Per enllaçar amb la ruta, he pujat pel corriolet de La Cartoixa i el cementiri dels empestats, i per baixar a Tiana he passat pel corriol de la dreta de tot de la Font de l'Alba, el que porta al torrent de Can Gosch.
He fet poques fotos, el fet de passar per llocs coneguts fa que no vulguis ser repetitiu i deixes de fer-ne.
Sí que he volgut fer notar com de sec està tot, si no plou esperem que no hi hagi cap desgràcia
Aquest matí feia una mica de vent i la visibilitat era molt bona
Passant pel capdamunt de Martorelles, al costat de l'escola Simeó Rabasa he trobat aquest monòlit
I m'ha picat la curiositat per saber-ne més d'aquest personatge. Si a vosaltres també us ha passat, podeu trobar aquí l'enllac a la wikipèdia. Molt interessant, un home singular.
Avui dia els déus no són els homes emprenedors com en Simeó, els déus son els mòbils, el déu suprem és el WhatsApp i per a que puguem connectar-nos nit i dia calen aquestes antenes que són els nostres ídols
Al capdamunt d'una de les pujadotes del dia m'he trobat aquest pobre cavall que semblava molt necessitat de companyia
Els cirerers de sobre de la Font de la Mercè tenen padrins
Ara estic al Balcó del Vallès, sentint les motos de Montornès
Al "Zoo" de Montornès m'hi he entretingut força. Els animalons tancats fan una mica de pena
Mentre pujava per la pista de Vallromanes a Can Corbera pensava en la llama, que amb els seu abric de pell no ho deu passar massa bé. Jo tampoc ho passava massa bé, però en el meu cas ningú m'obligava a passejar-me per allà amb la calor que feia.
A la pujada de Can Gurri ja només pensava en sobreviure, sort que he trobat un motiu per descansar, el Dolmen de Can Gurri
Després de la pujada he anat a petar a la pista carenera entre Alella i el Galzeran, pensant que en poc temps ja ho tenia. Doncs no, he hagut de pujar -a peu en dos trams- per un enllaç a la pista que porta al jacuzzi dels senglars i al Dolmen de Castellruf
I he baixat -per pista- a Santa Maria de Martorelles, on no podia deixar d'aturar-me al Mirador de la Pedrera
Ja a Santa Maria, m'ha anat molt bé la Font Sunyera, que rajava força
De la font surt una pista que s'enfila molt i que no he pogut fer muntat, entre el sauló que relliscava molt i el cansament he hagut de posar el peu a terra en dos o tres punts. Sort que portava aigua, m'he begut gairebé tot el bidó. A dalt, no s'acaba de pujar: per arribar al Galzeran s'han de fer les Tres Maries, on també he caminat força a l'última Maria. Una última pujadeta més, molt més suau m'ha portat a dalt del Turó d'en Galzeran, l'objectiu de la sortida
I a partir d'aquí tot ha estat una merescuda baixada: vinya, corriol de la Font de l'Alba i cap a casa que hi falta gent i s'ha de tallar la gespa.
Aquí tenim el rastre:
GALZERAN 2015 REPLAY
I si voleu veure el vídeo de relive.cc, també ho podeu fer:
RELIVE GALZERAN