1)La ruta made in Juanma és preciosa
2)La companyia encara és millor.
3)El GPS no serveix per res, ja el podem portar a la deixalleria
Així que si no fos perquè hem de preparar el Turó 2017, no dubtaria a tornar-hi a pujar el proper dia 16.
Vam sortir del Pont de la B-20, a Santako, d'esquerra a dreta Sonic, Pere, Juanma i David
Portàvem dos tracks. Segons el Juanma un era el largo i l'altre era el largo, així que no hi havia d'haver cap confusió i, en aquesta certesa, vam pujar riu amunt a bon ritme fins al trencant de Sant Julià d'Altura. Un dels dos tracks passava per l'àrea de lleure, però en Juanma va tirar pel Torrent de Borelles (on sembla que és prohibit passar-hi, però nosaltres no ho sabíem) després de preguntar si encara hi havia arbres caiguts. El lloc és força idíl·lic
Després d'una bona pujadeta, vam sortir del torrent i els conills es quedaven quiets al nostre pas, intentant mimetitzar-se amb el terreny. No sé si és massa bon sistema, però combinat amb un alt índex reproductiu fa que l'espècie es perpetuï amb força èxit
Seguin el tercer track, el que portava en Juanma al cap ja que els dos del GPS ni els rascàvem, vam arribar a Terrassa, on ens vam entaular mentre plovia força
Seguint sempre al Juanma, vam passar per un tram similar al del Torrent de Borelles, força tapat i trencat en alguns punts
I vam enganxar pujades i baixades no massa complicades però divertides, amb ponts de Madison i tot
Vam estar a punt de quedar-nos a una festa, però com que s'acabava el dilluns a les 00:00, la vam trobar massa curta i no ho vam fer. Crec que hauríem triomfat, però haurem de comprovar-ho un altre dia.
En comptes de ballar, ens vam quedar fent manteniment de les rodes i la suspensió d'en Paco, que perdien més aire que un globus punxat amb una agulla
Montserrat ja es començava a veure
fetes les fotos i inflat tot, comença la baixada
Com sempre seguint el track mental del Juanma, vam passar pel costat de la via
... i també per la via
Quan ja estava pensant que arribaríem a Monistrol per sobre els rails, en Juanma va decidir sortir-ne i vam anar a parar a l'estació de Vacarisses, crec recordar.
I després d'un tramet de pista
vam arribar al pati i com que era "l'hora del pati", ens ho vam passar pipa als "columpios"
Ja molt a la vora de Montserrat, ens vam fer l' avant-penúltim selfie
I en una cruïlla de camins, després de menjar un bon raïm, ens vam fer fotos d'estudi
I el penúltim selfie
Un tramet d'asfalt per anar al cementiri de Monistrol
I pujar per la pista ampla i una mica pedregosa que s'enfila cap al Monestir de Sant Benet. En aquesta pujada vaig veure com és en Paco realment, i el que fa per sortir només ell a la foto. Mireu, mireu, tan bon noi com semblava:
A la Font de l'Avenc de la Dona Morta, ens vam aturar una bona estona
Ens va anar perfecte, vam quedar ben fresquets i vam pujar molt ràpid els quatre o cinc quilòmetres que ens quedaven
Una aturadeta per agafar aigua
I a seguir, amb el ritme de la música de zumba i spinnig del Juanma
Ui, encara hi havia un selfie que no havia vist! Aquest sí que és el penúltim
Un petit esforç més i ja vam ser a dalt
I alguns encara tenien ganes de jugar
i ja només quedava baixar a Monistrol, ho vam fer per carretera per anar més ràpid ja que amb tanta foto se'ns feia tard
Per rematar la sortida amb un bon dinar, ens vam entaular a Cal Xai.
De Cal Xai al tren hi ha poquet, una pujadeta de res i, després d'una mica d'espera ja vam ser al riu Besòs, on ens vam fer un últim selfie
A la tornada ho vam rematar com cal, però no hi ha foto.
Estaria molta més estona (encara tinc alguna foto per posar) recordant aquesta gran sortida, però no us vull avorrir més. Apa, a dormir, que demà hi torna a haver sortida!
El track:
MONTSERRAT
