2006-11 Stmanes 3ª i 4ª (llarga dia 25 Voltants amb Salva)

[Pere]

13-11-06

8.22
38’59’’
5’’ aturat
47.3 velocitat màxima
12.6 velocitat mitjana
31’29’’ a dalt





15-11-06

8.21
37’14’’
1’’
44.2
13.2
30’09

Rècord, tot i trobar-me un cotxe aparcat a l’Ajuntament i dos més que m’han entretingut (un a la cruïlla de baixada de l’Alegria, on m’he aturat i l’altre m’ha fet frenar en arribar a casa). No he pogut amb la tercera pujada, per culpa d’una pedrota.


16-11-06

No tinc dades només d’avui ja que no he pogut esborrar les d’ahir (el GPS fa una mica el boig). M’ho he pres amb molta calma. Poso les dades acumulades

16.43
1 hora 27’
23’’
11.2
10.8


25-11-2006

35.73 km totals
4h 33 min en moviment
21’02” aturat
46.6 velocitat màxima
7.8 velocitat mitjana en moviment
7.2 velocitat mitjana



Escric això passada una setmana. Pot que no sigui exacte del tot

Surto amb màniga curta tots i els núvols i pujo cap a Alella, però passant pel cadenat que surt de la granja. Faig cap a la vinya replanada, des d’on intento pujar cap a la casa del costat dels 9 Pins. En arribar al lloc on i ha els bancs, decideixo baixar per un corriol que hi surt i que s’acaba en un dels carrers de la urbanització, que segueixo una mica fins a deixar-lo per tirar per una pista (maca per cert) que després de baixar una mica em porta de nou a un dels carrers de la urbanització, que pujo fins a tornar al punt per on havia baixat. Retorno als bancs i en arribar al dipòsit, baixo pel caminet que surt a la seva dreta, que em porta on havia deixat el carrer. Comprovat això, desfaig el camí i torno al dipòsit, d’on segueixo pel camí habitual fins a la casa i d’allà als 9 Pins, on intento baixar per les zetes, però un cop més m’equivoco i baixo pel camí que porta a l’Alegria. Poc abans d’arribar-hi (a la cadena), giro i provo de pujar. No puc i ho torno a provar, però una mica més amunt del trencant de la meva ruta habitual he de baixar. Llavors decideixo baixar per pujar pel nou camí que surt al trencant de les zetes. Tampoc puc passar i segueixo a peu fins al Turó den Galzeran i d’allà al Dolmen, on giro per agafar un corriol (Ho he de comprovar, crec que era un corriol) que em torna a portar a la pista. Segueixo, amb la idea de agafar el corriol que porta a Vallromanes, però no puc passar ja que els senyors caçadors estan practicant el seu “esport” preferit, impedint que els altres practiquem el nostre. Giro cua i baixo fins a Alella per tornar pel GR, que deixo a la segona oportunitat per seguir una desviació a la dreta que em porta de nou a la pista per la que havia baixat. D’allà torno cap al Turó, des d’on baixo amb la idea d’arribar al trencant de les zetes per pujar-hi. Però quan estava arribant al pujadot (en aquest cas seria baixadot) em trobo al Salva. Li explico que he de tornar d’hora, ja que ve la Montserrat a dinar i he de fer foc. Em diu que està una mica petat, ja que fa dies que no agafa la bici. Sap que surto i em pregunta si conec uns corriols. Seguim els dos cap al Seminari, passant pel camí que surt a la dreta de la cadena, que porta després d’una estona a la carretera una mica més avall del trencant del Seminari. Hi arribem, pujant per pista fins al “Parking” d’on passem en direcció al dipòsit. A la pujada que hi ha després d’haver baixat, en Salva cau i es dona un cop al genoll. Crec que anava per sobre de les seves possibilitats, per impressionar-me. El cas és que s’enganxa amb una arrel i cau. Arribem a dalt, al costat de les cases de la urbanització. Allà m’ensenya un corriol que baixa per empalmar amb el que va a la casa de “L’Ermità” des de la pista de Can Ruti. Allà m’entrebanco amb unes pedres i caic. En Salva és més endavant. Segueixo i torno a caure al cap de molt poc, però aquest cop a càmera lenta i no em faig res, o això crec. L’únic és que el manillar se m’ha posat a l’inrevés. En un dels trams he de caminar i noto força mal al turmell esquerre. No en faig cas i segueixo. Hi tinc una mica de sang, però. Més endavant em surt la cadena i encara he de caminar més. Llavors, em fa un crec i molt mal, però he de seguir: no em puc quedar allà dalt i no vull dir-ho. Arribem a la pista de Can Ruti, pugem a dalt i tirem pel corriol en direcció al Seminari, sense arribar-hi ja que trenquem a la dreta per baixar a la pista que puja de la Cartoixa. D’allà passem pel camí que porta als ruscs, que està força malmès. De la Cartoixa baixem per carretera fins passat el Restaurant Sant Romà, on deixem la carretera per baixar per un camí fins a les cases noves dels Vessants. D’allà passem a la carretera i a casa.
Resum:
Jo amb un fort cop al turmell, que sagna mentre estic fent el pollastre a la brasa. Després de dinar em fa molt mal, gairebé no puc baixar les escales. Un cop marxa la Montserrat em poso al llit i amb l’escalfor i la immobilitat (i l’Ibuprofen) em millora força.
Salva: no sabem les ferides que té, però n’ha de tenir més d’una després de les caigudes que ha tingut



El diumenge el passo descansant (i dormint) tota la tarda i sembla que no em fa mal, però dilluns encara està molt inflat. Gairebé no puc baixar les escales i decideixo anar amb la Margarida a la Teknon, més que res pel “crec” que vaig sentir. Aparquem una mica lluny i camino amb dificultats. Mentre ens esperem per fer la radiografia em fa menys mal i em sembla que no serà res. Efectivament, no és res segons es veu a la radiografia. De tornada al cotxe camino força bé i sembla que tot s’ha acabat.


El dimarts vaig sortir, sense GPS, ja que no funcionava i molt tranquil, a fer la ruta habitual.

El track del dia 25, al Wikiloc
VOLTANTS DE TIANA AMB EL SALVA