2006-06-02 La Roca

[Pere]

60.4 Km. Totals
6 hores 11 min en moviment
30 minuts 48 segons aturat
46.7 velocitat màxima
9.7 mitjana moviment
9 mitjana total

La ruta era dels de bttbadalona (trialeres d’Órrius), però no l’he fet.
Surto ben d’hora: a les 7 i poc. Pujo per la farmàcia-peixateria i per la carretera fins al seminari. Fa una mica de fresca i només una mica de vent, que anirà disminuint fins a tornar cap al final de la sortida. A la pujada dels 9 Pins em passa un solitari que s’atura a fer un riu en un dels Pins (on després la gent s’hi asseurà a prendre la fresca). Després d’embrutar, el ciclista queda satisfet i em torna a passar a la baixada cap al Coll de Cera. El perdo de vista passada la carretera; ha degut baixar cap Alella. Vaig pujant fins al corriol que porta a la Hípica de Vallromanes. Ahir va ploure, estava tot humit i fresc. Baixo molt bé, amb força seguretat i em vaig animant fins que en un lloc no molt difícil ensopego amb una arrel i caic de costat. No m’he fet res, tret d’un cop al turmell exterior de la cama dreta i un altre al maluc. D’aquest últim me n’he adonat a la tornada, ja que hi ha un punt que em fa mal al tocar-lo. Després de la caiguda he baixat amb més precaucions. En un moment en el que tornava al corriol bo (havia tirat a la dreta i era a l’esquerra) m’he hagut d’esperar ja que baixaven uns de Premià (Buitres deia el seu mallot). No han dit res, només quan els he preguntat quants eren un (el que anava al davant) m’ha contestat “Bastantes”. M’he esperat una estona a que baixessin tots. Ells també s’esperaven, uns metres més endavant. Per fi han arribat els últims, que no portaven bona màquina i estaven una mica rodonets. Han baixat (molt ràpid) i els he perdut de vista fins quan he arribat al torrent de Can Maimó. Anaven una mica pàjarament, parlant i m’hi he anat acostant. Quan ha començat la pujada, els rodonets han fet un segon grup i els he atrapat. Jo pujava am plat del mig i pinyó 3 o 4. Els he avançat i m’he anat atansant als de davant. Se n’ha anat despenjant algun i l’he anat passant, fins que n’ha quedat tres només. Jo anava al darrera. Quan ha arribat la pujada forta, un d’ells s’ha despenjat una mica i jo una mica més. De sobte, a mitja pujada, han parat i els he passat. He seguit fins al restaurant Sant Salvador i d’allà a la Creu d’en Boquet. De la creu he anat al Dolmen i del Dolmen havia d’anar a Órrius, però el camí que havien seguit els de bttbadalona era un munt de pedres a sota d’una línea elèctrica que pujava i baixava per llocs impossibles per a mi. He donat la volta i he decidit anar a Sant Bartomeu i travessar la carretera, amb l’idea d’atansar-me a Tordera. He anat seguint el GR, però aviat s’ha tornat un camí de cabres. A més, no està gens bens senyalitzat. Després d’una estona de fer el cabra, l’he deixat. He passat per un corriol molt maco, per un camí molt bo, pel costat d’unes cases (barri de Can Pahissa), am l’ idea d’anar cap a l’est, però després de força estona de provar m’anava atansant a Sant Bartomeu. Llavors he anat a parar a una pista on hi havia senyals de Meridià Verd. L’he seguit, baixant contínuament. He vist un cartell que deia Mataró (ara no recordo si era abans de trobar el Meridià o després i hi he tirat, però després d’una estonada no m’ha portat enlloc fiable. Finalment he anat baixant pel Meridià fins a La Roca. He baixat fins a l’Ajuntament i m’he aturat en una plaça (La Placeta) on hi havia una font. M’he menjat l’entrepà que portava hi he refet el camí, tot hi que he estat dubtant ja que hi havia cartells de la ruta del turó de Céllecs pel torrent (no me’n recordo del nom). No hi he anat ja que m’ha fet por perdre’m, però és una possibilitat de molt, molt futur: així no hauré de tornar pel mateix lloc, que sempre és més avorrit. Per on he tornat jo, la pujada és continuada, però no molt forta, de manera que he anat fent. M’he trobat tres cartells que deien que faltaven 2 km. per arribar a Sant Bartomeu; sort que no n’he fet gaire cas ja que sabia que hi havia més distància i recordava l’experiència de la meva primera ruta al turó de Céllecs. Finalment he arribat a Sant Bartomeu de Cabanyes, cansadet i amb poca benzina. He anat fent la viu-viu pel camí fins que, a la vora de Sant Mateu he sentit uns grinyols d’un que m’anava al darrera. Fins i tot ha esbufegat. No podia deixar que em passés un amb tan poc oli a la cadena: he baixat dos pinyons i l’he perdut. S’haurà parat a Sant Mateu. Això m’ha deixat encara més fluix i encara faltava el Coll de Cera i els 9 Pins. He passat com he pogut i per fi ha arribat la baixada. Portava una mitjana de 9.3 en moviment. He baixat per carretera-farmàcia-biblioteca i he arribat a casa quan la Margarida em trucava. Ara estic per posar-me a una bossa del rebuig.

Hi ha track al Wikiloc
LA ROCA