2007-07-07 Via Verda Girona-Sant Feliu-Olot-Girona

[Pere]

VIES VERDES DE GIRONA

07-07-07
200 KM
12 H


Surto amb la intenció de fer Girona-Olot-Girona i si tinc temps anar a Sant Feliu i tornar, però arribo a Girona i em costa trobar les Vies, ja que no estan indicades. Després de donar alguna volta decideixo aparcar i buscar amb la bici seguint la carretera que porta a Sant Feliu de Guíxols i començar anant a Sant Feliu. Veig un grup de ciclistes i així la trobo.
No porto GPS i el comptaquilòmetres no marca, però vaig mirant les pulsacions. No m’ho prenc amb calma i vaig fent força ràpid. El camí és molt fi, però hi ha l’inconvenient de trobar moltes cruïlles perilloses. No hi ha massa ombra però no noto massa la calor. En arribar a Llagostera, on hi ha una estació amb força ombra, em trobo a un grup de Saltamarges (amb l’ex-alcalde inclòs) que fan la ruta a l’inrevés i estan esmorzant. Em diuen si m’hi afegeixo, però decideixo arribar fins al final a Sant Feliu, on m’aturo a posar aire a les rodes. Sigui per l’aire o sigui per una mica de vent que m’ajuda, veig que vaig molt més fi que a l’anada i vaig fent a bon ritme. Em trobo a l’alcalde, que es veu ha girat abans prop de Sant Feliu. Als altres no me’ls trobo fins més enllà de Llagostera. No van junts, primer en passa un, després dos, un altre i finalment dos més. Vaig desfent el camí fins arribar a Girona.
Busco la Via del Carrilet i he de preguntar a varies persones però no ho saben massa. Vaig pel centre i per la Devesa fins a trobar un (només un i petit) cartell que assenyala la direcció a Olot i vaig anant-hi. En una rotonda trobo les marques de la via i l’agafo. Després de molta estona trobo un senyal de Km 2 (potser en porto 4 a la via més l’estona per travessar Girona) i això no m’ajuda ja que és força tard i les forces comencen a davallar. Vaig tirant per la via, que és més maca que la primera i al començament amb força ombra. Només a Anglès està molt descurada i sembla que et fan passar pels defores, al costat de la carretera. Costa molt anar sumant Km, ja que sempre la tendència és anar pujant, però més a partir d’Amer, on puja de manera continuada. Vaig fent, amb un ull al comptaquilòmetres. No sempre hi ha fonts a la ruta, de manera que busco fonts als pobles en dues ocasions. En els dos casos, trobo la font uns metres més endavant al costat d’una estació. Vaig pujant, molts cops amb el pensament de que no podré arribar, ja que no faig massa via. Entre Amer i El Pasteral es passa per una pista per dins del bosc amb força pujada. Des d’aquí la pujada és poc intensa però continua en uns 20 km, fis al coll de Bas, d’on es baixa fins a Les Preses. Es troba un indicador de 54 Km poc després de Les Preses i encara falten més de 2 km. més o menys plans per arribar a Olot, i això que a la fitxa tècnica de la via diu que són 54 km. Hi arribo, molt cansat i pensant que encara em queden 60 km. Desfaig el camí i a l’estació de Les Preses, on lloguen bicis m’aturo per agafar un Aquarius d’una màquina de refrescs. No sé si per l’Aquarius o pel “coco” pujo força decentment fins al Coll de Bas. A partir d’aquí, baixo a plat, en ocasions a més de 35 km, normalment sense baixar dels 30. Al tram de la pujada del Pasteral, passo pel voral de la carretera, per guanyar temps i segueixo volant cap a Girona. La part final, més plana, es fa més llarga i la velocitat és primer d’uns 20 km/h i ja a Salt (on em perdo i tiro cap al centre urbà, pensant que és el de Girona) vaig a uns 16-18, amb força mal al cul després de tantes hores. Arribo al cotxe, després de creuar altre cop tot Girona a les 9:30, dotze hores després d’haver començat, molt cansat.