVI miraré de posar algunes fotos i el track
Sempre pot ser un gran dia! Busquem el motiu!
Re: La Llorona 2017
Doncs aquí estem, al punt de sortida, ben contents i pentinats
Peke, en un tres i no res, va fer els dorsals i el Juanma els raparteix
Portem 300 km i tot just arribem a la Torre del Baró
Arribem a un mirador de no sé on. Hem donat tantes voltes i hem pujat tant que tot m'és igual. Segons en Juamna també hem baixat, però això crec que és el seu GPS, que està trucat
Fa poc sol però molta xafogor. No hi ha tems per res, hem de pedalar i pedalar sense parar com fa en Peke
L'Alberto és el primer que ha de marxar, no tothom te el temps que voldria per córrer per la muntanya
Després de donar més voltes que el 29, arribem a aquesta font termal de Cerdanyola, ideal per a saunes
En Jose, el número 1
En Flix. Només puc dir una cosa: he guanyat un amic
I quan ja hem fet uns 500 km, arriben a Sant Cugat, i ens aturem en una font on l'aigua no és fresca però comparada amb la de Cerdanyola és boníssima.
Al costat de la font, un mecànic molt simpàtic t'arregla la bici en un moment
Afortunadament, en German punxa
Dic això d'afortunadament perquè a alguns el sol ja se'ls ha posat al cap i estan força afectats; en German va tenir la delicadesa de punxar en un lloc ben fresc.
Mireu com n'estaven, d'afectats
Al setè intent, en Flix pot fer la foto de l'ultraràpid Peke saltant
Això sí que és amor!
Passat aquest bucòlic moment, tornem a la ruta. Aquí, quan ja portem més de 50 km, en German ens deixa
No m'hi havia fixat fins ara, però aquesta foto demostra que Peke i David són germans
I si m'he de quedar amb una foto de les moltes que vam fer, em quedo amb aquesta, feta quan estem arribant al restaurant, cansats i amb gana. En Pedro està patint i l'Elí i en Miguel l'ajuden en un acte d'amistat i generositat que els honora
Ja som, per fi, a la taula. Teníem taula reservada per les 12, hem arribat gairebé una hora tard i tot i que no hi ha cap comensal encara, ens ho retreuen. Sembla que no podrem ni dinar; les bicis tampoc les podem deixar amagades... Comença a ploure, uns pugem a dalt, altres es queden a fora per si les bicis "volen". Aquí tenim als inconscients que vam pujar a dalt
En Flix està afamat, es veu que els callos del dia abans eren molt lleugers
i després de dinar, l'hora dels adéus. Pedro, Elí, Miguel i Peke se'n van, per diferents motius
Nosaltres seguim. Aquesta part de després del dinar és menys dura que la primera, fins i tot més ombrívola. No és que sigui fàcil, però. Una mostra n'és la pujada a la Font de la Budellera, força tècnica i costeruda. Però el lloc val la pena, i l'aigua fresca, també
Estem de sort: resulta que en Flix es vol canviar el cotxe i, casualment, trobem un Simca 1200 Luxus en molt bon estat allà on el nen Jesús va perdre les sabatetes
I per acabar-ho d'arrodonir, en Juamna troba una furgoneta 4 Llaunes millor que la seva
Després de comprar els cotxes, és un no parar de corriols i de trialeres: de baixada, de pujada, amb i sense pedres. O no, la veritat és que estava tan cansat que no recordo res. L'únic que recordo és el bé que se'ns van posar aquestes clares de Can Coll
El que no n'està de cansat és en Flix, que m'acompanya per la Vallensana i el corriol de l'arbre mort. A la pista de Sant Jeroni ens separem, si li hagués dit de pujar al Dipòsit segur que ho hauria fet. Un màkina i, sobretot, un amic. Gràcies!
I així, amb les cametes gairebé impol·lutes, vaig arribar a casa
Ben orgullós amb el meu dorsal
I volia acabar aquí aquesta novel·la en dos voluminosos toms, però com que no sé aguantar cap secret, us poso el més ben guardat d'en Peke, el mètode que fa servir per poder córrer tant: banyar-se a les dues de la matinada el dia abans de La Llorona
I donant primer gràcies a tots per la paciència només em queda que el desig de fer la Llorona 2018 es faci realitat.
I no puc deixar de copiar i enganxar un missatge d'en Juanma
Hola bikers, antes de que se cierre el grupo quisiera daros las gracias por haber hecho posible un año más un día especial para mí, ya que tanto el nombre de la salida como ella en si es como si fuera mi niña.
Se que algunos habéis realizado un esfuerzo tremendo o o por venir, o por hacerla, o por acabarla; y viendo como sufriais en según que tramos que incluso se hacían a pie por intentar superarlos, todavía me enorgullece más haber pasado un día sensacional con todos vosotros.
Desde Pedro que después de dos meses de no haber tocado la bici, hasta Pere , el yayo del grupete (me quita el honor) pasando por Alberto que aunque sean 3 horas pero esta siempre a tooope, y por Jose , nuestro "pro" que haga lo que haga siempre estara de referencia; o Germán que siendo la primera, lo ha dado todo o Eli y Miguel Ángel que después de tanto tiempo sin hacer nada juntos se me presentan en "mi salida" todo un placer.
Y como dejarme (imposible) a mis tres mosqueteros, Peque , David & Félix mis incansables bikers, el primero que es otra referencia del grupo, y muy importante, aparte que incansable, siempre se aprende de él; el segundo que es un todo terreno en todos los sentidos, y no solo en btt; y el tercero................... es que es imprescindible, se nota cuando no esta, aunque no pare de hablar.
I un d'en Peke
Bueno un día después y en prena "Resaca" Llorona la q ya es un referente y como dice Pere imprescindible tenerla en nuestros currículums ciclistas!!!
Si por algo quedará en nuestro recuerdos es por la dureza y resistencia q hay q tener para lograr llevarla acabo... Admiración, ilusión (como la de un niño), esfuerzo y sacrificio la de nuestro sherppa Juanma q sin duda alguna se ha ganado un sitio e nuestros corazones (bikermente hablando).
Gracias a todos por compartir esta pasión y entrega al puro estilo MountainBike!
Crec que resumeixen l'esperit de la sortida i perquè m'agrada tant poder-hi ser a poc que estigui bé físicament.
Us poso el track
LLORONA 2017
I el perfil
RELIVE
Peke, en un tres i no res, va fer els dorsals i el Juanma els raparteix
Portem 300 km i tot just arribem a la Torre del Baró
Arribem a un mirador de no sé on. Hem donat tantes voltes i hem pujat tant que tot m'és igual. Segons en Juamna també hem baixat, però això crec que és el seu GPS, que està trucat
Fa poc sol però molta xafogor. No hi ha tems per res, hem de pedalar i pedalar sense parar com fa en Peke
L'Alberto és el primer que ha de marxar, no tothom te el temps que voldria per córrer per la muntanya
Després de donar més voltes que el 29, arribem a aquesta font termal de Cerdanyola, ideal per a saunes
En Jose, el número 1
En Flix. Només puc dir una cosa: he guanyat un amic
I quan ja hem fet uns 500 km, arriben a Sant Cugat, i ens aturem en una font on l'aigua no és fresca però comparada amb la de Cerdanyola és boníssima.
Al costat de la font, un mecànic molt simpàtic t'arregla la bici en un moment
Afortunadament, en German punxa
Dic això d'afortunadament perquè a alguns el sol ja se'ls ha posat al cap i estan força afectats; en German va tenir la delicadesa de punxar en un lloc ben fresc.
Mireu com n'estaven, d'afectats
Al setè intent, en Flix pot fer la foto de l'ultraràpid Peke saltant
Això sí que és amor!
Passat aquest bucòlic moment, tornem a la ruta. Aquí, quan ja portem més de 50 km, en German ens deixa
No m'hi havia fixat fins ara, però aquesta foto demostra que Peke i David són germans
I si m'he de quedar amb una foto de les moltes que vam fer, em quedo amb aquesta, feta quan estem arribant al restaurant, cansats i amb gana. En Pedro està patint i l'Elí i en Miguel l'ajuden en un acte d'amistat i generositat que els honora
Ja som, per fi, a la taula. Teníem taula reservada per les 12, hem arribat gairebé una hora tard i tot i que no hi ha cap comensal encara, ens ho retreuen. Sembla que no podrem ni dinar; les bicis tampoc les podem deixar amagades... Comença a ploure, uns pugem a dalt, altres es queden a fora per si les bicis "volen". Aquí tenim als inconscients que vam pujar a dalt
En Flix està afamat, es veu que els callos del dia abans eren molt lleugers
i després de dinar, l'hora dels adéus. Pedro, Elí, Miguel i Peke se'n van, per diferents motius
Nosaltres seguim. Aquesta part de després del dinar és menys dura que la primera, fins i tot més ombrívola. No és que sigui fàcil, però. Una mostra n'és la pujada a la Font de la Budellera, força tècnica i costeruda. Però el lloc val la pena, i l'aigua fresca, també
Estem de sort: resulta que en Flix es vol canviar el cotxe i, casualment, trobem un Simca 1200 Luxus en molt bon estat allà on el nen Jesús va perdre les sabatetes
I per acabar-ho d'arrodonir, en Juamna troba una furgoneta 4 Llaunes millor que la seva
Després de comprar els cotxes, és un no parar de corriols i de trialeres: de baixada, de pujada, amb i sense pedres. O no, la veritat és que estava tan cansat que no recordo res. L'únic que recordo és el bé que se'ns van posar aquestes clares de Can Coll
El que no n'està de cansat és en Flix, que m'acompanya per la Vallensana i el corriol de l'arbre mort. A la pista de Sant Jeroni ens separem, si li hagués dit de pujar al Dipòsit segur que ho hauria fet. Un màkina i, sobretot, un amic. Gràcies!
I així, amb les cametes gairebé impol·lutes, vaig arribar a casa
Ben orgullós amb el meu dorsal
I volia acabar aquí aquesta novel·la en dos voluminosos toms, però com que no sé aguantar cap secret, us poso el més ben guardat d'en Peke, el mètode que fa servir per poder córrer tant: banyar-se a les dues de la matinada el dia abans de La Llorona
I donant primer gràcies a tots per la paciència només em queda que el desig de fer la Llorona 2018 es faci realitat.
I no puc deixar de copiar i enganxar un missatge d'en Juanma
Hola bikers, antes de que se cierre el grupo quisiera daros las gracias por haber hecho posible un año más un día especial para mí, ya que tanto el nombre de la salida como ella en si es como si fuera mi niña.
Se que algunos habéis realizado un esfuerzo tremendo o o por venir, o por hacerla, o por acabarla; y viendo como sufriais en según que tramos que incluso se hacían a pie por intentar superarlos, todavía me enorgullece más haber pasado un día sensacional con todos vosotros.
Desde Pedro que después de dos meses de no haber tocado la bici, hasta Pere , el yayo del grupete (me quita el honor) pasando por Alberto que aunque sean 3 horas pero esta siempre a tooope, y por Jose , nuestro "pro" que haga lo que haga siempre estara de referencia; o Germán que siendo la primera, lo ha dado todo o Eli y Miguel Ángel que después de tanto tiempo sin hacer nada juntos se me presentan en "mi salida" todo un placer.
Y como dejarme (imposible) a mis tres mosqueteros, Peque , David & Félix mis incansables bikers, el primero que es otra referencia del grupo, y muy importante, aparte que incansable, siempre se aprende de él; el segundo que es un todo terreno en todos los sentidos, y no solo en btt; y el tercero................... es que es imprescindible, se nota cuando no esta, aunque no pare de hablar.
I un d'en Peke
Bueno un día después y en prena "Resaca" Llorona la q ya es un referente y como dice Pere imprescindible tenerla en nuestros currículums ciclistas!!!
Si por algo quedará en nuestro recuerdos es por la dureza y resistencia q hay q tener para lograr llevarla acabo... Admiración, ilusión (como la de un niño), esfuerzo y sacrificio la de nuestro sherppa Juanma q sin duda alguna se ha ganado un sitio e nuestros corazones (bikermente hablando).
Gracias a todos por compartir esta pasión y entrega al puro estilo MountainBike!
Crec que resumeixen l'esperit de la sortida i perquè m'agrada tant poder-hi ser a poc que estigui bé físicament.
Us poso el track
LLORONA 2017
I el perfil
RELIVE
Sempre pot ser un gran dia! Busquem el motiu!
Re: La Llorona 2017
Viendo fotos y leyendo la crónica ya tengo ganas de que llegue el año próximo e intentar acompañaros...aunque no pueda seguiros. Estupenda crónica Pere como siempre y bonitos comentarios de Los Llorones.
Re: La Llorona 2017
Moltes Gracies Pere... Per la entrega d'aquest Capitol tant apasionant de "LaLlorona17"... Gracies!
Re: La Llorona 2017
Pere, impresionante crónica y más todavía después de tanto tiempo sin ver una; pero además estando un trocito de mi en ella, todavía me encanta más. Y sabiendo lo sufrido y divertido que se pasó el día más me gusta.
Guille te tomo la palabra. Ya queda menos para la del '18.
Gracias Pere
Guille te tomo la palabra. Ya queda menos para la del '18.
Gracias Pere
-
silvesterbike
- Entrades: 21
- Membre des de: 07 juny 2017, 08:35
Re: La Llorona 2017
molt bé nois, aveure si l'any que ve puc
sbk
sbk
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 14 visitants