Dies de lluita: la llibertat és inajornable
Publicat: 30 set. 2017, 11:23
En aquests dies en els quals es barregen sensacions d'alegria, tristor, por, incertesa, esperança i dignitat, he anat llegint molts missatges. He intentat seguir els dels dos bàndols, aprofitant que no tinc tanta feina com abans i que una lesió no em permet sortir a la muntanya amb la bicicleta. Ho he intentat tot i que es fa difícil entrar en segons quines converses, com per exemple les que proposa el sr. Jordi Cañas, que és un referent per a molts però que a mi em fa una certa repulsió intel·lectual, dit de manera fina.
També em fa pena entrar segons en segons quins xats "amics" que semblen un erm on per evitar conflictes només es pot parlar del temps que fa. Tan difícil és ser una mica tolerants amb el que pensen els altres, sempre que estigui expressat educadament? Això és el que ens cal: TOLERÀNCIA. Espero que en la nova república aquests tics del passat es vagin quedant arraconats i acabin desapareixent.
Com deia al començament, he vist moltes imatges, molts vídeos, moltes cançons, molts Cants de la Senyera a la Catedral que m'han arribat al cor. Com que sóc un home, si seguís al bàndol anclat en el segle XIX, no podria emocionar-me, m'hauria d'aguantar les llàgrimes. Però com estic en el bàndol del segle XXI, m'he permès el luxe de no fer cas d'aquestes Lleis ràncies que ens diuen el que podem i el que no podem fer i ens tallen les ales de l'esperança.
Us poso un dels vídeos que m'han obert les rescloses de les llàgrimes. Les fotos i la versió de l'immens Savall del Cant de la Sibil·la han fet el fet
La bellesa de la dignitat
El goig del naixement
Un poble fet d'homes lliures
La llibertat és tan a tocar que ja germina dins nostre
OMPLIM LA VIDA!
Un país capaç de fer aquestes coses tan belles es mereix aconseguir el que es proposi. I ho aconseguirem: la llibertat és inajornable.
També em fa pena entrar segons en segons quins xats "amics" que semblen un erm on per evitar conflictes només es pot parlar del temps que fa. Tan difícil és ser una mica tolerants amb el que pensen els altres, sempre que estigui expressat educadament? Això és el que ens cal: TOLERÀNCIA. Espero que en la nova república aquests tics del passat es vagin quedant arraconats i acabin desapareixent.
Com deia al començament, he vist moltes imatges, molts vídeos, moltes cançons, molts Cants de la Senyera a la Catedral que m'han arribat al cor. Com que sóc un home, si seguís al bàndol anclat en el segle XIX, no podria emocionar-me, m'hauria d'aguantar les llàgrimes. Però com estic en el bàndol del segle XXI, m'he permès el luxe de no fer cas d'aquestes Lleis ràncies que ens diuen el que podem i el que no podem fer i ens tallen les ales de l'esperança.
Us poso un dels vídeos que m'han obert les rescloses de les llàgrimes. Les fotos i la versió de l'immens Savall del Cant de la Sibil·la han fet el fet
La bellesa de la dignitat
El goig del naixement
Un poble fet d'homes lliures
La llibertat és tan a tocar que ja germina dins nostre
OMPLIM LA VIDA!
Un país capaç de fer aquestes coses tan belles es mereix aconseguir el que es proposi. I ho aconseguirem: la llibertat és inajornable.