2006-07-26 Sta Maria, Vallromanes, Maymó amb retocs

[Pere]

ÍDEM, PERÒ AMB RETOCS

44.27 Km
4 hores 39 min en moviment
10 min 23 segons aturat
47.11 velocitat màxima
9.5 mitjana moviment
9.2 mitjana total


Surto a tres quarts de set del matí, amb la mateixa calor de l’últim mes. La ruta d’avui és la mateixa dels últims dies, però amb totes les pujades: pedrera de Santa Maria, cirerers de Can Girona i ruta de Can Maymó.
Pujo per la Cartoixa, per veure conills. Aquest cop només en veig dos, que surten junts una mica abans d’arribar al convent. Passo pel corriol de la Margarida, sense novetats fins a les fonts i Santa Maria. Veig un altre conill just a l’entrada del poble. S’escapa corrent; el veig passant per sota del meu camí molt a prop del cadenat. Pujo per la pedrera i en veig dos més, molt a prop d’on el dimecres passat vaig veure el que no es movia. Aquest cop s’ha mogut més, però sense passar-se. L’altre s’escapa per l’esquerra, amunt.
La pujada és dura, però vaig fent, amb paciència. No passo pel Dolmen: busco el caminet que porta a Can Girona. El trobo més brut, amb més branques del que recordava. Baixo fins la pista i la torno a deixar molt aviat. El corriol em porta on dies enrere vaig fer la foto del conill que no es movia. Avui el torno a veure. Està aturat, al mig del clar que hi ha a l’esquerra del camí. Pico de mans i faig soroll i no es mou (només una mica les orelles). M’hi atanso, amb la bicicleta. Triga molt a moure’s. Penso fins i tot que està malalt, però no ho sembla. Finalment, corre no massa ràpid cap a baix, al lloc on el vaig fotografiar. Baixo amb la bici, m’aturo, m’hi atanso a peu i no es mou fins que estic a menys d’un metre. S’amaga sota uns esbarzers, però encara el veig. M’hi atanso més encara i s’amaga millor. Es el que fa sis, i l’últim del dia.
Segueixo la ruta, que em porta a Can Girona. Pujo per la font de la Mercè, on m’he d’aturar, com sempre. La pujada és forta i passada la vinya he de tornar a posar el peu a terra. Feia dies que no ho havia de fer. Baixo a Vallromanes pel camí mig abandonat que porta al Golf i agafo aigua a la plaça de l’església. Passo per la ruta de can Maimó, com la setmana passada. Avui ha estat el primer cop que no he hagut de posar el peu a terra i he pogut pujar sempre amb la bici. He anat tirant, patint la forta pujada fins arribar al Dolmen. Ja en la pujada del camí carener que porta a la Creu d’en Boquet, avanço un tilburí, portat per un senyor una mica gras. Primer li trec avantatge, però al cap d’una estoneta el sento. Em va agafant terreny. Accelero una mica, però quan afluixo torna a encalçar-me. M’imagino la cara de satisfacció del senyor quan m’avanci. Em giro i li veig (o me la imagino) la satisfacció pintada a la cara. La pujada es fa llarga, però baixo un pinyò i sembla que el torno a deixar. Però al poc, ja el torno a sentir. Realment el senyor està fruint i saltant al ritme dels bots del carro. Llavors decideixo fer la goma. No sé si funcionarà amb el cavall, però ho provo. Funciona i em distancio força després de dues estiradetes. Però el senyor hi torna al cap d’una estona, tot i que ja sé que no m’agafarà: la pujada s’acaba. Poso tota l’artilleria i perdo de vista i d’orella al cavallet pesadet.
Passo pel corriol de l’Hípica, que em costa més que mai, com el dimecres. Arribo de nou a la pista sense novetat. Al coll de Cera, he de baixar, com sempre. Com sempre, el tros d’Alella al vigia se’m fa llarg, però vaig fent.
Passo per la carretera, aquest cop fins a casa ja que al trencant de la farmàcia hi ha un embús enorme de cotxes tocant el claxon. Arribo a les 11:30

Hi ha track al Wikiloc
Santa Maria, Vallromanes, Maymo amb retocs