41.3 Km
4 hores 11 minuts en moviment
58 min 36 seg aturat (no l’he portat quan pujava al castell)
44.4 km/h velocitat màxima
9.8 km/h mitjana moviment
8 km/h mitjana total
Surto a les 10. Porto la bicicleta de la Margarida. Segueixo un trak dels de Badalona. Passo per l’Alegria, Cartoixa i Conreria. Pujo per la pista que surt a l’esquerra poc després de la cadena. M’endinso pel caminet que vam veure amb la Margarida el dia que vam baixar per aquesta pista i que va quedar com a pendent d’explorar. És bastant complicat, de manera que he hagut de baixar de la bicicleta diverses vegades. Hi ha moltes pedres i molts forats, també molta vegetació. Fa cap a la poca estona a la Font de la Teula, que no és potable. D’allà he anat baixant fins arribar a la Font de Sant Domènech i del Ca, on hi havia un senyor amb el seu fill esmorzant. Quan feia la foto de la font, el nen s’ha posat al meu darrera i m’ha preguntat si sabia que hi havia una cova, La cova és un forat que hi ha al costat. Hi he entrat i m’ha preguntat fins a on anava. Li ha preguntat al seu pare si hi podia entrar, l’ha deixat i li he fet una foto quan era a dins. Ara ja hi havia pista, que he seguit fins a Santa Maria de Martorelles. He pujat al cementiri (després de remirar-m’ho molt ja que no ho veia clar al GPS, doncs el track dels de Badalona no era molt precís) i allà s’ha tornat a estrènyer fins a arribar a una nova font, que no està identificada. De la font he passat a la pista que porta a Can Girona i a la Font de la Mercè. No m’he parat a la font, he pujat en direcció al Castell de Sant Miquel pel mateix camí de l’altre dia. Com que m’havia quedat amb ganes de pujar-hi, ho he intentat per la pista que porta a l’antena i voreja la muntanya. M’he passat el trencant (un que surt a l’esquerra) i he anat vorejant el castell, però per l’altra banda. La pista sembla prometedora i molt llarga: queda pendent d’explorar. El castell quedava molt més amunt i a la meva esquerra, de manera que he pensat que havia d’haver pujat pel trencant que m’havia passat: he girat cua per pujar-hi. Ha anat perdent pendent i ha acabat planejant; ara em quedava el castell a la dreta i amunt. El camí era poc fressat, de manera que estava ple de bardissa, sobre tot a les parts més ombrívoles. S’ha acabat al costat d’una altra antena, molt més petita. He deixat la bicicleta i he pujat a peu. M’he trobat una parella i la seva filla que baixaven. Llavors he pensat en el GPS, que m’havia deixat a la bicicleta, però he seguit pujant fins al castell. A mig camí he vist una pista (que sembla que puja del trencant d’on havia vingut abans, al capdamunt de les vinyes i al costat del xalet, queda també pendent). He seguit pujant fins al castell, he fet dues o tres fotos i he baixat ràpidament. La vista no era gaire bona, ja que hi havia molta vegetació, segurament haurien sortit més bé des de la pista que havia deixat abans: una altra cosa pendent. En arribar a la bicicleta he vist que no hi faltava res i he tornat a baix, seguint la pista de l’altre dia. He passat pel mateix corriol, però en arribar a la urbanització he hagut de girar, ja que havien desfet el camí per baixar cap al Golf per una pista molt poc marcada i molt bruta de vegetació, però ciclable. En arribar al Golf, he hagut de saltar una tanca electrificada i passar per dins uns quants metres, fins a tornar a trobar la tanca. He seguit fins a la carretera, que he travessat (baixant una mica a l’esquerra) per anar fins a l’església de Vallromanes. D’allí he anat pujant dins arribar a la Font de Can Gurguí, que tampoc és potable. Seguint la pista en direcció cap a casa segurament hauria fet drecera, però com que tenia por de perdre’m (era tard hi havia de tornar per coure la carn) he seguit el track dels de Badalona, que havien tirat cap a l’esquerra, en direcció a Vilassar. La pista seguia pujant, però al cap de poc l’he deixat per passar per un corriol difícil, però ciclable, que ha anat alternant pujades amb baixades i que al cap de força estona ha enllaçat amb una pista (que crec era la que havia deixat abans) que seguia pujant. Finalment he fet cap a la Creu de Can Boquet. Els de Badalona havien baixat per Vilassar, però com que feia molt vent he decidit passar per Sant Mateu i Alella, ja que per la platja m’hauria endarrerit massa. He anat a la màxima velocitat que he pogut i he arribat ràpidament al Coll de Cera. D’Alella als 9 Pins he patit una mica, ja que és una mica llarg. He canviat molt per aprofitar al màxim les baixades fins a arribar-hi. D’allí he baixat fins al Coll de la Conreria i, per carretera, fins a Tiana. He baixat per la Farmàcia, la Biblioteca, l’Ajuntament i he arribat a casa a les 3:10. La carn tot just es començava a coure, però m’ha donat temps de girar-la...
Font de la Teula
No és potable
Font de Sant Domènec i el Ca
Tampoc és potable
Cova del costat
Font Sunyera
Les pedres fan de taula
Tampoc es pot beure
Castell de Sant Miquel
He pujat per aquí
Santa Maria de Martorelles
El Vallès
Golf Vallromanes a l'altre costat
Hípica, probablement
Església de Vallromanes
Font de Can Gurguí
No portava menjar, com jo
