26-04-06
30.9 Km.
3 hores 32 min en moviment
17 minuts 32 segons aturat
40.4 km/h velocitat màxima
8.7 km/h mitjana moviment
8.0 km/h mitjana total
Agafo la bicicleta de la Margarida, amb vista, ja que segueixo una ruta dels de bttbadalona. Molt bona: combinen molt bé pista amb corriols, pujades amb baixades. Sense el GPS no hauria pogut fer-la ni somiant. M’ha agradat molt. Hauré de repetir les seves sortides.
Passo per l’Alegria i la Cartoixa fins al Seminari. Pujo fins al Turó de Galzeran per la ruta clàssica, sense anar a dalt de tot. Tiro cap a Castellruf i baixo per la pista en direcció a la Font de la Mercè. Pel GPS veig que han deixat la pista per posar-se per un corriol molt emboscat. Giro i hi passo. Fa una baixada enorme. Resulta que m’he saltat una bifurcació i he hagut de pujar. Gairebé no podia refer el camí. M’he hagut d’agafar com he pogut d’uns cirerers d’arboç per no caure cap avall. Trobada la bifurcació hi he anat. Era complicadet, però millor que l’altre...M’ha portat a la pista que va a la Font de la Mercè, però l’he deixada ràpidament per agafar un altre corriol, molt maco i agradable. Hi ha hagut un altre moment en que m’he tornat a perdre però he seguit tirant ja que era molt bonic. Després de refer un tros, he anat baixant fins a fer cap a Santa Maria de Martorelles, on he vist un conill tot just abans d’entrar-hi. M’ha semblat un poble encara agrícola. Del poble he pujat fins a Can Girona, on he vist uns nens de l’edat de l’Oriol molt contents ja que els passejaven en un carro. De Can Girona he anat a la Font de la Mercè (que no és potable) i d’allà he pujat en direcció al Castell. El camí puja bastant, però és molt maco. Hi ha molta vinya i molts cirerers: seria maco passar-hi quan estiguessin florits. He dubtat d’anar o no a dalt del Castell, ja que semblava bastant ben indicat, però finalment m’he limitat a seguir el track dels de Badalona. He anat pujant per una pista molt maca fins que l’he hagut de deixar per agafar un altre corriol, que m’ha portat al Golf de Vallromanes. Després de travessar la carretera, he pujat per una pista bastant ombrívola (deu ser la que anomenen com la dels BMW’s) fins a la Hípica, que és enorme. Passada la Hípica, torno a passar per camí tot i que aquest era bastant ample i molt fàcil. M’ha portat a la pista que va al Coll de Cera, que he seguit uns metres, ja que ràpidament l’he deixat per baixar en direcció a Alella per una altra pista. L’anaven deixant per passar per corriols que anaven tallant els revolts de la pista. Finalment he fet cap a Alella i he anat baixant pel costat de la carretera fins al trencant que porta cap al Camí de Baix d’Alella. Abans d’entrar-hi, he marcat com a waipoint el mirador de les fotos. He anat seguint el Camí fins a la Virreina. De la Virreina he anat al Turó i he pujat fins a casa pel quiosc i el carrer Onze de Setembre.
Un cop a casa, encara he tingut temps de tallar la gespa.
